pccd.txt

«Si en vols» es diu als malalts.
... i altres galindaines.
... i home de bé, no pot ser.
A Abella, abellots.
A Ainet, corsecs.
A Ainet, els serafins.
A Alberola, guineuetes.
A Albocàsser, llops i a Tírig, rabosetes.
A Alboraia, xufes.
A Alcanar ja sopen.
A Alcoleja, raboses.
A Aldover, amb paraules saben quedar bé.
A Aldover, pagar i no dir res.
A Alins, pollins.
A Almoster res de bo hi va, ni res de bo en ve.
A Amer, el petroli.
A Ancs, rateres.
A Arbúcies, terra de bruixes.
A Argelers, encara més.
A Ariany es viu bé tot l'any i, a Maria, tot el dia.
A Barcelona tenim tanta gràcia, que n'hi cap dintre les muralles.
A Belltall... pa amb all.
A Bellvís, quan no fa bo, fa gris.
A Bellvís, qui no en fa una en fa sis.
A Beniarrés, tot ho fan al revés.
A Beniatjar, els fadrins porten trabuc i pistola.
A Benicàssim, benicassuts.
A Benidoleig, caparruts.
A Benidoleig, de lluny no et veig i de prop ets ben lleig.
A Benissa, fills de frare.
A Benissa, pilota i missa.
A Benitatxell, cadascú paga la d'ell.
A Benitatxell, frescoreta i Moscatell.
A Beraní, pinetells.
A Besalú són lladres de la veracreu.
A Besalú, boniques.
A Betlem me'n vull anar, vols venir tu, rabadà?
A Biniali coneixen que és ple quan vessa.
A Boldú, caga dur.
A Bompàs són ventre-grocs.
A Bonestarre, campaners.
A Bot, bòfia.
A Botarell, piquen de panxa i cauen de clatell.
A Burg, menairons.
A Cabanes, hi ha qui té ganes.
A Cabanes, hi va qui en té ganes.
A Calafell, bella platja i vell castell.
A Callús són bona gent.
A Camallera llepen sucre de la sucrera.
A Camarasa, puputs.
A Campanar, ni a vendre ni a comprar.
A Can Collons.
A Can Revella, prop d'Ordal!
A Canturri, guineuetes.
A Capellades, pocs i lladres.
A Càrcer, granotes.
A Caseres, poc pa i moltes pasteres.
A Casserres són boniques, a Gironella, gentils, a Olvan són llagrimoses, burladores de fadrins.
A Casserres, les guerres.
A Castell de Castells, ni elles ni ells.
A Catllar, fan vi de Bordeus.
A Cerdanyola no tenen titola.
A Ceret, cullen cireres... amb la cua.
A Cervelló, pota-rojos.
A Ciutadilla no li donaven vida.
A Claverol, cornuts.
A Clerà, tannares.
A Conques són gent de bé.
A Conques tots em són oncles.
A Cornellà, cornuts hi ha; si tu hi vas, més n'hi haurà.
A Cornudella de Montsant, amb olives van tirant.
A Cotes, granotes.
A Cubells, ves amb elles i no vagis amb ells.
A Cullera, a vora mar, més val vendre que comprar.
A Cullera, toputs.
A Dénia hi ha un martell i ningú clava claus amb ell.
A Dénia són eriçons i a Xàbia són bogamarins... I això que som veïns!
A Dénia temporal, fam per al poal.
A Dénia ve l'Eva i neda.
A Dénia, i no és mania, ix el sol abans que a Gandia.
A Dénia, molta figa i pocs cacaus.
A Déu i son albir, cap home no pot mentir.
A Ebo, els socarrats del carbó de la muntanya.
A Erinyà, cireretes i pa.
A Eslida, gent atrevida.
A Farena, caragols.
A Fígols, rateres.
A Gandesa, llanuts.
A Gràcia, casetes de pessebre.
A Gràcia, nenes maques.
A Granollers, molta planta i pocs calés.
A Guadassuar, carabassots.
A Guardiola de Segre, solitaris.
A Guils, pota-roigs.
A Guimerà, qui no te la fot, te la fotrà.
A Horta, bugaderes.
A Horta, quatre pessetes fan un duro.
A Isona, jueus.
A Lasquarri, gavatxos.
A Linyola fan tabola.
A Lladrós, lladres.
A Llançà, tot els hi sobra.
A Llardecans, lladres i sants.
A Llauró, taps.
A Llavaneres els dijous porten ulleres i els diumenges parlen castellà.
A Lleret, gats.
A Llers fins és lladre el pagès.
A Llers, tots són «pillets».
A Llinars, tot pel nas, i si no, pel braç.
A Llirt, maimons.
A Llo fan pudor.
A Llo, bruixots.
A Llo, tutes.
A Llobera, els de Sant Boi.
A Llorac li feia mal el cap.
A Lloret són gitanets.
A Lloret, caganers de platja.
A Llucmajor, hi deixà llum per tots.
A Maçanet, morts de fred.
A Mallolís, serafins.
A Manises, malfeiners.
A Manises, novatxers.
A Martorelles, merda a les orelles.
A Mas d'en Toni, clavellines.
A Massalavés no tenen res.
A Massarrojos, cabuts i rojos.
A Massarrojos, el cul a trossos.
A Mequinensa, no res!
A Millà, afamats.
A Millars, el campanar de sorra.
A Mirambell, cogullades.
A Mollerussa, lluç i lluça.
A Monistrol tothom fa el que vol.
A Montalbà, tot just el sol hi arriba, que ja se'n va.
A Montbrió, molta gàbia i poc moixó.
A Montesquiu, ratats.
A Moraira, senyorets i morts de fam.
A Moror, llops.
A Murla, el dimoni li furga.
A Nalec, els quecs.
A Navata tots són lladres.
A Novelda, de la boca els trec la merda.
A Oleta, hi cal arribar abans d'onze hores.
A Olvan les bruixes hi van; i a Gironella s'hi estan.
A Olvan, la tranquil·litat més gran.
A Ondara, els fanfarrons.
A Orba, pàmpols.
A Orellà, orelluts.
A Orient, orientals.
A Orpesa, malfeiners.
A Oveix, trumferes.
A Pardinella, un soc i una xipella.
A Pego, alts i prims.
A Pego, borratxos i fins.
A Penàguila, els dolçainers, perquè tots toquen a casa.
A Planes, borrers.
A Purroi, orelles llargues.
A Reguard, matacabres.
A Reus vam anar a robar pèsols; veniu-nos a rescatar, que tots som presos.
A Riudarenes lliguen els cagarros amb cadenes.
A Rocafort, el llop s'hi ha mort.
A Rocafort, safraners.
A Roda, un pont sobre un pont i una església a cada cap.
A Rodès són salta-roques.
A Roma de tot dispensen.
A Roses són gent de rei, que tiren pompes i gales.
A Roses són gent de vi i a la punta s'emborratxen.
A Sabadell senyors, a Terrassa treballadors.
A Sabadell, tret al clatell.
A Saga, galants.
A Sagra, ni dolça ni agra.
A Salàs, cebollers.
A Salàs, la gent més collonuda del Pallars.
A Samalús, la coca seca.
A Sant Fost, merda al rebost.
A Sant Galdric, n'hi ha que fan vi de lluna.
A Sant Hipòlit, els de la canya al cul.
A Sant Jaume de Llierca, futbolistes.
A Sant Joan Despí, paparres.
A Sant Joan de Mediona, ni ho entenen ni ho entendran.
A Sant Joan eixits, a Santa Anna collits.
A Sant Joan hi plou, merda a l'espardenya.
A Sant Joan s'hi va fer gran.
A Sant Joan, orelluts.
A Sant Josep, el cep descobert.
A Sant Just Desvern, estiu i hivern.
A Sant Martí es va morir i a Vinaixa li van fer la caixa.
A Sant Miquel tot va a repel.
A Sant Pere, teixidors i indianaires.
A Sant Sadurní, en tenen més que no n'hi ha aquí.
A Sant Silvestre, la llargària d'un cabestre.
A Santa Clara fan funció amb un ciri a cada cantó.
A Santa Maria, l'aixau.
A Santa Pau, fesols.
A Santa Perpètua, «ora pro nobis».
A Sau, els fumats.
A Sedó, el forat de la pudor.
A Sella, beu aigua i fuig d'ella.
A Senija, raboses.
A Senterada, paelletes.
A Simat de la Valldigna, raboses.
A Sitges, sol i calitges.
A Siurana, roquerols.
A Solans, guineus i guineuetes.
A Solsona, ganivets.
A Son Sardina, qui no hi du pa, no hi dina.
A Soses, les rabosetes.
A Talarn, gavatxos.
A Tales mengen plom i caguen bales.
A Talltendre, els de la Verra del Vern.
A Tarragona no hi ha pujades.
A Tarragona, les aigües, d'on surten les llimonades.
A Tarragona, les parets parlen llatí.
A Tarroja, la mula roja.
A Teià són saltamarges.
A Terrelló, cadascú va pel seu cantó; a Ullastrell, cadascú va per ell.
A Teulada, granotes.
A Teulís, s'hi està tan bé com a París.
A Tirana mana Rita.
A Tírig, raboses i rabosetes.
A Toluges, cebes.
A Tor, els perfumats.
A Tortosa, farinetes.
A Torrelles i a Bompàs, hi ha més carlins que republicans.
A Torrent, de la merda en fan ungüent.
A Torres i Salàs, la fam els treu del jaç.
A Tots Sants, vi novell.
A Urús, els de la terra roja.
A València entràrem, que al Cabanyal no poguérem.
A València tinc un piano i ací no el puc tocar.
A València, que aquí no.
A Vallbona els pengen a la trona.
A Vallcebre: Xic, Curt i Rodó, Marxa Corrent i Lleuger.
A Vallclara, guineuetes.
A Valldellou, caragoles.
A Vallfogona tenia la gola.
A Veo, llops i a l'Alcúdia, raboses.
A Viacamp, morts de fam.
A Vilacolum, amb un pet apaguen el llum.
A Vilafant tots són rajolers, que compten a cents i milers.
A Vilafant, rajolers.
A Vilallonga, bona gent.
A Vilamitjana, abatuts.
A Vilanova d'Éssera, poques sopes.
A Vilanova i la Geltrú, llunàtics.
A Vilanova, la flor nova.
A Vilanova, puputs.
A Vilassar de Dalt, pa amb oli i sal.
A Vilatenim no miren prim.
A Vilert, tot s'hi perd.
A Vilobí del Penedès, molt luxe.
A Villena, llentilles.
A Villena, raboses.
A Vimbodí pixen al tupí.
A Vinaixa es caguen a la caixa.
A Vinçà, joglars.
A Vinçà, la saca.
A Vingrau, gavatxos.
A Vivers, guilles.
A Voloriu, aguilots.
A Xaló, a cada porta un cagalló.
A Xerta, besa el cul del matxo.
A aquesta part.
A barra catxa.
A bell comptant.
A bell trinc.
A ben menjar, ben beure.
A boca de nit.
A bocí ple.
A bodes i a testaments no hi posis reverends.
A bon corral, bon marrà.
A bon fadrí, bon padrí.
A bon fred, bona manta.
A bon jutge, millor testimoni.
A bon punt.
A bon ritme.
A bon seny no hi val engany.
A bona collita.
A bona hora lladra el gos.
A bones campanes, el millor campaner que les toque.
A bones fusades.
A bota girada.
A bots i barrals.
A bou vell, muda-li l'aire i hi deixarà la pell.
A braç partit.
A bracet, com les nines de Canet.
A ca l'Hipòlit no cal anar-hi.
A ca teva tens ses feines!
A cabasset.
A cada boig, el seu goig.
A cada casa donessin tant!
A cada casa hi ha llum: o està apagat o està encès.
A cada casa hi ha un carboner.
A cada contalla s'afegeix una palla.
A cada pas un s'hi acosta.
A cada raó un passó i a cada dia una tria.
A cal Col no hi cal calç.
A cal Cucut, drapaires.
A cal Xixella, pagesos.
A cama llarga.
A càmera lenta.
A can Fam i Fred de Batet.
A can Tapí.
A can Teca.
A can pixa ball de nit.
A cantar mal, no val; cantar bé entreté.
A cara d'aigua.
A caragol i a caragolí, res d'aigua: vi!
A carn de gos.
A carn dura, dent aguda.
A cas Concos, concarrins.
A cas pensat.
A casa de maturrangues, no hi vagis a buscar gangues.
A casa del teu veí, no hi vagis a demanar; ves-hi primer a servir.
A casa mano jo quan estic sol.
A casa seva el coneixen.
A casa treballem poc, brut, car i mal fet.
A casa, a l'hort i a l'església, no s'hi acaba mai la feina.
A casa, porta-hi sempre.
A cavall corredor, cabestre curt.
A cavall del burro.
A cobrar a la pedrera d'Arbeca.
A colom vell, porgueres?
A collir codonys a rodolons, codonys collits per la punta dels dits.
A comptar de.
A comptar per mils, a la teulada.
A coneixença de.
A confusió sol venir qui son major no vol obeir.
A cop de boig.
A cop de decret.
A cop de diners.
A cop de pedra.
A cop de tambor.
A cop i repic.
A cops de mall.
A cor obert.
A cos descobert.
A curta distància.
A dany d'algú.
A darrera hora.
A darrere el vent, canta el torrent.
A darrers d'octubre, faves orelludes.
A desgrat de.
A dia sabut.
A distància de.
A dos fins.
A dret de bosc.
A dreta via.
A dues aigües.
A encalçar moneies!
A entrada d'hivern.
A esclat de mort.
A espai i bona lletra.
A esquelles tapades.
A excepció que.
A exclusió de.
A exemple de.
A fals escaire.
A feixos i garbells.
A fer el que pot, qualsevol ase hi va.
A fer gàrgares!
A fer piles!
A ferrar i xapar.
A fil de roda.
A fil per pua.
A final de juny deixa de cantar el cuc.
A flor de llavis.
A foc i a ferro.
A fora vila vas? o t'enganyen o t'enganyaràs.
A força de cops i d'ultratges, les pedres es tornen imatges.
A fregir ous de lloca!
A galop estès.
A gat vell li vas amb espines?
A genollons.
A gent vinera no els confies la cartera.
A gran hora de.
A grans passes.
A grans senyors, poques paraules.
A home bròfec, no li vagis amb cançons.
A hora de cavallers.
A hora de rics.
A imatge de.
A imitació de.
A instàncies de.
A l'Advent, tanta pasta com rent.
A l'abril, ni pare ni fill.
A l'almàssera i al molí, el dinar en el si.
A l'altra part.
A l'altra porta.
A l'antigalla.
A l'antigor.
A l'arbitri de.
A l'edat caduca.
A l'edat setena.
A l'enemic i al traïdor, saluda'l millor.
A l'enemic que se'n va, amb música i festa.
A l'enterrament d'un pobre, amb prou feines hi va un sol clergue.
A l'era, el blat; el ramat, al prat.
A l'església, per devoció; a la guerra, per necessitat.
A l'home caçador, les perdius se li mengen el graner.
A l'home covard, res li llueix.
A l'home fals, marca'l amb calç.
A l'home li és inevitable de morir.
A l'hora de l'Àngelus.
A l'hora de la mort ja hi arribarem.
A l'hort i a la cansalada, no hi deixis anar la criada.
A l'hort i al porc, una mà sola.
A l'hort i al rebost, no hi entra sinó la mestressa.
A l'irat, traieu-li les armes del costat.
A l'obra es veu.
A l'olla, si no s'hi afegia, es cremaria.
A l'últim preu.
A l'ungla.
A la Barceloneta, la sal hi vessa.
A la Barceloneta, moneda falsa.
A la Barceloneta, olles sense nanses.
A la Barceloneta, terra d'escudelles.
A la Baronia, el llop hi fa niu i la guineu hi cria.
A la Bisbal, gent com cal!
A la Cabanassa, treballen pas massa.
A la Fuliola rosten la cassola.
A la Ginebrosa, raboses.
A la Jana, grills.
A la Llacuna, per Sant Miquel, la rosa es torna gel.
A la Mercè, crema-la.
A la Morera, gralles.
A la Nucia, tramussos.
A la Pobla de Massaluca, qui no treballa, no manduca.
A la Pobla, botifarres.
A la Pobla, mosquits.
A la Ràpita, padrina.
A la Riera de Gaià, xiques maques.
A la Selva fan tupins.
A la Selva, apotecaris.
A la Seu, cebetes.
A la Vall d'Uixó, pardals i figues.
A la Vall, toca't el pardal.
A la Vila, arriers.
A la Vila, peixaters.
A la banda.
A la barba del boig tothom aprèn a rapar.
A la barra de les pells, n'hi ha més de joves que de vells.
A la barra dels ocells n'hi pengen de joves i de vells.
A la base.
A la bèstia en bàmbol.
A la boca del llop.
A la bomba.
A la bona.
A la botiga no hi poses cadira.
A la braça.
A la caiguda de.
A la carta.
A la claror de.
A la companyia de Jesús n'hi ha de tots.
A la comunió ves-hi amb gran devoció.
A la contra.
A la contrada.
A la corda.
A la crida.
A la curra.
A la doba.
A la dreta pluja i a l'esquerra vent, als dos llocs gran tempesta.
A la fe del cristià.
A la festa del patró: repics, coets, música i sermó.
A la fira de Verdú, dos per a mi i un per a tu.
A la flor del món.
A la força no li agrada anar dreta.
A la fosca.
A la galiota.
A la gana no li vagis amb cançons.
A la gana.
A la geganteta.
A la gent, quan és feliç, tot se li escapa per la boca.
A la gola, mel; a l'estómac, fel.
A la graella.
A la grapa.
A la guerxa.
A la guerra no s'hi neix.
A la guitza.
A la inclemència.
A la llauradora.
A la llei.
A la llengua de l'aigua.
A la llongada.
A la llum del dia.
A la lluneta estic, que me'n ric.
A la mà de Déu.
A la mallorquina.
A la manera de.
A la mar vas? Allò que portes menjaràs.
A la mar!
A la mateixa hora de sempre.
A la matinada.
A la mercè de.
A la mercè.
A la merda el ventall, que l'estiu s'acaba.
A la merda.
A la mida del gust.
A la mida.
A la mínima.
A la mona.
A la mort no faltarem.
A la muntanya de Fitor, a l'estiu hi fa calor.
A la nata.
A la neu no aneu, que si aneu, no tornareu.
A la nit tot el món al llit!
A la nona.
A la pantalla gran.
A la part.
A la pau de Déu!
A la pau de Déu.
A la pau de l'àngel.
A la pau.
A la perdiguera.
A la pífia.
A la plaça, el millor fadrí de casa.
A la plana.
A la porta de la seu, es fa el judici més breu.
A la porta.
A la prima.
A la primavera d'hivern tremola el malalt.
A la primera aigua d'octubre, el gra llançaràs i cobriràs.
A la puja.
A la punta.
A la punyeta.
A la que li agrada molt veure, li agrada més que la miren.
A la rapinya.
A la recíproca.
A la rega.
A la reressaga.
A la revessa.
A la rodona.
A la ruda, la Verge la saluda.
A la salpa.
A la saó.
A la seva.
A la sirga.
A la soldadesca.
A la terra dels nans, qui fa un pam n'és el rei.
A la terra i bestiar, mai els has de fatigar.
A la terra, deixa-la reposar i amb escreix t'ho pagarà.
A la torera.
A la tremenda.
A la trompera.
A la vella, lleva-la.
A la vellesa el diable es va casar.
A la vellesa, verola.
A la vesprada.
A la vinagreta.
A la vinya del rector mai hi pedrega.
A la volada.
A la volta.
A la vora de mar no s'agafen llebres.
A la xancla.
A la xera.
A la xisclera.
A les Avellanes, foc i flames.
A les Borges del Camp, ganivets.
A les Borges, l'Havana.
A les Masies, califes.
A les Peces, senallons.
A les Planes, no te'n vinguin ganes.
A les amples.
A les ànimes oïu, trumfes al caliu.
A les cols.
A les curtes.
A les darreres.
A les darreries.
A les deu, la xica guapa no té preu.
A les engires.
A les fosques, no poden dir mosques.
A les fosques, tothom va vestit d'un color.
A les galiotes.
A les immediates.
A les lleis de Déu no hi valen trampes.
A les mars perdudes.
A les minves.
A les nou, no és bon cristià qui no dorm.
A les penes, costelles.
A les poques.
A les postres.
A les primeries.
A les puces.
A les sis tot temps és dia.
A les tres gelades, pluja segura.
A les tres!
A les últimes.
A les velleses.
A les vellors.
A les voltes.
A llàgrima viva.
A llaor de.
A llarg temps.
A llarg terme.
A llei de.
A lloguer.
A mà de.
A maça martell.
A mal bestiar, mal pastor i mal ca.
A mala nit, no lladra na Verdala.
A males dinades.
A manades desfetes.
A manera de.
A martellada seca.
A matines calentes.
A menjar, a casa.
A meravella.
A més que.
A mestre d'arpa, aprenent de sambuca.
A mestre d'espasa, aprenent de pistola.
A mi m'agrada.
A mi ni em va ni em ve.
A mi, petonets!
A mida de «la Botelleta».
A mig dinar, qui no tingui pa, que se'n talli.
A mig dir.
A miques i bocins.
A missa donen galetes.
A mitja canya.
A mitja dent.
A mitja llengua.
A mitja màquina.
A mitja mel.
A mitja ració, ningú no es mor.
A mitjans de.
A mon compte.
A mon pler.
A mos ple.
A naps, a naps.
A nit closa.
A nova culpa, nova impertinència.
A nuar, a Bétera.
A on anirà en Nofre sense sos fills?
A on dimonis ho ha posat?
A on va la cucafera?
A on vas?
A on vegis el cel, no hi posis el peu.
A opinió de.
A pa o vi.
A pagar tu o pagar jo, quantes te'n menjaries?
A parar tots a l'estiba.
A parir mones.
A pas de ganso.
A pas de llop.
A pas de marrec.
A pas de puça.
A pas lleuger.
A pas natural.
A pasquí, pasquinada.
A pedra i morter.
A penes que.
A pes de plata.
A pet de conill.
A peu com la guineu.
A peu de pàgina.
A peu fiter.
A pilota passada.
A pillet, pillet i mig.
A ple estiu.
A ple sol.
A plena fosca.
A plena nit.
A plet bo i a plet dolent, ten per amic l'escrivent.
A poc vi, molt ull.
A pocs passos.
A poquet a poquet.
A poquet foc.
A porc gros, unta-li el cul amb oli.
A posta claror.
A preu alt.
A profit de.
A punt de brega.
A punt de morir.
A punt de saludar.
A punt de.
A punt determinat.
A punt fix.
A punta de llança.
A pur de.
A qualsevol soldat li diuen militar.
A quantes bèsties toca l'ombra, quan el sol és post!
A quart per llengua.
A quarts, com els rellotges.
A qui ama a Déu, Déu el mira com a seu.
A qui bé et vol, fes-li poques visites perquè et desitge.
A qui cobeja molt, molt li manca.
A qui deixa els seus, Déu el deixa.
A qui diu la veritat, el pengen.
A qui el joc ama, el joc el mata.
A qui el porti.
A qui es mor, l'enterren.
A qui et proporcioni el gall, no li escatimis el tall.
A qui hagis de manar no t'hi posis a jugar.
A qui ho contes?
A qui l'ha mossegat una serp, la soga li fa por.
A qui la serp ha mossegat, la corda li fa por.
A qui la sort el vesteix, la sort el despulla.
A qui labora, Déu el millora.
A qui li cou, es mou.
A qui maten sense fer-li mal?
A qui menteix, l'adoren; a qui diu la veritat, el pengen.
A qui menys li costa, se l'emporta.
A qui mira sempre a terra, no li fies els diners.
A qui ningú no vol, tot li sobra.
A qui no coneix pecat, no confesses el teu pecat.
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
A qui no fa mal, per persona de bé se'l té.
A qui no li agradi, que no miri.
A qui no serveix per res, l'envien a Santa Coloma de Farners.
A qui no té costats, la roba li cau.
A qui no té pa el fan bellugar.
A qui toca, toca!
A quina altura ens trobem?
A raig de.
A rapa la capa.
A recules.
A reculons.
A ric tractament, pobre testament.
A risc i ventura.
A rodolons.
A rossegons.
A rua feta.
A sa Pobla, cànem fi.
A sa Pobla, marjalers.
A sa casa mana tant com la granera.
A saber, a Salamanca.
A salt de garsa.
A semblança de.
A ses llibertats.
A so de què?
A so de tabal.
A sol baix.
A sol i a vent.
A sol ponent.
A son d'ocell.
A son salvo.
A sos peus.
A sou fix.
A tal hora et lleves.
A tal hora.
A tal pecat, tal satisfacció, per contrari.
A tall d'excusa.
A tall de garba.
A tant la peça.
A taula alçada.
A taula franca.
A toc de xiulet.
A toc i coça.
A toca ditet.
A tomba oberta.
A tomballons.
A tombarelles.
A toro passat.
A tort o a dret.
A torrar cacaus.
A tot arreu.
A tot cost.
A tot i a totes.
A tot rigor.
A tot rostoll.
A tota canya.
A tota eucaristia.
A tota llesca.
A tota potència.
A tots vents.
A treballar, allà, Berta.
A trenc de.
A tres dits del cel.
A tres dits del sol.
A treure fons.
A tro i a través.
A trompa i cordell.
A trompa i taleca.
A trompons.
A trossos i bocins.
A tu per tu.
A ull de llebre.
A ull, pel cul.
A un dit.
A un gat mort, pessiga-li fort.
A un mal pas, enviar-hi un frare.
A un pam de.
A un pèl.
A un penjat li donen tres dies.
A un penjat no li ve d'una estirada.
A un temps.
A un tret de bala.
A un tret de pedra.
A un ull de la cara.
A una cantalada.
A una casa oberta, fa molt mal entrar.
A ús i costum.
A usades i bugades.
A vegades per un mosquit, perd la paciència el més «sofrit».
A vegades val més un consell que un duro.
A vela i motor.
A veles plenes.
A veure si...
A veure venir.
A veus altes.
A veus plenes.
A vint-i-u, una; a vint-i-dos, figura.
A voltes el trellat està al Montgó.
A voltes els sabuts són burros.
A voltes es treu més del cru que del sec.
A xollar bous, a Menàrguens!
A, e, i, o, u, el burret sap més que tu.
A... s'ha dit!
Abaixar el preu.
Abaixar el to.
Abaixar el volum.
Abaixar els brios.
Abaixar les armes.
Abaixar-se el teló.
Abans d'una dida bèstia, una bèstia dida.
Abans de Sant Joan, pluja beneïda, després de Sant Joan, pluja maleïda.
Abans de fer una cosa, pensa-hi dues vegades.
Abans de jutjar una persona, camina tres dies amb les seves sandàlies.
Abans de sentenciar escolta les dues parts.
Abans de sortir de casa orina i lliga't les calces.
Abans de tirar de veta mira si raja l'aixeta.
Abans de trencar l'alba.
Abans del vespre.
Abans dels «anta» res no espanta, però quan arriba als «anta» ja es decanta.
Abans que cabres, tingues corral.
Abans que res.
Abans venceràs espasa i ganivet que no fort coratge.
Abans-d'ahir no, l'altre.
Abatre-li les banyes.
Abella i ovella, no estigues sense ella.
Abeller de cordeta, abeller de punyeta.
Abeurar la tita.
Abraçada de Judes.
Abrasar-se de set.
Abril fa el pecat i el març és acusat.
Abril i maig són dos mesos tots els anys.
Abril, un de bo de cada mil.
Absoldre de la instància.
Abstinència és consell d'home savi.
Acabar a Burjó.
Acabar a Canor.
Acabar a Son Quint.
Acabar a Sonella.
Acabar a la vinya de Ferreres.
Acabar al Cabeçol.
Acabar al Garroferal del Mut.
Acabar al Pla de Corbera.
Acabar al camí de Paterna.
Acabar al camí de Salem.
Acabar al camí de Sant Joanet.
Acabar amb sol.
Acabar com la fira de Ràfels.
Acabar com la processó de la Moixeta.
Acabar d'encendre el foc.
Acabar el ble.
Acabar els dies.
Acabar la vida.
Acabar-se de perdre.
Acabar-se la palla, morir-se el burro, assolar-se el pessebre, tot fou un.
Acabar-se les vaques grasses.
Acceptar lletres de canvi.
Ací i allà.
Ací i allí.
Ací la mate, ací la pele.
Açò és església o melonar?
Acomodar-se a tot.
Acomodar-se al temps.
Adiu, Feliu! Si tornes pas, escriu!
Adobar les teulades.
Advocat de marge.
Afarta'm i mata'm.
Afegir al banyat.
Afema molt i llaura bé, si ric et vols fer.
Aferrar-se a l'emblanquinat.
Afillat fa de mal criar.
Afinar el fil de les neules.
Afinar la tela.
Afinar-li la tela.
Afluixar el pas.
Afluixar la marxa.
Afluixar la moma.
Afluixar-se-li els calaixos.
Afonar-se de gent.
Afronta de l'amo o del marit, no va per dit.
Agafa una cadira i seu a terra.
Agafa't aquí, que veuràs la mola.
Agafar aloses amb mirallets.
Agafar amb el sarró ple.
Agafar amb pastetes.
Agafar el cabàs.
Agafar el car per la pena.
Agafar el fil.
Agafar el gec.
Agafar el to.
Agafar el tren.
Agafar els tapins.
Agafar l'aigua amb la mà oberta.
Agafar l'ocell al niu.
Agafar l'última barcada.
Agafar la pallola.
Agafar la rauxa.
Agafar la verba.
Agafar les armes.
Agafar les tercianes.
Agafar pel coll.
Agafar per la cua.
Agafar ses dreceres de na Poua.
Agafar un bacallà.
Agafar un bon frare.
Agafar un bon nord.
Agafar una enrabiada.
Agafar una moixa.
Agafar una pulmonia.
Agafar una sól·lera.
Agafar-li un rampell.
Agafar-s'hi com un nàufrag.
Agafar-se a la cadira.
Agafar-se a la taula de salvació.
Agafar-se les virtuts entre mans.
Agafar-se pels cabells.
Agafar-se per un cabell.
Agafar-se-li el llençol a les anques.
Agafat del braç.
Agost, el blat dins el sac.
Agradar-li el mam.
Agradar-li més una baralla que un dinar de llagosta.
Agradar-li mirar bombetes.
Agrair és complir.
Agre com el ferro.
Agrumollar-se el llevat.
Agrumollar-se la llet.
Aguantar el joc.
Aguantar el paire.
Aguantar el temporal.
Aguantar-li la mirada.
Aguantar-se per la pela.
Aguantar-se per un pèl.
Àguila vella, terra novella.
Ah, Maria, que no hi ha ningú?
Ai Senyor!, si li la clave serà pitjor?
Ai! Foc a la còfia...!
Ai, Déu meu, quina cara que feu!
Ai, ai, ai!, cebes de godall.
Ai, barcada, qui et mena!
Ai, boca pecadora!
Ai, poble, que de mi eres!
Ai, que de què!
Ai, quin dolor!
Ai, tu vila de Ceret, que tens un pont fet d'una sola arcada!
Aigua a la trinxa.
Aigua de Sant Mateu, porcs, verema i borrecs «gords».
Aigua de Santa Rita acudeix sempre a la cita.
Aigua de llunetes, aigua de bassetes.
Aigua de pluja no quita regor.
Aigua de pluja, aigua de Déu.
Aigua de pou no renta ni cou.
Aigua de primavera, estiu en sequera.
Aigua de trons, ací no res i allí poc.
Aigua menuda, vent que dura.
Aigua que romp et deixa gicat.
Aigua segura i sana, si plou de la tramuntana.
Aigua sense moldre, com al Mas de Barberans.
Aigua tronada, aigua pollada.
Aiguader del vi dolent.
Ainet, el senyoriu.
Aire de Baciver, aigua al darrer.
Aire de Pina omple la bacina.
Aixafar-li el cap.
Aixafar-li els talons.
Aixafar-se el nas.
Aixecar el campament.
Així com aflaqueix el cor, aflaqueix el senyor.
Així com la meva àvia.
Així et grillessis!
Així que així.
Així se'n va la carn de la carnisseria.
Això és a part.
Això és ele, ala, botifarra.
Això és pa i això és peix.
Això no em pertoca.
Això no fila!
Això no menja pa.
Això no mola, panerola.
Això no s'entén amb mi.
Això no toca.
Això no treu.
Això no xuta.
Això va malament.
Ajeure's els blats.
Ajudar a caure.
Ajudeu-me tres, que quatre no poden.
Ajuntar-se el gram amb la canyota.
Ajustar bé o malament.
Ajustar la porta.
Al Campell, albarders.
Al Capcir, darrere cada pi s'hi amaga un coquí.
Al Comte, savis.
Al Mas Rampinyo.
Al Masroig, el blat tendral.
Al Molí són gent de vi.
Al Pinell albarden.
Al Quer, el forat tothom se'l té.
Al Quer, macaleus.
Al Racó del Buc, contraban i trabuc.
Al Vallès, les branques de canyots.
Al Vendrell, molta merda i poc cervell.
Al Voló, taps de suro.
Al bat del sol.
Al bell cim.
Al bo perquè t'honri i al roí perquè no et deshonri.
Al bon vilalbí, li sap més greu donar un got d'aigua que de vi.
Al bosc no juguis amb foc.
Al caigut, aixeca'l.
Al camp verdeja i a casa cueja.
Al cap de la llengua.
Al cap de molts dies n'ha arribat un de serè.
Al cap del dia.
Al cap pelat, rínxols d'estrena.
Al cap primer.
Al capellà, besa-li la mà.
Al carrer tothom s'hi té i a la palla tothom s'hi baralla.
Al cel ens puguem veure.
Al cel fan dissabte.
Al cel hi ha bodes i els angelets remenen les caixes dels confits.
Al cel ningú no hi va per força.
Al cel sempre hi ha lloc.
Al cel torres? Si penses sortir, no corris.
Al celler, beure i marxar.
Al centre de.
Al cor de.
Al costat d'un ric, no s'hi està bé.
Al costat de l'arc de Sant Martí, sempre surt l'arc del dimoni.
Al costat del marit tot és bonic.
Al covard, la seva ombra l'espanta.
Al darrer ral, el darrer badall.
Al darrer, tot o res.
Al darrere, al rei li fan banyes.
Al davall de.
Al davant del bisturí, els valents són paper fi.
Al davant del sacerdot, estar dret i parlar poc.
Al davant, bona cara, i, per darrere, punyalada.
Al desganat, doneu-li alls.
Al dinar, menja poc; i al sopar, menys.
Al dissortat, tot se li compta com a pecat.
Al dropo i al pobre tot li costa el doble.
Al febrer ja ix l'herba pel recer; al març, per tot el ribàs.
Al febrer, l'home poda l'arbrer.
Al febrer, posa't la bufanda, que fa fred.
Al ferrer en barbes i a la lletra en baves.
Al fi, al fi.
Al fil del dia.
Al fons d'un pou.
Al foraster, tot li està bé.
Al fort de la calor, compra la llenya i el carbó.
Al franc arbitri.
Al gat sarpada? I al colom porgueres?
Al gener ves amb compte amb el fred.
Al gener, bufanda, capa i capell.
Al grat de.
Al juny, el fred s'esmuny.
Al llaç que als altres han parat molts s'hi han agafat.
Al llindar de.
Al lloc de.
Al mal viure i al bon viure, mai li faltarà opinió.
Al mal, garrotades.
Al malalt no cal que li digues gitat, ni al bo, alçat.
Al manament de.
Al març, calcides, ugons i cards.
Al març, ni molles ni espart.
Al marit, tractar-lo com a senyor i guardar-te'n com a traïdor.
Al mas bé hi viuràs i mal hi moriràs.
Al mateix rei, res li dec.
Al mateix sac.
Al meu compare l'ou d'oca; al meu contrari, el de lloca.
Al mig de.
Al moment oportú.
Al món hi ha set maneres de guanyar-se la vida.
Al món només s'hi està una vegada.
Al niu, que els pardalets s'envolen.
Al pap i al sac.
Al parer de.
Al pas que.
Al pas, al pas, ja aplegaràs.
Al peresós, el sol se'l menja.
Al pla i a la muntanya, amb diners tot s'apanya.
Al pobre honrat, fes-li sempre costat.
Al pobre, ningú l'escolta.
Al pont són les assotades.
Al primer antuvi.
Al que et frega el cul dona-li les claus del baül.
Al que no et vol, set sinades.
Al qui donen a triar, li donen a cavil·lar.
Al qui et pega, pega-li.
Al qui no vol pa, dona-li coques.
Al qui té diners, ningú li pregunta com els ha fet.
Al rei, a l'aigua i al foc, fer-los lloc.
Al ric, pel ramal; la campana, pel capçal.
Al sant de son propi nom deu venerar-lo tothom.
Al senyor i al bacó, tot els està bé.
Al seu aire.
Al temps de les olives, fan nuvi les fadrines.
Al temps, figues.
Al volantí, pa i vi.
Al volt de.
Alabem primerament a Déu Pare Omnipotent.
Aladroc, molt o poc.
Alba de prima.
Albada li fas? Tu t'hi casaràs.
Albalat de la Ribera, fes-me lloc que tinc caguera.
Alberic, ni panxa ni melic.
Albuixec, de València un clavellet.
Albuixec, el burro sec.
Alça la cama, Constança!
Alçar el camp.
Alçar el coure.
Alçar el cul.
Alçar el setge.
Alçar la batuda.
Alçar la cresta.
Alçar-se de gall.
Alçar-se de les potes de davant.
Alçar-se de taula.
Alçar-se del llit.
Alçar-se el temps.
Alçar-se la roba.
Almassorí, lladre i fi.
Alp, Das, Olopte, Cortàs.
Als Garidells, quatre ous són dos parells.
Als Guiamets, lleganyosos.
Als Hostalets pixen i caguen drets.
Als Reguers, cabassos i llumeners.
Als Reguers, cabassos i paners.
Als Reguers, cabassos i res més.
Als Reguers, cabassos i sàries.
Als Reguers, cabassos.
Als Reguers, sàries i paners.
Als Reguers, sàries i pescaters.
Als Reguers, sàries i res més.
Als antípodes de.
Als ases dels traginers, si no els peguen, no van drets.
Als collons de Déu.
Als de Cortàs, ni se'n fa cas.
Als de Favara, gira'ls la cara.
Als de Grau, els penja i no els cau.
Als del Perelló, les bruixes els fan por.
Als homes enganyaràs, que a Déu no pas.
Als morts, al cementiri.
Als músics, pagueu-los malament, però no els feu passar talent.
Als nassos de.
Als pastorets se'ls aparegué la Mare de Déu.
Als poetes els és permès de mentir.
Als quints inferns.
Als sabuts, pobresa; als ignorants, riquesa.
Als seixanta, o es pixa poc o es pixa massa.
Als seus nassos.
Als teus fills procura donar més del que de llei els puga tocar.
Als vells atuells, bona sopa.
Als volts de.
Alt i flac.
Alt per alt.
Alt, gros i talòs.
Alta i esvelta em faci Déu, que morena o rossa ja m'hi faré jo.
Altron, les pomes flairoses i les fadrines formoses.
Allà on tens mal, sempre hi toques.
Allà on va l'amo va el ruc.
Allà que allà.
Allà va Quico de nassos!
Allargar el coll.
Allargar el peu.
Allargar la cançó.
Allargar la rondalla.
Allargar-se el dia.
Allí l'àrab, alabarà l'illa.
Allí on hi ha pèl hi ha el diable.
Allí on posava l'ull posava la bala.
Allí on s'acaba l'interès, s'acaba la memòria.
Allí on sia que vagis, no vulguis ser diferent dels altres.
Allisar els cabells.
Allisar les parets.
Allisar-li el pèl.
Allò que dos volen, es fa.
Allò que fa mal, ensenya.
Allò que ve per natura és el que dura.
Amaga l'esquena que demà és dia de faena.
Amagar les espardenyes.
Amagar les ungles, com els moixos.
Amagar-se com els conills.
Amagueu les carteres!
Amainar la febre.
Amainar les veles.
Amarar el lli.
Amarar la calç.
Amarar la terra.
Amargant com una cabota d'all.
Amargar-li el sopar.
Amargar-li la vida.
Amarreu els gats i porteu gel a grapats!
Amau a qui us ama.
Amb Déu no s'hi juga.
Amb ajuda de veïns.
Amb alegre companyia se sofreix la trista vida.
Amb amics com aquests no calen enemics.
Amb anterioritat a.
Amb barca nova i bou nou, a pescar prou.
Amb barres altes.
Amb bona fe.
Amb bona música veniu!
Amb bona nota.
Amb bons aliments.
Amb bufes, rialles; i, amb pets, baralles.
Amb cabàs i lligona.
Amb calé a la mà, tot és més pla.
Amb cara d'enfadat.
Amb cartes iguals es perden els cabals.
Amb cartes noves, sorts velles.
Amb ceba i pa, a Judes van desmamar.
Amb claror de dia.
Amb consciència tranquil·la, treballa i fes via.
Amb cor i fetge.
Amb diners, a tot s'arriba.
Amb doblers unten culleres...
Amb domicili a.
Amb draps curts.
Amb draps llargs.
Amb dues anades i vingudes.
Amb el beneplàcit de.
Amb el cap al coixí.
Amb el cap descobert.
Amb el cavall d'en Cama i la mula d'en Taló.
Amb el cor adormit.
Amb el dit d'en Pere, remena la caldera.
Amb el dogal al coll.
Amb el foc, a poc a poc.
Amb el gra d'un any bo, se'n remeien tres de dolents.
Amb el meló, vi a discreció.
Amb el moc penjant.
Amb el pap buit.
Amb el pas del temps.
Amb el pijama de fusta.
Amb el pit obert.
Amb el que guanye, m'apanye.
Amb el seu mal vol conèixer el dels altres.
Amb el tren de les dues.
Amb els braços arromangats.
Amb els collons a la mà.
Amb els nervis de punta.
Amb els ulls embenats.
Amb els ulls fora de si.
Amb ell no hi vull peres.
Amb falsa modèstia.
Amb gola seca i panxa buida, no es balla ni es crida.
Amb gran pompa.
Amb gran treball.
Amb l'aire de la falç es coneix el segador.
Amb l'ànima a les dents.
Amb l'esquella es coneix la bèstia.
Amb l'estómac buit.
Amb l'excepció de.
Amb l'excusa de.
Amb l'objectiu de.
Amb l'objectiu que.
Amb l'ull al cul.
Amb la boca esbatanada.
Amb la bragueta fumant.
Amb la cama en alt.
Amb la llengua.
Amb la mel als llavis.
Amb la ment en blanc.
Amb la paraula a la boca.
Amb la pipa enlaire.
Amb la popa primera.
Amb la raó de mon compare me'n vaig.
Amb la roba que porta.
Amb la soga al coll.
Amb la vara alta.
Amb les armes a les mans.
Amb les mans a la butxaca.
Amb les mans a la pasta.
Amb les reserves acostumades.
Amb les veles al vent.
Amb mà ferma.
Amb mala cara.
Amb mala folla.
Amb mala idea.
Amb mala intenció.
Amb males intencions.
Amb malves tots els mals salves.
Amb més veres!
Amb mi no hi comptis.
Amb mil ulls.
Amb mitja cana de terra al cim, tant li fan figues, nous com raïm.
Amb mitja de seda i lligacama de jonc.
Amb mitja veu.
Amb mocs de ferrer.
Amb molta submissió.
Amb narcís, amor d'encís.
Amb nenes trobareu nens.
Amb nocturnitat i traïdoria.
Amb noves i comproves.
Amb oli a les gerres no hi ha casa pobra.
Amb ordre i activitat s'obté la prosperitat.
Amb ous i colomins.
Amb palmes d'or.
Amb panxa buida, un bou no pot fer feina.
Amb pas decidit.
Amb pas ferm.
Amb pebre i sal adobada, pot passar la carn passada.
Amb pell d'ovella.
Amb permís de l'auditori.
Amb poc foc.
Amb quatre canyes.
Amb qui vaig, vaig.
Amb raó o sense.
Amb referència a.
Amb sabates de feltre.
Amb saliva dejuna.
Amb ses traces i manyes.
Amb set ulls.
Amb tant que.
Amb to de mestre.
Amb tot descans.
Amb tot el món guerra i pau amb Anglaterra.
Amb tota la boca.
Amb tothom ser agradós, mai superbiós.
Amb treball i economia s'augmenta la masia.
Amb ull ple, no hi vulguis res.
Amb un improvís.
Amb un mal cuc s'agafa el millor peix.
Amb un pam de boca.
Amb un peu fora.
Amb un salt.
Amb un sou vol obtenir un bou.
Amb un tres i no res.
Amb un xic més.
Amb una grapada.
Amb una mà a cada ou.
Amb una mà a la galta.
Amb una mà fa moixines i amb l'altra rapa.
Amb una pedra no es fa una paret.
Amb vassall lleial, parteix el pa per igual.
Ambaixador de males noves.
Ameu-vos com a germans i mercadegeu com a estranys.
Amic de raons.
Amic de renyines.
Amic és un cor amb dos cossos.
Amic lleial; i a darrere, un pam de punyal.
Amic per l'interès, ho és avui, però demà no ho és.
Amistat amb els veïns, de portes endins.
Amistat de cort és obra de mula o de bord.
Amistat de la infantesa, més sòlida a la vellesa.
Amistat ressuscitada, botxí mort.
Amo i senyor.
Amo jo, com en Banyoles.
Amolla, que és castellà.
Amollar un renec.
Amor ardent, cec i calent.
Amor de Carnaval és el que més val.
Amor de festes de carrer, el millor no val un dobler.
Amor de gos.
Amor i fred no se sap on es met.
Anant a la babalà li han esqueixat la bufanda.
Anant bé, malament.
Anar a Baiona.
Anar a Banyoles.
Anar a Can Xumi.
Anar a Cotes.
Anar a Roma per tot.
Anar a Roma.
Anar a Salt.
Anar a apagar foc.
Anar a arreplegar guatlles terreres.
Anar a besar la cuixa de l'abadessa.
Anar a bol.
Anar a bon mercat.
Anar a bufetades amb sant Pere.
Anar a buidar l'art.
Anar a buidar la canana.
Anar a buscar l'escaire de quatre puntes.
Anar a ca Badia.
Anar a ca Garcia.
Anar a cal Ronc.
Anar a campanya.
Anar a cap sord.
Anar a cavall de les espardenyes.
Anar a cercar el motlle dels bunyols.
Anar a cercar l'agulla de punyir les botifarres.
Anar a cercar pebre.
Anar a cinc i a tres.
Anar a clapar.
Anar a cobrar a ca l'Amàlia.
Anar a cobrar a casa Planta de Morella.
Anar a cobrar al rec.
Anar a cobrar la contribució.
Anar a conferència.
Anar a covar.
Anar a descansar al riu.
Anar a emblanquinar el trespol de l'Albufera.
Anar a encalçar xibeques.
Anar a encendre.
Anar a estudi amb en Roure.
Anar a fer de peix.
Anar a fer el soldat.
Anar a fer estacions.
Anar a fer l'estació.
Anar a fer llaurar el bou negre.
Anar a fer marges.
Anar a fer novel·les.
Anar a fer pelagrí.
Anar a fer ses feines.
Anar a fer una safranada.
Anar a fer una volta a la muralla.
Anar a jeure.
Anar a joc a posta de sol com les gallines.
Anar a la Seu és anar al cel.
Anar a la barreja.
Anar a la doctrina.
Anar a la farmàcia a buscar llavor de filferro.
Anar a la feina.
Anar a la fira.
Anar a la pinya.
Anar a les coltellades.
Anar a maig.
Anar a menjar cigrons.
Anar a menjar cireres.
Anar a missa de correguda.
Anar a parar a l'Areny.
Anar a pelar.
Anar a plantar cols.
Anar a prendre el sol a les Estires.
Anar a punyades.
Anar a sa bassa gran.
Anar a saber.
Anar a tal preu.
Anar a tirar una carta.
Anar a tocar ferro.
Anar a traguejar.
Anar a tres dits del cel.
Anar a veremes.
Anar a veure el cambrilenc.
Anar a veure en Trompeta.
Anar a veure l'ou com balla.
Anar aixafant formigues.
Anar així com sa mare l'ha fet.
Anar al barri.
Anar al cafè.
Anar al calafat.
Anar al cel de les rates.
Anar al cel dels ases.
Anar al cel.
Anar al comú.
Anar al confessionari.
Anar al costat.
Anar al garrut.
Anar al número cent.
Anar al panerot.
Anar al perol.
Anar al piló.
Anar al piset.
Anar al rodat.
Anar al sequer.
Anar al sobre.
Anar al tigre.
Anar al tragí.
Anar als pinets.
Anar amb cotxe.
Anar amb crosses.
Anar amb donotes.
Anar amb el morro calent.
Anar amb el rellotge de Fares.
Anar amb el vestit de néixer.
Anar amb els peus rodons.
Anar amb ham.
Anar amb misèria.
Anar amb misteris.
Anar amb precs.
Anar amb retòriques.
Anar amb romanços.
Anar amb veritat.
Anar arran d'embornals.
Anar barret alt.
Anar ben vestit no fa el metge.
Anar caixa cobri.
Anar camí tirat.
Anar cap al Clot.
Anar com el pas dels ferrers.
Anar com un bruixot.
Anar com una barca sense timó.
Anar com una bitlla.
Anar com una castanya calenta.
Anar com una miloca.
Anar com unes tenebres.
Anar contra corrent no és cosa prudent.
Anar cosit d'or.
Anar costa amunt.
Anar criant pèl.
Anar d'Anàs a Caifàs.
Anar d'ací i d'allí.
Anar darrere el peix mort.
Anar de camí.
Anar de camp.
Anar de càmping.
Anar de cara a can Boix.
Anar de catracòlica.
Anar de meu-moix.
Anar de paquet.
Anar de pesca.
Anar de racó.
Anar el pols.
Anar el temps per millor.
Anar en disminució.
Anar en gran.
Anar en mar.
Anar en opinions.
Anar en roïna.
Anar fent esses.
Anar fent i criant pèl.
Anar fent, com els de Benavent.
Anar fent, com els de l'ajuntament.
Anar fet un margalló.
Anar fet una bala.
Anar fet una sopa.
Anar fluix de bieles.
Anar fluix de xarpes.
Anar fot qui fot i visca el rei!
Anar jugant en el greix.
Anar magre a Torroella.
Anar mal i acabar bé no pot ser.
Anar més brut que el soldat pelut.
Anar més carregat que un bastaix.
Anar més de pressa que el vent.
Anar nuet i amb una sinada de cudols.
Anar passat de voltes.
Anar peix.
Anar per força, com el bou darrere la corda.
Anar per males aigües.
Anar per sos negocis.
Anar ple de solfes.
Anar prim de lloms.
Anar prim de roba.
Anar sense cabestre ni cabeçó.
Anar tort de barró.
Anar tots en la mateixa barcada.
Anar xot a xot.
Anar-l'hi la pell.
Anar-li amb cançons.
Anar-li davant i darrere.
Anar-li el diable prop.
Anar-li tocant la guitarreta.
Anar-li tots els telers.
Anar-se'n a Cotes.
Anar-se'n a cames.
Anar-se'n a can Carraca.
Anar-se'n a can Torrella.
Anar-se'n a can trompeta.
Anar-se'n a la fossa.
Anar-se'n al Burjó.
Anar-se'n al garrofer de la Tella.
Anar-se'n al ginjoler.
Anar-se'n amb Nostre Senyor.
Anar-se'n cap a Agres.
Anar-se'n com l'aigua al rec.
Anar-se'n encés en flames.
Anar-se'n la taca.
Anar-se'n més coent que un allioli.
Anar-se'n pel punt de baix.
Anar-se'n per l'escota del floc.
Anar-se-li'n de la memòria.
Anar-se-li'n els ulls darrere.
Anar-se-li'n els ulls.
Anar-se-li'n la bola.
Anar-se-li'n la burra.
Anar-se-li'n la mà.
Anar-se-n'hi el cor.
Anar-se-n'hi la mà.
Anar-se-n'hi la vista.
Ànec mort sense haver-hi hagut espeternec.
Anem al cas.
Aneu a missa i al rosari i als peus del pare vicari.
Aneu-ho a compondre.
Ànima de Déu.
Ànima de cadafet.
Ànima de suro!
Ànima del mal repòs.
Ànima del purgatori!
Ànima del purgatori.
Animal de «pic» no fa a l'amo ric.
Animal de quatre potes.
Animal de séquia.
Animal fermat mai s'ha engreixat.
Animal moí, fuit o fi.
Animal que no fa fem, fora de la quadra.
Anirem a Cabrera, un davant, l'altre darrere.
Anivellar les parets.
Annauir, per on entres has d'eixir.
Anunciar la rebuda.
Any amarat, o molta herba o molt de sembrat.
Any bixest, any de bessons.
Any bixest, any de faves.
Any bixest, any funest.
Any bixest, any sinistre.
Any d'ametlles, any de blat.
Any d'en Marràs.
Any de corc, any de gorg.
Any de fruita, mel segur.
Any de gelors, any de dolors.
Any de glans, any abundant.
Any de glans, any de coloms.
Any de glans, any de rates.
Any de mel, any de fel.
Any de moreres, any de ploraneres.
Any de nesples, any de vi.
Any de patates, any de rates.
Any de pinyes, any de feixines.
Any de poc pa, garbell espès i sedàs clar.
Any de processons, any de benediccions.
Any de vent, any de faves... si plou darrere.
Any de vi, any de lli.
Any pucer, any blader.
Any rere any.
Any sucós, any cucós.
Anyell de mal just, el llop se l'emporta.
Anyell de pa.
Anys a venir.
Anys i anys!
Apagar el foc.
Apagar la veu.
Apagar-se el foc.
Apagar-se-li els fums.
Apanya les robes i un any et trobes.
Aparèixer-se-li l'ànima de la «faena».
Aparentar riquesa i simular saber, molt de temps no pot ser.
Apariats com un ase amb un bou.
Aparta't, ànima, que el dimoni baixa.
Apartar les cartes.
Apartar-se del motí.
Apartar-se del pacte.
Àpats llargs i misses curtes.
Apedaçant i sargint, el pobre va vivint.
Apedaçar les pells.
Apegar-se a roda.
Aplanar el bastó.
Aplanar-li el camí.
Aplegar i envasar, no pot ser.
Aplegar i envasar.
Aplegar i pouar.
Aplegar sempre a la benedicció.
Aplegats, baralles; separats, martiri.
Aportar el seu gra de sorra.
Apotecari brut, per què no et pentines, que encomanes polls a les medicines.
Aprèn de mestre i esdevindràs destre.
Aprendre a mandronades.
Aprendre a mocar-se.
Aprofitar els instants.
Aprofitar la cera quan cau.
Aquest duu guants!
Aquesta música sona bé, perquè el qui la toca ho fa bé.
Aquesta nova té tres pams de barba.
Aquesta té fil i veta fins a sa tarongeta.
Aquí està el cas.
Aquí està el verb.
Aquí està la dificultat.
Aquí està qui canta.
Aquí està tot.
Aquí fou Troia.
Aquí fou el bo.
Aquí i a Tossa.
Aquí m'agenollo, Senyor, per tocar-vos el pixador.
Aquí n'hi ha un tros!
Aquí queden les claus.
Aquí sobre hi ha sobre sobrer que s'obre.
Aquí teniu l'Agnès, preneu-la com és.
Aquí tens la granera, parla amb ella.
Aquí us el deixo!
Ara comença l'ofici.
Ara diu «cesta», ara ballesta.
Ara entro jo.
Ara ho bullen.
Ara li ve l'amor, a la núvia!
Ara m'has dit Bernat!
Ara sí que m'has tocat... el nas.
Ara va bé, que la mare pega al pare.
Ara vindrà el que riurà.
Aranyeta, aranyeta, ix del forat, que Nostre Senyor ha ressuscitat.
Arc de sant Martí a la vesprada, pluja a la matinada.
Arc de sant Martí a ponent assenyala bon temps.
Arc de sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n.
Arc de sant Martí al vespre, la pluja ja està llesta.
Arc de sant Martí atura el diluvi.
Arc de sant Martí cap al tard, bon temps assegurat.
Arc de santa Clara, la pluja ja és passada.
Arc de teix costa d'armar i afluixar deix.
Arc del cel.
Arc del dimoni.
Ardiment és cap i principi de moltes virtuts.
Aristot, el melic del Pirineu.
Armar el llit.
Armar en cors.
Armar la baioneta.
Armar un cacau.
Armar-se de coratge.
Armar-se un palangre.
Armat com sant Ferriol.
Armes de cavaller no fan mal a donzella.
Armes no estan bé en mans de bèsties.
Aroma i força en la poma!
Art de bruixeria.
Arranjar el sarró.
Arre, somera, que ta mare també ho era!
Arrear de batalla.
Arreglar els assumptes.
Arrencada de bou.
Arrencar el vol.
Arrencar els golfos.
Arrencar els pèls.
Arrencar els rebrots.
Arrencar els ullals.
Arrencar les ungles.
Arreplegar els sarments.
Arreplegar la basa.
Arreplegar la roba.
Arreplegar palla i llençar el gra.
Arri, gos! Que tens tos?
Arriar en banda.
Arriba la birra!
Arribar a cap.
Arribar a l'estamenya.
Arribar a la darrera hora.
Arribar a poc.
Arribar al port.
Arribar i pouar.
Arribar la Magra.
Arribar la Pelada.
Arribar la Seca.
Arribar molt malament.
Arribar per enllà.
Arribar-li a l'ànima.
Arribarem allà on podrem.
Arribi el que arribi.
Arrimar el muscle.
Arrimat a sa opinió.
Arriscar la ventura.
Arronsat com un cuc.
Arròs caldós, per al gat i el gos.
Arrossegar la llengua.
Arrossegar la passada.
Arrossegar les masses.
Arrossegar-se com els caragols.
Arruixar-li les mosques.
As de bastos mai no es perd.
As de bastos, rei segur.
Aspre com un codony.
Assajar-li un vestit nou.
Assentir amb el cap.
Assistir al part.
Assots de pare honren, assots de botxí afronten.
Atac de banyes.
Atacar-li els nervis.
Atacar-li les tiretes.
Atent amb tothom i familiar amb pocs.
Atura't, que pixo!
Aturar el gest.
Atureu-vos, mossèn Raig, que la gossa va de part.
Au d'albarda, senyal de terra que mai erra.
Au de pit ample no la vull al meu estable.
Avall, com l'aigua.
Avançar el rellotge.
Avant i avant, com diuen a Castelló.
Avant va la caixa, que el mort encara belluga.
Avant, avant i no us atureu, que aviat i sereu.
Avareu i anem-hi.
Ave Maria Puríssima!
Avesat, com els gossos, a anar a peu.
Avi avariciós sols deixa la pell i l'os.
Avi vell, calces de burell.
Avivar el llum.
Avortament del dimoni.
Avui és el dia que no venem ni una granera.
Avui és el primer dia de la resta de la nostra vida.
Avui és més a prop que demà.
Avui febrer, demà Candeler i Sant Blai el darrer.
Avui fos, i demà festa!
Avui hi ha sopar Ikea: te'n vas a la cuina i t'ho fas.
Avui que puc ho faré, que demà no sé si podré.
Avui rojor, demà calor.
Avui un i demà dos, així diuen els rectors.
Bac de burra, a la sepultura.
Bada i no badis.
Bada-badoc, que cau el soc!
Badalona, bressol del basquetbol.
Badallar més que el rector de les Jerònimes.
Badar uns ulls com uns salers.
Badar-li el cap.
Baixar de llei.
Baixar de punt.
Baixar el color.
Baixar tots els sants del cel.
Baixat del cel.
Ballant se n'aprèn.
Ballar a feixos.
Ballar a l'ampla.
Ballar com un fus.
Ballar com una trompa.
Ballar de punta i de taló.
Ballar el ballet de Montpeller.
Ballar el canari.
Ballar les tripes.
Ballar sense so, o és gran força o molta afició.
Ballar sense so.
Ballar-li el cap.
Ballmanetes, toca les tetes, toca-les bé que són petitetes.
Banyes i senyals, qui les posa les sap.
Barata o matraca.
Barata, barata i arreplega la plata.
Barba de cabra.
Barba espessa honra, barba meca deshonra.
Barba grisa, flor de cementiri.
Barba grossa gràcia porta.
Barba llarga honra porta.
Barberà, quatre cases i cinc lladres.
Barbes majors treuen els menors.
Barca marinera ben carregada del darrere.
Barca molt marinera mareja els arbres i el patró al darrere.
Barca parada cria llimacs.
Barca que a bord porta gat, l'amo està pagat.
Barca vella, foc amb ella.
Barcelona bromosa, pescadors a mar.
Barcelona comtal, Tarragona imperial i Girona immortal.
Barcelona, cul de mona.
Barques amarrades a la Caldera, temporal s'espera.
Barrejar peres amb pomes.
Batalles nouen, i sonar i cantar, plauen.
Batejat amb aigua d'olives.
Batejat en la parròquia dels pillos.
Batre amb el petard.
Batre el tabal.
Batre-hi el sol.
Batre-li les taules.
Bé balla a qui la fortuna canta i encara millor si malament canta.
Bé cantes, mussol, si vas tot sol.
Bé comencem la setmana. I el penjaven dilluns.
Bé és orb qui per garbell no es veu.
Bé és presoner qui presoners guarda.
Bé és veritat.
Bé ho pots dir!
Bé pot ser.
Bé sé d'on li ve al gat la tos.
Bé va; i ell rodolava.
Bé!... bé!... bé!... Calla cabreta, que no et faré res.
Beata a les fosques.
Beata farinera, ara va endavant, ara endarrere.
Beguem i aclarim-nos!
Bella com una fada.
Bella parença és començament de bon astre.
Bellesa i castedat no sol anar plegat.
Bellreguard, fart, fart. Fart i fartera, totes les xiques van a Palmera.
Bellugar la cua.
Bellvei, gorres de cop.
Bellver i Prullans, nuvis i amants.
Bellvís, Londres, París.
Ben avinguts.
Ben dispost.
Ben pentinada i ben rentada, noia endreçada.
Ben vist, Evarist!
Beneit de set soles.
Benetússer, les xiques guapes.
Beniatjar, músics i sastres.
Benifet es comanda.
Benissanó, gent de canó.
Benitaia, la mortalla.
Berenar de pa sec.
Besar el terra.
Besar el vellut.
Besar-li la mà.
Bèstia boja mai és vella.
Beu aigua de cada fontana.
Beu cava, que el món s'acaba.
Beuràs i viuràs.
Beure aigua de bovina.
Beure amb porró no fa senyor.
Beure com un bou.
Beure com un camell.
Beure com un clot.
Beure com un estornell.
Beure com un pardal.
Beure com un xot.
Beure i tornar-hi.
Beure més que alena.
Beure més que un mosquit.
Beure oli del setrill.
Beure un calze d'amargor.
Beure's el cop, com la figuera.
Bevem i fumem que tampoc l'acabarem.
Bigoti de grill.
Binicarlandos rabiosos, lleganyosos de plorar, de tanta ràbia que tenen assolen un campanar.
Bioscans, gats tardans.
Blanc com el guix.
Blanc com la calç.
Blanc com la flor del gessamí.
Blanc com un cigne.
Blanc com un colom.
Blanc com un marbre.
Blanc de cabells.
Blanc de pèl.
Blanc de puntes, blau de mar.
Blanca o verda, sempre bleda.
Blat de bona lluna.
Bo està el sant per a fer un miracle!
Bo i barat s'han barallat.
Boc cabrit i mardà podrit.
Boca de cigró.
Boca de clavell.
Boca de morena.
Boca de plata.
Boca de serp.
Boca fada, o riu o bada.
Boca nècia, ximpleries mastega.
Boca precipitada, aviat lamentada.
Boca xica l'amor crida.
Bocí de mal empassar.
Bocí de pa.
Boda de pobre, crits i soroll.
Boig com el març.
Boig de content.
Boig de lligar.
Boig és el febrer, però l'abril també.
Boira a Cabrera, pluja al darrere.
Boira a Passerell, pluja a l'Urgell.
Boira a Pení, bon temps per venir.
Boira a Sant Roc, temporal abans de poc.
Boira a Sora, pluja alhora.
Boira a Vinaixa, pluja a la faixa.
Boira a can Castellà, pluja abans de demà.
Boira a la Ferradura, aigua segura.
Boira a la Tossa, cau aigua grossa.
Boira a la riera, pescador, enrere.
Boira a les muntanyes, aigua al pla.
Boira al Mont Pla, pluja no pot trigar.
Boira al Montagut, no tinguis por d'eixut.
Boira al Puig de Son Ric, pluja segur.
Boira al Tordera, la pluja li va al darrere.
Boira al coll de la Biga, plou, o no triga.
Boira al puig d'en Pla, aigua avui o demà.
Boira als Tres Turons, aigua segura.
Boira baixa per l'Albera, entra l'herba a la pallera.
Boira espessa al matí, sol calent a la tarda se sol dir.
Boira que no cau, pluja de bon grat.
Boires a Fogars, pluges no veuràs.
Boires al Carrascal!
Boires baixes, pluges altes.
Boires matineres que es dissipen, el bon temps pronostiquen.
Boirina pixanera, torna-te'n enrere.
Bola de vidre.
Bolquera, xucleu que el plat és fondo...
Bomba de rellotgeria.
Bon Sant Jordi i Santa Creu, hi haurà vi per tot arreu.
Bon abril, un de cada mil.
Bon al·lot i feiner, però dilluns no tornis.
Bon any de magrana! Hi ha molt de badoc!
Bon cap, bona tanda.
Bon clar de lluna fa, quan la gossa segueix el ca.
Bon cor lleva la meitat de la por.
Bon dia i bon sol!
Bon dia tinguem els pobres que els rics ja se'l procuren.
Bon do té qui et manté.
Bon exemple, però sempre.
Bon front, millor vida.
Bon home, però mal sastre.
Bon metge i apotecari, i se n'anà a l'altre barri.
Bon músic és perquè sap tocar el fagot i el clarinet.
Bon músic, bona música.
Bon pastor és Puiol, però millor és el sol.
Bon pebre que fa coure el cul.
Bon sant, bona vigília.
Bon sastre, que coneix el panyo.
Bon sol i aigua al rec.
Bon tastador, mal bevedor.
Bon tracte i millor pitança desterren l'enyorança.
Bon veïnat fa tenir a l'hom descuidat.
Bon vi darrere bon brou mai ningú no ha alabat prou.
Bon vi i bon pa, curta la jornada.
Bona cara i poc amor no costa gaire de mostrar.
Bona en fora que...
Bona és la correcció si ha servit de lliçó.
Bona i santa nit!
Bona llum per enfilar perles!
Bona nit i moltes!
Bona nit, malparits!
Bona nit, ramell florit.
Bona nit.
Bona olla cada dia ens arruïnaria.
Bona peça.
Bona terra i mala gent.
Bona vida, bona mort i sa feina carregada.
Bones obres jo faré quan tinga menester.
Bonic com l'esternut de Judes.
Bonic com un maig.
Bonica i amb diners, què vols més?
Borni de cervell.
Borró que neix per l'abril no té temps de fer bon vi.
Botar a fora.
Botar com un pinyol d'oliva.
Botifarra i pa calent!
Bou de cinc i torero de vint-i-cinc.
Bou feréstec, canvia'l de terra i no serà silvestre.
Bou i arròs.
Braç per braç.
Bregues d'enamorats, amors doblats.
Brodar al tambor.
Broma a la serra, poc pa al civader.
Bromes pesades, sols qui les fa li agraden.
Brou de gallina, la millor medecina.
Brut com un femer.
Brut com una soll.
Bufada de vent.
Bufant, bufant, la flauta va tocant.
Bufar com la manxa d'un ferrer.
Bufar com les serps.
Bufar i remenar els dits.
Bufar la Francesca.
Bufar la Maria de França.
Bufar la gavatxa.
Bufar més fort que la tramuntana.
Bufar més que un ponent.
Bufar nous vents.
Bufar-hi el dimoni.
Bufes, pets i rots, davant de tots.
Bufetada em vols donar? No ho crec, germà.
Bufi d'on bufi el vent.
Bugada de molt mal rentar.
Buidar el canari.
Buidar el setrill.
Buidar els culots.
Buidar els filots.
Buit com una closca.
Buit de compte.
Burlant-se, burlant-se, va el llop a l'ase acostant-se.
Burles, poques o cap.
Burreta de Dénia, la millor per a regar amb sénia.
Burro de sínia.
Burro de tragí.
Busca aigua enmig de l'aigua.
Busca qui et grati!
Buscar feina i pregar a Déu de no trobar-ne.
Buscar la passada.
Buscar matxets a les fosques.
Buscar tanys als joncs.
Buscar un biaix.
Buscar-li la boca.
Buscar-li la manta.
Buscar-li palla a l'orella.
Buscar-se la vida.
Busqui, compari, i si troba alguna cosa millor, compri-la.
Ca la Tita.
Ca petit, cua llarga.
Ca que no ensuma l'ovella, carnisser segur.
Cabellera blanca, correu de la mort.
Cabells blancs enganyen, arrugues veritat canten.
Cabells blancs són un bon senyal per a la casa on es troben.
Cabra i collar.
Cabres que en mal temps esternuden, bon temps anuncien.
Cabut que cabut.
Caçador d'art i manya.
Caçador de barraca.
Caçador de gos i fura, fam segura.
Caçar amb fura.
Cacera i pesquera, perdiguera.
Cada any se n'alça un.
Cada cosa al seu temps, com la neu el mes de desembre.
Cada dia es mor un malalt i moren cent metges.
Cada dia més a prop, com la caixa.
Cada dia morim.
Cada dia porta el seu treball.
Cada dia tant.
Cada dos, parella.
Cada edat vol les seves joguines.
Cada família té el seu pensar.
Cada frare procura pel seu convent.
Cada hereu canvia l'escala.
Cada home és un misteri.
Cada home, la seva màxima.
Cada llar té el seu fumeral.
Cada llum fa son fum.
Cada mosca troba la seva aranya.
Cada nas està bé a la seva cara.
Cada pardal té el seu cant.
Cada pardal té el seu cau.
Cada peu té el seu preu.
Cada refrany té la seva veritat.
Cada sant té els seus devots.
Cada u el que li toca.
Cadascú a casa seva i per al diable la feina.
Cadascú amb sa cadascuna.
Cadascú parla la seva llengua.
Cadascú té un perol i el regira quan vol.
Caducar el llegat.
Cafè de proa i cafè de popa, parents llunyans.
Cafè per a tothom.
Café, puro i xica de duro.
Cagar-li les calces.
Cagar-se en la Mare de Déu.
Cagarros gruixuts o cagarros fins, poseu-los a dins.
Cal no abandonar mai ni la tasca ni l'esperança.
Cal saber conèixer quan n'hi ha prou.
Cal si en queda.
Calar la bota.
Calar la visera.
Calb del tot.
Calçat i vestit.
Caldo de cultiu.
Calent com pixat.
Calent com un forn.
Calmar el vent.
Calpí, borratxo i fi.
Calla, que ve el Butoni.
Callant ho diuen tot.
Callar i menjar morena.
Callosa, la pollosa.
Camarlenc, bord i calent.
Camarles, balcó del Delta.
Cames de forcat.
Cames de violó.
Camí dret i costerut, tururut!
Caminar a salt de ca.
Caminar abans de néixer.
Caminar amb la merda al cul.
Caminar en la virtut.
Campana per gaita i vicaris per balladors.
Campana que es toca no pot estar quieta.
Can Pensa-t'hi bé.
Can Vayreda, casa freda. Per alegria, Can Trinxeria.
Can no t'hi fixis.
Can pixa de Masarac.
Canareu? Pela'n deu!
Cans per caçar, més costen que no porten.
Cansar-se el cap.
Cansar-se la vista.
Cansat com un gos.
Cansat com una xufa.
Cansat de dur avarques.
Cant de cigala bon temps assenyala.
Canta a l'alba la perdiu i més li haguera valgut dormir.
Canta el qui té por.
Canta qui té l'as.
Cantalada que et fa un trenc, jo no la sent.
Cantar a la finestra.
Cantar com un teuladí.
Cantar de contrapunt.
Cantar de gall.
Cantar el canari.
Cantar el grill.
Cantar el miserere.
Cantar el serení.
Cantar els iguals.
Cantar l'evangeli de les Verges.
Cantar la perdiu.
Cantar la serenata de les mules.
Cantar les capítules.
Cantar-li els groguets.
Cantar-se la son.
Cantem i ballem, que ja dormirem quan morirem.
Canvia de fulles, però mai perdis les teves arrels.
Canviar de casa.
Canviar de jaqueta.
Canviar de mà.
Canviar de pensament.
Canviar de verd a blau.
Canviar el peu.
Canviar els noms.
Canviat el nom, la faula parla de tu.
Cap a dins.
Cap a mi.
Cap a ses velleses farà ses gentileses.
Cap alcavot s'asseu a la taula de la núvia.
Cap baix, cul alt.
Cap brut o ple de vent és indiferent.
Cap com aquesta, i una a cada passa.
Cap comediant ha sigut sant.
Cap d'ase no emblanqueix mai.
Cap de bandolina.
Cap de bestiar.
Cap de biret.
Cap de bisbe.
Cap de blens.
Cap de bona!
Cap de bronze.
Cap de ceba.
Cap de cul.
Cap de dansa.
Cap de dol.
Cap de ferrada.
Cap de flabiols.
Cap de fum.
Cap de genoll.
Cap de gos.
Cap de grills.
Cap de llúpia.
Cap de maça.
Cap de marrà.
Cap de màstic.
Cap de matxo.
Cap de melsa.
Cap de moixeta.
Cap de mort.
Cap de pa.
Cap de pasta.
Cap de penis.
Cap de pera.
Cap de plata.
Cap de poal.
Cap de serafí.
Cap de sola.
Cap de son.
Cap de tribulacions.
Cap de tupí, calces estretes, roba pessetes.
Cap de xai.
Cap dia sense una línia.
Cap llei no és prou satisfactòria per a tothom.
Cap ple d'aigua.
Cap sense so, carabassa segura.
Cap vestit té més butxaques que la guerrera d'un general.
Capellà i moltó van guiats de bon pastor.
Capellà... Sí, cap aquí.
Capellà? La bragueta ho dirà.
Capità de burros.
Capità de lladres.
Capritxós com el fum.
Capritxós com l'escuma.
Capritxós com una cabra.
Caps per lligar.
Capsa de Pandora.
Captrencar-se el vi.
Car com el pebre.
Car com un foc.
Cara berrugosa, cara sortosa.
Cara bonica, carta de recomanació.
Cara d'espardenya vella.
Cara de Barrabàs.
Cara de baqueta.
Cara de cagaire.
Cara de ciment.
Cara de codony.
Cara de fam.
Cara de forrellat de porcaters.
Cara de forrellat.
Cara de gnom.
Cara de jueu.
Cara de llufa.
Cara de maig.
Cara de malícia.
Cara de nap.
Cara de noi.
Cara de poma sirga.
Cara de sisó.
Cara de tomàquet.
Cara gravada, bresca sense mel.
Cara gravada, gran mal amaga.
Cara gravada, per son mal castigada.
Cara i creu d'una mateixa moneda.
Cara per finestra.
Cara petita, ànima menuda.
Cara petita, cara bonica.
Cara picona, ni sàvia, ni noble ni bufona.
Cara rentada i casa cagada.
Cara sense vergonya.
Carabassa bullida, per a tota la vida.
Caragol de boca molla.
Carai que et fot!
Carall de merda.
Caram, que et toc!
Caramel o fel.
Carboneres a la vall, seguirà pluja.
Cardar com les gallines.
Cardat qui quedi.
Caritat és castell de lleialtat.
Caritat, Senyora, caritat si us plau.
Carlet no té un poquet.
Carme clara, més calor prepara.
Carn de convent, bona i barata; carn de teatre, cara i dolenta.
Carn ociosa tostemps és luxuriosa.
Carta escrita, abans de tancar-la, llegir-la.
Carta escrita, portador la porta.
Carta fluixa, burro busca.
Carregar de llastre.
Carregar el forn.
Carregar la família.
Carregar la llei.
Carregar les calces a la mula.
Carregar un cens.
Carregar-se-li el cap.
Carregat de negocis.
Carrer de Sant Jaume.
Carrer de galtes.
Carrera de món.
Carreró estret, carrer de bous.
Carro que canta, el seu amo avança.
Casa amb corona i manteu, compta amb l'auxili de Déu.
Casa amb pentinadora no hi ha secret que no es pregona.
Casa assolada, almenys una altra n'assola.
Casa baixa i escaleta.
Casa habitada, i millor arrendada.
Casa hipotecada, venuda o subhastada.
Casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú.
Casa nova, i plena la cova.
Casa, gran o petita, nova o vella; però que sigui teva.
Casada endreçada treu el marit de casa d'altri.
Casament de carnaval, casament que res val.
Casament romà, pare, fills i «pa» tard n'hi ha.
Casar-se per diners.
Casar-se per interès.
Casar-se sense passar per la sagristia.
Casat, aviat s'ho és; els treballs venen després.
Cassalla, beu i calla.
Castellbisbal, vi, oli i pa de ral.
Castigar el cos.
Castigar els pulmons.
Catarroja, la mula roja.
Catxutxes amb caputxes i caputxes amb catxutxes.
Cau com cau.
Cau es determini per lluny que el dia sigui.
Caure bé.
Caure com fruita madura.
Caure d'ull del cul.
Caure de costellam.
Caure de la branca.
Caure de la gràcia.
Caure de la lluna.
Caure de sa post.
Caure dins l'enfilat.
Caure dins la sopa, com les mosques.
Caure dins les ungles.
Caure el cel.
Caure el gargamelló.
Caure en bones mans.
Caure en grat.
Caure en la mesada del bisbe.
Caure està permès. Aixecar-se és obligatori.
Caure la pensió.
Caure la tarda.
Caure sobre de.
Caure un llamp.
Caure-hi el llamp.
Caure-li a sobre.
Caure-li bé.
Caure-li el moc.
Caure-li el món als peus.
Caure-li la maça de Fraga.
Caure-li la maleta a l'estret.
Cavall fort, aguanta't fort, si no t'aguantes, digues fava.
Cavall que engalta no arriba a la joia.
Cavall sense esperó és com nau sense timó.
Cavar la vinya.
Cavar s'enduu la pell, tant del jove com del vell.
Ceba, arengada i cuixa d'oca, les tasta el nas ans que la boca.
Cedeix el lloc als millors.
Cedir el lloc.
Cediré, però no em trencaré.
Cel d'ulls de peix.
Cel estrellat, temps variat.
Cel negre que amenaça, vindrà maregassa.
Celebrar els divins oficis.
Celebrar les festes.
Cella a posta de sol du aigua.
Cent refranys, cent veritats.
Cerç calent i garbinada fresca, aigua segura.
Cerca i trobaràs, guarda i tindràs.
Cercar caragols sense rosada.
Cercar els adreços.
Cercar qui té ous d'avui.
Cert com l'Evangeli.
Cert com la mort.
Certificar una carta.
Ciència sense consciència és la desfeta de l'ànima.
Cinc i cinc fan deu, aquí i a tot arreu.
Circular la sang.
Cistella vella, carabassa novella.
Cistella venuda, cistella beguda.
Cita'l a l'àtic.
Clar com les capelles de sant Jordi.
Clar com un mirall.
Clarejar-li les orelles.
Clau de ganxo.
Clavar amb perns.
Clavar amb tatxes.
Clavar en la dansa.
Clavar l'estaca.
Clavar la gafa.
Clavar un pal.
Clavar un perboc.
Clavar una banderilla.
Clavar-l'hi a tothom.
Clavar-li la canya.
Clavar-li un bolet.
Clavar-li un rebuf.
Clavar-li una banderilla.
Clavar-se-li al cor.
Clavell a l'orella crida donzella.
Clergue negligent, vaixell de diables.
Clients de fàbrica, espardenyers rics.
Clients de fàbrica, sabaters pobres.
Cloure la mà.
Cloure una carta.
Ço que al començament s'esclareix, mills se'n fineix.
Cobert a llevant, aigua entrant.
Cobrir amb els llençols.
Cobrir amb la manta.
Cobrir amb planxes.
Cobrir de pell.
Cobrir de planxes de metall.
Cobrir la taula.
Cobrir-se el cor.
Codonys collits de la codonyera.
Coent com un foc.
Coent com un rave.
Coent i molent.
Coix de la cama dreta.
Colar en vi.
Colar la llet.
Colgar el foc.
Colgar-se amb un mateix llum.
Colgar-se com les gallines.
Colgar-se el sol.
Còlic d'hivern, refredat d'estiu i febre de primavera, la mort al darrere.
Colom, menjar fi, però de mal pair.
Color de poll.
Cols i bledes tots els dies? Al cul me les fums bullides.
Colzet alt, lliços plans.
Coll a terra.
Coll de cigonya.
Colla de burros.
Colla de lladres.
Colla de pirates.
Collir l'herba de Maçanet.
Collir la figa.
Collita de cistella, caga't en ella.
Collita del temps.
Com Déu sia servit.
Com a exemple...
Com a molt.
Com a xurros.
Com al Pinell, que cadascú paga el seu.
Com altra cosa.
Com bací i cadena.
Com bufen els d'Aragó!
Com del viu al pintat.
Com el Bretó, que amenaça quan ha pegat.
Com el Peret de ca l'Eudald, que deia que tot li era igual.
Com el bàndol d'en Pastrana, que tothom faci el que li doni la gana.
Com el banyot, com més vell, més tort.
Com el beat Farell, lladre de jove, beat de vell.
Com el ca d'en Puig, que quan el criden fuig.
Com el campanar, que toca a missa i mai no hi va.
Com el casament d'en Simó, que es va desfer per un cigró.
Com el cor de sant Jordi.
Com el ferrer de Manresa, que prenia la mida sense la peça.
Com el forat caganer, que fa tot el que veu fer.
Com el frare Samarra: pernil, truita i botifarra.
Com el gel.
Com el gos d'en Bora, que tot ho devora.
Com el milà, que amb quatre buscalls fa niu.
Com el molí d'en Cacaracac, que quan hi ha aigua no hi ha blat.
Com el pardal de Sant Joan.
Com el pare Bastard, que mentre tocaven hores mai no se li feia tard.
Com el patró Aranya, que embarcava els altres i ell es quedava en terra.
Com el remordiment de Pilat.
Com el sastre Lleganya, que pren les mides amb una canya.
Com el tord, la carn magra i el cul gros.
Com el vent.
Com el vi de sis.
Com els Reguers no hi ha res.
Com els ases d'Urgell, que en veure la càrrega ja suen.
Com els caragols, amb la casa a coll.
Com els d'Altés, que no són bons per a res.
Com els d'Antequera, que en comptes d'anar endavant van endarrere.
Com els de Castelldefels, que els pares no coneixen els fills.
Com els de Sanaüja, que, quan plou, es posen sota la pluja.
Com els de Terrassa, en fan poc o en fan massa.
Com els de la Pobla, que ni neguen ni paguen.
Com els escarabats.
Com els esquiladors de Sants, l'un darrere l'altre.
Com els frares, menjar i callar.
Com els nuvis de Cardós.
Com els porcs de can Rifà, que tots volien anar al mig.
Com els ulls de la cara.
Com ell sol.
Com en Joan del Papiol, que fa el que vol.
Com en Nan, que els pescava fregits.
Com en Pere Galvany, que cercava la clau tot obrint el pany.
Com en Simorra, que sempre està de porra.
Com en Solapa, que tot ho arrapa.
Com en Torrall, que cercava l'ase i anava a cavall.
Com en Tripó, que es va fer ric venent julivert.
Com es diu?
Com és el so, així és el ball.
Com es menja això?
Com gat a la sella.
Com ha de ser!
Com l'abella que porta la mel a la boca, i el fibló al darrere.
Com l'alcoià del tren: ja els ha dit tots vostè.
Com l'anada del fum, que se'n va i no torna.
Com l'àncora: que no sap nedar i sempre és a l'aigua.
Com l'ase d'Algemesí, sempre bramant i sempre fadrí.
Com l'ase de Rialla, carregava garrofes i menjava palla.
Com l'ase de Vitòria, sense pena ni glòria.
Com l'ase del carritxer, que du la llenya i no s'escalfa.
Com l'ase del pla, que quan veu la costa es posa a suar.
Com l'avi Jai, que va morir amb la boca oberta.
Com l'ermità dels Dolors, un per tu i per mi dos.
Com la «o» de sant Joan.
Com la Mare de Déu de Rodés: més la paren, més lletja és.
Com la Traus.
Com la Ventafocs, que era princesa i anava vestida de pellingots.
Com la balena de Monfort, que era una albarda.
Com la bota de sant Grau, que mai no s'acaba.
Com la formiga, que posa el gra sota la biga.
Com la lluna al ple.
Com la mala llengua, ni la pesta ni la lepra.
Com la nina de l'ull.
Com la pell al cul.
Com la tela de Penèlope.
Com la truja de Tàrrega, que la cardaven i grunyia.
Com la virtut del romaní, que mil coses se'n sent dir.
Com les noies de Guardiola, amb els ganivets oberts.
Com menys càrrega, vida més llarga.
Com menys honra, més pa.
Com més alt un està, més petita veu la gent.
Com més costa, més val.
Com més diners, més maldat.
Com més es coneixen les persones, més s'admiren els animals.
Com més espardenyes, més m'espenyes.
Com més festes, més pestes.
Com més forts sonen els timbals més agrada a l'orella del fester.
Com més grossa és la corda, més greu és el so.
Com més millor.
Com més pelut, més volgut.
Com més petit, més eixerit.
Com més petit, més malparit.
Com més petit, més orgullós.
Com més pigat, més estimat.
Com més ruc, més poruc.
Com més s'alça, més s'abaixa.
Com més són, manco valen.
Com més tard, més gana.
Com més tens, més pretens.
Com mil sants del cel.
Com passa el temps.
Com qui no hi és per això.
Com s'ha casat el fill del rei, enguany plantarem carxofes.
Com sant Jaume de barrets.
Com sant Joan, que predicava el dejuni i s'atipava de carn.
Com se'n riuria en Martí, si tingués amb qui!
Com si hagués caigut dins un pou.
Com si hagués hagut un tro al mig d'un cel blau.
Com si ho tingués a la butxaca.
Com si l'haguessin maleït.
Com si no ho sabés.
Com so cristià.
Com sonarà, així ballaràs!
Com tres en una sabata.
Com un Salomó.
Com un bolet.
Com un bou.
Com un camell.
Com un canari en una mina de carbó.
Com un cavall.
Com un cup.
Com un dimoni.
Com un drap brut.
Com un escarabat entre borres.
Com un ferrer sense carbó.
Com un gall.
Com un gat de revenedora.
Com un gos sense collar.
Com un imbècil.
Com un jonc.
Com un llibre sense fulls.
Com un llibre tancat.
Com un llibre.
Com un lliri.
Com un lloro.
Com un llum.
Com un lluquet.
Com un mariscal.
Com un mirall.
Com un mitjó.
Com un pa de neu.
Com un pegat en un banc.
Com un picat d'aranya.
Com un poll.
Com un pom d'or.
Com un pom de flors.
Com un sac de gats.
Com un sant.
Com un somni d'or.
Com un tel de ceba.
Com un temple.
Com un tirabuquet.
Com un xai a l'escorxador.
Com un xai.
Com una baldufa.
Com una bola.
Com una carabassera.
Com una centella.
Com una cera.
Com una coca.
Com una cotorra.
Com una daina.
Com una fletxa.
Com una foca.
Com una fona.
Com una gallina sense cap.
Com una gatosa.
Com una gralla.
Com una malva.
Com una mallerenga.
Com una mona.
Com una mostela.
Com una pera en un tabac.
Com una primavera.
Com una sageta.
Com unes pasqües.
Comare i doctor, a gust del consumidor.
Comença a caminar que ara vinc.
Començar a madurar.
Començar el creixent del mar.
Cometre algun excés.
Comparèixer en judici.
Compensar una cosa amb una altra.
Complicar-se la vida.
Complir la penitència.
Comprar en garba.
Comprar un nen.
Comprar-li la burra.
Comprovar un compte.
Comptar amb la «o» de sant Joan.
Comptar fils i tatxes.
Comptar fins a cent.
Comptar per arroves.
Comptar-la per feta.
Compte amb el gos.
Compte pagat, compte oblidat.
Compte, que me la pagaràs!
Comptes són comptes.
Concordar un plet.
Condemnar a mort.
Condició sine qua non.
Conèixer d'un plet.
Conèixer d'una causa.
Conèixer el lleó per les ungles.
Conèixer la maula.
Conèixer la veu.
Conèixer per la pinta.
Conèixer-lo des de noi.
Conèixer-lo des que va néixer.
Conèixer-ne el flac.
Conèixer-se-li amb la cara.
Coneixeràs qui et vol bé, per les obres i la fe.
Confessió de la guineu, hi va amb nou i torna amb deu.
Confessor de màniga ampla.
Confitar amb vinagre.
Confondre ous amb caragols.
Conill de cambra.
Consagrar-hi la vida.
Consciència tindràs i pobre moriràs.
Consell d'advocat, duro gastat.
Constant el matrimoni.
Constituir el dot.
Constituir-se'n en obligació.
Conta-ho a la teva àvia!
Content com un all.
Content com un fluorescent.
Content i enganyat.
Content l'amo, fotut el mosso.
Contestar a la demanda.
Contestar per màrfegues.
Contra la mort no hi ha res fort i no hi valen metges.
Conversa de poca substància.
Convertir-se en la seva ombra.
Convida, però posa-hi mida.
Convidat de pedra.
Convits, balls i dimonis destrueixen molts matrimonis.
Cop de dents.
Cop de fona.
Cop de genoll.
Cop de pilota.
Cop de roc.
Cop de sol.
Cop de traïdor.
Cop de vano.
Cop de vista.
Cop en bola.
Copa plena, copa buida.
Copiar del natural.
Cops al bot.
Cops i repics.
Cor de bronze.
Cor de gralles.
Corb, corb, a la teua caseta.
Cordar-se els pantalons.
Corders i carnissers, nos amb nos.
Cordó de Sant Francesc, maror a la mar.
Corn de l'abundància.
Corsecs d'Ainet de Cardós.
Cortesies engendren cortesies.
Corredora de mantellina.
Corrent de garbí, lleva't de matí i pesca a l'estesa.
Córrer bé.
Córrer bons aires.
Córrer com un diable.
Córrer com un gambo.
Córrer com una gasela.
Córrer el despatx.
Córrer el negoci.
Córrer el rumor.
Córrer el termini.
Córrer el vers.
Córrer la comparació.
Córrer la cortina.
Córrer la llança.
Córrer la mantellina.
Córrer la paritat.
Córrer les hores.
Córrer més que el pensament.
Córrer més que en Cardona.
Córrer que se les pela.
Córrer tal vent.
Córrer-hi al darrere.
Córrer-hi per compte de.
Córrer-hi per mà.
Córrer-la a «palo» sec.
Correu, correu, correu!
Corri pel camp l'arada i per casa la filada.
Corridos de Polinyà, tres per ací, quatre per allà.
Corriol de formigues, senyal de pluja.
Cos en calma, si no dorm descansa.
Cosa complida, en l'altra vida.
Cosa de bruixes.
Cosa mal guardada, perduda o extraviada.
Cosa manada no és feta si no és vigilada.
Cosa pagada, cosa oblidada.
Cosa passada no torna.
Cosa passada no vol consell.
Coses que van i venen.
Cosí, cosí, cosí.
Cosidora real, que cus sense didal.
Costa amunt, no carregues.
Costa més criar un arbre que un fill.
Costa molt guanyar i costa poc perdre.
Costar el doble del que val.
Costar més de fer que la farmàcia Ferreres.
Costar més de trobar que un cabell a la mar.
Costar molta sang.
Costar una fortuna.
Costar una fotracada.
Costar una milionada.
Costar una morterada.
Costar una ronyonada.
Coste i valga!
Coure com un caliu.
Coure-li la ceba a la gola.
Covar el foc.
Creieu en Déu i feu el que vulgueu.
Creixent de la lluna.
Créixer el dia.
Créixer la saliva a la boca.
Créixer la saliva.
Créixer terra avall.
Creixeu i multipliqueu-vos.
Cremar per a les ànimes.
Cremar-li les sangs.
Cremar-se les sangs.
Cresta per ballesta.
Creure's que amb un dit toca el cel.
Criar-se com els arbres de la Devesa.
Criar-se en bons bolquers.
Criat del criat del qui manxa l'orgue.
Criat que és ben pagat té sempre el braç preparat.
Criatura de bolquers.
Cridar a comptes.
Cridar a consell.
Crit o confit.
Crits al pecat, no al pecador, fa el bon pastor.
Cruixir de dents.
Cuida't de tu.
Cul batut, tot el dia té salut.
Cul de cadira.
Cul de femer.
Cul de pastera.
Cul de sabater.
Cul de trona.
Culot davant, culot darrere.
Cultivar la memòria.
Cuqueta, cuqueta, surt del forat, que Nostre Senyor ha ressuscitat.
Curt d'un cap.
Curt de pell.
Curt febrer és i gens cortés.
Curtes passes, pocs viatges.
D'Alacant, ni el sant ni l'elefant.
D'Encamp en amunt, ni bèstia ni persona.
D'Esparreguera, Judes n'era.
D'Herodes a Pilat.
D'Oló no en surt res de bo.
D'Ontinyent venen: amagueu les pomes!
D'abans de la guerra.
D'ací en vull, d'allà no en vull.
D'ací i d'allí.
D'advocat, ni un ni cap.
D'agost les acaballes, ametlles a les borrasses.
D'aigua blanca, fuig.
D'alcaldades, Déu me'n guardi.
D'allò car, sempre en sobra.
D'allò que no hi ha.
D'ample a ample.
D'anada i tornada.
D'anar amb els nuvis a l'òmnibus gairebé l'àvia sua.
D'any en any ens fem vells.
D'aquell dia ençà.
D'aquella oradura no trobarà metzina cell qui tots els hòmens posa en una guisa.
D'aquesta, podem fer el bolic.
D'aquí cap allà.
D'aquí i d'allí.
D'art i assaig.
D'avui a demà res no es fa.
D'avui a molts anys!
D'avui en molts anys!
D'esclafit i fonada.
D'esquena de porc, cada dia en menjo.
D'honra i profit.
D'oli i sal.
D'on vens, escuradents?
D'ovelles i abelles, en lloc teu no les veges.
D'un a un.
D'un altre món.
D'un arbre dolent, ni l'ombra.
D'un en un.
D'un escarabat en fa corrida.
D'un estiu surt un hivern, s'ennigula, plou i trona.
D'un extrem a l'altre.
D'un home pec, de vegades bon consell.
D'un mal dos, més val catarro que tos.
D'un mateix fus.
D'un petit sant fan una gran festa.
D'un pol a l'altre.
D'un rierol, en fas un gran riu.
D'un sol cop.
D'un sol ús.
D'un tros enllà.
D'un vuit un vint-i-vuit.
D'una altra fusta.
D'una altra galàxia.
D'una forma breu...
D'una i bona.
D'una mà a l'altra.
D'una manera o altra.
D'una part a l'altra.
D'una petita guspira s'abranda gran foguera.
D'una punta a l'altra.
Darrere d'un combregar sempre hi ha una vella.
Darrere d'un ou begut o dur, vi pur.
Darrere d'un però, no hi ha res de bo.
Darrere d'una roïna primavera, pitjor estiu espera.
Darrere del mort venen les torxes.
Darrere el llagostí, bon vi.
Darrere els anys ve el judici.
Darreries de l'home.
Dat i no concedit.
Davall del bon saial està l'home mal.
Davant de Déu i de tot el món.
David i Goliat.
De Blanes, i vostè?
De Cassà, ni gent ni bestiar.
De Corbera i dolces!
De Corroncui, el diable en fuig.
De Cotes, ni pardals ni granotes.
De Crevillent a Albatera igual s'hi va a peu que amb somera.
De Déu en avall.
De Déu ve tot el bé.
De Lloret, gitanet.
De Nadal i de Sant Joan només n'hi ha un cada any.
De Navata en avall, els burros van sense tenda.
De Pasqua a Pentecosta, l'espertina és d'una crosta.
De Pelagalls a Barcelona.
De Puigpardines, de noies, les més fines.
De Rallui, el diable en fuig.
De Sanui, Déu en fui.
De Tendrui, el dimoni en fuig.
De barat res no baixa.
De barretines i mocadors, d'allà on n'entra un en surten dos.
De bec groc.
De ben poc.
De bitxac en amunt, tot ho acaça.
De bo a millor.
De bo i millor.
De boca de.
De bon arbre, bona llesca.
De bon encuny.
De bon humor.
De bon humor.
De bon llenyam.
De bon temperament.
De bon tremp.
De bona complexió.
De bona estampa.
De bona jeia.
De bona llei.
De bona mà.
De bona planta.
De bona solfa.
De bones a bones.
De bromes, brometes i bromasses n'ixen moltes voltes les vergasses.
De cada deu grans de pedra, n'hi ha nou que tenen pèl.
De cal Rocamora.
De cal general.
De cama xanca.
De can Claret.
De can Clariana.
De can Poc.
De can Tita.
De cap d'anca.
De cap de nas.
De cap per avall.
De capa caiguda.
De cara a l'aparador.
De cara a la paret.
De casa, no cal que te'n cuidis, que ja se'n cuiden els altres.
De casta forta.
De cigró a cigró, hi ha de poder jeure un moltó.
De cinc en cinc.
De cireres del Papiol, no en menja tothom qui en vol.
De color de burell.
De color de canyella.
De color de safrà.
De color verd d'espera.
De coll fi.
De coll tort.
De companys dolents fuig-ne com de serpents.
De consciència estreta.
De cor moll.
De cor sensible.
De cosa d'altre, hom mal se n'honra.
De cosa que es veu perduda, salvar d'ella el que es puga.
De crosta de coco.
De cuarto en cuarto.
De cul a terra.
De cul de madrona.
De desagraïts, l'infern n'és ple.
De diferents sons canten.
De dimarts, n'hi ha hagut algun de bo, que de divendres, no.
De dret i de fet.
De dues cases pobres se'n fa una de miserable.
De fa temps.
De festa en festa.
De flor en flor.
De fora vindran i ens ensenyaran a portar la cucafera.
De fort i ferm.
De fresc en fresc.
De gall, bon tall.
De ganes, ni poques ni males.
De ganivet i forquilla.
De garrot a forca, tria.
De generació en generació.
De geni fort.
De gent, n'hi ha molta; de persones, poques.
De glorificat a matines.
De got i navalla.
De gra en gra s'omple la taleca.
De graciós a truà, poc se'n va.
De gran afer.
De gran cas.
De gran matí.
De jove, el temps s'encanta; de vell, s'escapa.
De jugar, ningú no se'n fa ric.
De jutjat de guàrdia.
De l'Ascensió a Pentecosta, un dijous li costa.
De l'altre costat.
De l'amistat, el cor en té necessitat.
De l'any de l'aiguat.
De l'any de la Quitèria.
De l'any de la pera.
De l'any de la pruna.
De l'any de la tos.
De l'any del cuc.
De l'any del rei Pepet.
De l'any quinze.
De l'enemic reconciliat has de viure desconfiat.
De l'escarment es va aprenent.
De l'esclofolla de l'ou.
De l'espina surt la rosa.
De l'home amargat no esperis res de grat.
De l'home farsant, procura-te'n allunyar.
De l'hort a l'olla.
De l'un a l'altre.
De la «paia» a l'«ui».
De la Candelera, quinze dies davant, quinze dies darrere, no et fiïs d'ella.
De la Cava, i au.
De la Verge del Puny.
De la bota del racó ningú no en toqui un goteró.
De la cabotada.
De la cera i el cant pla viu l'escolà.
De la cobrança, ningú es cansa.
De la confraria de sant Marc.
De la corfa amarga.
De la crosta.
De la cuina al menjador.
De la cuina en ve la ruïna.
De la darrera llocada.
De la desgràcia de Judes sant Macià en tingué ventura.
De la feixa de baix.
De la fornada de Judes.
De la gent de tro.
De la gent del Mas, no en facis cas.
De la llavor del nap.
De la llavor pelada.
De la lluna de febrer no n'esperis res de bé.
De la mà de.
De la mar, el lluç.
De la mateixa fornada.
De la mateixa manera.
De la mateixa quinta.
De la merda en fan campanes.
De la part contrària.
De la part d'allà.
De la parròquia, el pastor és el rector.
De la pell d'en Segarra.
De la pila.
De la punyeta.
De la ronda de l'espígol.
De la taula travessera.
De la terra del xe.
De la vinya plantada per Sant Martí en surt el millor vi.
De les Cercenedes, galledes.
De les Planes.
De les confessions en surten els sermons.
De les lleis de l'honor, el diable n'és l'autor.
De les lloances fes-te digne, però no les sol·licitis.
De les mans.
De les més petites llavors neixen els grans arbres.
De les sobres fan la festa.
De les unces curtes.
De lesa majestat.
De llàgrimes, hi ha qui en té una font.
De llarg i de través.
De llavis enfora.
De llepar ningú es fa gros.
De llevant o de ponent.
De llibres lliures d'errades, se n'han vist poques vegades.
De llinatges antics, pobres i rics.
De llits i calaixeres.
De lloc de persianes, no te'n vinguin ganes.
De lluny en lluny.
De mà armada.
De mà en mà.
De mal a bé tothom s'hi avé.
De mal averany.
De mal cul, mal ou.
De mal en pitjor.
De mal reu.
De mal rompre.
De mala complexió.
De mala data.
De mala memòria.
De mala ullera.
De marca major.
De matí de manyana.
De mec a mec.
De mel de magraneta.
De merda d'oca.
De més amunt, major bac.
De missers i procuradors, de cada un fer-ne dos.
De mitges soles i talons.
De mitja gala.
De mitja hora passar.
De molt pes.
De molta memòria.
De mort a vida.
De mot en mot.
De mula guita i tàpia vella, posa't sempre ben lluny d'ella.
De naps a cols.
De pa de ral.
De pa en butxaca.
De pa i companatge.
De pa i formatge.
De pa i meló.
De pa i puny.
De pa i senalla.
De pa i taleca.
De pa i trago.
De pa i tros.
De pala i foguejat.
De paper de fumar.
De part de dia.
De pedra i calç.
De pedra viva.
De pelatge fi.
De per avall.
De per si.
De pernes enlaire.
De pesseta en pesseta s'omple la caixeta.
De petit gra se'n fa gran plaga.
De petó i natjada.
De peus i mans.
De pinyol agre.
De pitjors no en vinguin.
De plaers no hi ha res escrit.
De ple dret.
De poc cost.
De poc preu.
De poc seny.
De poca alçada.
De poca importància.
De poca paraula.
De poetes, cantants i enamorats, la meitat de la meitat.
De poques llums.
De poques mires.
De por que.
De portes endins.
De portes enfora és una cosa, i per dins n'és tota una altra.
De primer cop.
De primera fila.
De promesos hi ha il·lusions; de casats, ball de bastons.
De punta en blanc.
De quan ençà que ens coneixem?
De quatre cases.
De quatre potes.
De què farem mànigues?
De què vas.
De qui és fort sa voluntat, és feble son seny i son consell.
De quilla a perilla.
De quin arbre faré llenya?
De quina farina farem pa?
De quinzet i mig.
De ràbia que tenia, matà la lloca.
De ras en ras.
De rem i de vela.
De reng a reng.
De renyines i d'embolics, sempre hi ha qui en treu profit.
De ric no te n'has d'enorgullir, ni de pobre avergonyir.
De rovell d'ou.
De sa plana voluntat.
De safrà que t'ho menges!
De sec a sec.
De segona categoria.
De segona fila.
De seguida que.
De semblar i no ser.
De sentit comú.
De sobre en sobre.
De son cap.
De son propi moviment.
De sostre baix.
De sucs o de brucs.
De tal cosa no se'n resa.
De temps immemorial.
De terra dolenta, el dimoni en caga.
De terra endins.
De tort de tort.
De tort en boig.
De tort i de trava.
De tot i a pela.
De tot i molt.
De tot mal tenim novena.
De tot punt.
De tot raïm fa vi.
De tot sap, i lletra, cap.
De trempa.
De tres pets Llucifer feu els sastres: xec! un; xec! dos; i xec! tres.
De tres rals.
De trista memòria.
De tronc o de bronc.
De tu vaig!
De vegades els capellans fan albades.
De vella galana, no te'n fiïs.
De vent de boca, no fer-ne cas.
De vida alegre.
De vida lleugera.
De vida o mort.
De vint ungles.
De virtut n'hi ha d'una espècie; de maldat, moltes.
De volta i volta.
De vora a vora.
Deçà i dellà.
Decaure en la causa.
Declinar el dia.
Declinar el sol.
Declinar la febre.
Declinar la jurisdicció.
Dedicar-se a Déu.
Defectes que no desapareixen, pel temps creixen.
Degollar a sagnies.
Degollar el blat.
Deia el savi Sadurní: —Terra d'alls, terra de vi.
Deixa de nit llonga via; pren dejorn albergueria.
Deixa'ls que s'escornin.
Deixa'm l'ànima quieta.
Deixa't d'aixetes, ves a la font.
Deixar a part.
Deixar anar de dalt a baix.
Deixar bon bony.
Deixar com nou.
Deixar córrer la basa.
Deixar de conèixer.
Deixar diners fa beneit.
Deixar el camp lliure.
Deixar el llit en ser de dia és senyal de llarga vida.
Deixar el lloguer.
Deixar el niu.
Deixar els bens amb el llop.
Deixar els ous aiguapolls.
Deixar en calçotets.
Deixar en posta.
Deixar endarrere el vent.
Deixar la clau en el pany.
Deixar la clau sota l'estora.
Deixar la companyia de.
Deixar la porta ajustada.
Deixar la porta justa.
Deixar les armes.
Deixar pas a.
Deixar passar la basa.
Deixar per impossible.
Deixar per portes.
Deixar-hi el cuiro.
Deixar-hi les barres.
Deixar-ho al temps.
Deixar-ho caure en la conversació.
Deixar-li la cara com un pebre de cirereta.
Deixar-lo al carrer.
Deixar-lo net de butxaca.
Deixar-lo per als gossos.
Deixar-lo sense camisa.
Deixar-lo sense forces.
Deixar-lo sense pell.
Deixar-lo sense res.
Deixar-lo sense resposta.
Deixar-s'ho en el tinter.
Deixar-se anar a terra.
Deixar-se caure de la mà.
Deixat a ses llibertats.
Deixondar les orelles.
Del Perelló, gos i fartó.
Del Puig, nassuts.
Del Vendrell, no et fiïs d'ell.
Del blat ben pastat, el bon pa no n'és fat.
Del blat en pots fer farina; que de la farina blat, no.
Del cap fins als talons.
Del carrer ample.
Del carrer de migdia.
Del cel baixen els remeis als esperits religiosos.
Del comptable, la gran ciència és trobar la diferència.
Del dimoni és lligat qui profana lloc sagrat.
Del febrer, l'ordi ve.
Del foc, la cendra; de l'aigua, l'herba tendra.
Del foll i de l'infant trauràs el secret gran.
Del jornal no se'n pot dir bé ni mal.
Del juny no t'ufanis fins que l'acabis.
Del llit al cel.
Del mal que has fet, no hi hagi testimoni, per amic que sia.
Del mateix braç.
Del més dèbil al més fort, ningú escapa a la mort.
Del meu cor.
Del millor de la post.
Del moltó, deu-me el braó.
Del món, la felicitat, sols és vent i vanitat.
Del morro eixut.
Del morro prim.
Del no-res no pot néixer res.
Del pa que l'anyell enveja, qui més en menja, més ganeja.
Del pa, la crosta.
Del pa, tu la crosta i jo la molla.
Del poc, poc; del bou, peça.
Del proïsme digues sols el bé; de tu, res.
Del que Déu ens té destinat, cap sant ens n'allibera.
Del que és meu en faig el que em rota.
Del que es perd, ningú se n'ajuda.
Del que ha de venir, no te'n cal alegrar ni penedir.
Del que no mengen els gossos i els gats, pocs plats.
Del que pago no me n'amago.
Del qui té diners, tothom en vol ser parent.
Del quinze de novembre enrere, llenya del bosc a terra.
Del raïm, també es fa vi.
Del ram de la farina.
Del ram de la tòria.
Del riu beuen els lleons.
Del seu cap.
Del sol i del fum, el mosquit fuig.
Del temps del rei Wamba.
Del temps que les gallines anaven amb esclops.
Del temps que.
Del tronc vell, el foc novell.
Del ventre de sa mare, ningú en neix ensenyat.
Del ventre de sa mare.
Delicat com un pet.
Deliris de grandesa.
Dels Torms al Soleràs, en temps de les figues, no hi patiràs.
Dels anys verds.
Dels bous vells se'n treu la farina.
Dels que entren a l'hostal, n'ixen molts sense cap ral.
Demà a la nit.
Demà a la tarda.
Demà al migdia.
Demà al vespre.
Demà dejunarà Jeroni.
Demà hi haurà pops a plaça.
Demà ja ho portarà el diari.
Demanar de ben estar.
Demanar en judici.
Dent sobre dent.
Dents de conill.
Dents de piano.
Deposar les armes.
Des de l'ombra.
Des de noi.
Des que naixem, la creu portem.
Desastre i pobresa, tot en una peça.
Desbaratar-se el ventrell.
Descabdella que descabdellaràs, que al fons no hi arribaràs.
Descansar sobre les armes.
Descarregar el cop.
Descobrir el camp.
Descobrir el sagrament.
Descobrir el santíssim.
Descobrir la caca.
Descobrir la filassa.
Descobrir la macadura.
Descobrir-li son pit.
Descompondre's el ventrell.
Desconfia d'aquell que no caga ni pixa.
Desconfiat fins i tot de les seues orelles.
Descórrer el vel.
Desembre fina, que el gener es pentina.
Desembre florit? Quan hi ha neu a la terra.
Desenterrar els ossos.
Desfer el casament.
Desfer el llit.
Desfer el palangre.
Desfer els correigs de la sabata.
Desfer els solcs.
Desfer la cingla.
Desfer la sivella.
Desfer la trena.
Desfer un sostre.
Desfer-li la cara a revessos.
Desfer-se en elogis.
Desfer-se entre mans.
Desfer-se les calces.
Desgraciat del que necessita sermons.
Desgraciat és l'envejós.
Desguarnir una plaça.
Desigs maten el peresós.
Desinflar el bot.
Desitja el teu enemic la hisenda amb diners o amb vi.
Desitjant fortuna, darrere d'ella anem.
Deslligar els mals esperits.
Desmamar els anyells.
Desmamar els cabrits.
Despatxar la sardineta.
Despatxar un afer.
Despertar a qui dorm.
Despertar-se al cant de l'alosa.
Despertar-se la venda.
Despintar-se-l'hi de la memòria.
Després d'una de llarga, una de curta.
Després de Madrid, Tiana.
Després de festa major, arròs amb espinacs.
Després de furtats els melons, prenen precaucions.
Després de la malaltia ve la picardia.
Després de la nit ve el dia, i després del núvol el bell sol.
Després de veure's robat, va comprar el cadenat.
Després estic amb vostè.
Després que els cavalls són fora, tanqueu bé l'estable.
Després que has fet el mal, encara em vens amb postures.
Després s'ha desprès el quadre.
Despulla'm i et vestiré.
Despullar sant Pere per vestir sant Pau.
Dessucar-se el cervell.
Desterrar del món.
Detenir un negoci.
Déu de Déu!
Déu desavinga a qui em mantinga.
Déu el tingui de sa mà.
Déu els cria i ells s'ajunten.
Déu en la boca i el diable en el cor.
Déu ens doni una bona mort, quan sigui hora.
Déu ens empari amb un armari.
Déu ens ha fet a tots i al geperut de ses Tereses.
Déu et faci col, que de bleda ja ho ets prou.
Déu et guiï.
Déu faci que...
Déu ho sap!
Déu l'ha vingut a veure!
Déu li sigui en bona ajuda.
Déu mai fa el sord.
Déu no ens ho tingui en compte.
Déu no pega amb les dues mans.
Déu no vol la mort del pecador.
Déu nos en guard d'ovella pigarda.
Déu pot molt.
Déu s'ha tornat pagès.
Déu t'ha castigat.
Déu t'ha fet florir, Déu t'ha fet granar, Déu et faci multiplicar.
Déu te'l torni.
Déu tot ho pot.
Déu tot ho sap.
Déu us empari!
Déu va fer el camp; l'home, la ciutat.
Deute reial es cobra tard i mal.
Devessall de paraules.
Devot de santa Clara.
Dia de basca, perill de borrasca.
Dia de bou, tot és bou; dia de porc, tot és xulla.
Dia de feina.
Dia de festa.
Dia de missa.
Dia del gos.
Dia matinal, per dos val.
Dia viscut, dia perdut.
Diamant en brut.
Dies de festa, butxaca buida.
Dies feiners, butxaca plena.
Diga-la-hi, diga-la-hi; en ser casada, ja no hi ha remei.
Diga-li animal, diga-li bèstia.
Digues banquer, digues usurer.
Digues tu, bona persona, què hi ha al mig de Barcelona?
Digues, digues, que menjaràs figues.
Dijous arribat, setmana passada.
Dijous, sant Cabdell bisbe i confessor.
Dilluns de Cinquagesma de l'any noranta-set anem a Santa Llúcia sols per veure l'aplec.
Dilluns estem i bona feina que tinguem.
Dilluns i dimarts, la festa dels gats.
Dilluns, dia malfeiner.
Dilluns, dimarts, dimecres...
Dimarts, no ordeixis tela, ni cases parentela.
Dimecres de Cendra, que el diable et prenga!
Dimecres de Cendra.
Dimecres, sant Cabdell apòstol.
Dimonis vestits de predicadors, per desgràcia n'hi ha molts.
Dinar tard i sopar d'hora, treu el berenar fora.
Diners amagats no serveixen per als presents ni serviren per als passats.
Diners deixats en dijous tornen a casa amb cistella.
Diners fan cuineres.
Diners guanyats en dia de festa fan mal profit.
Diners tinguis, que no et mancaran criats.
Diners, amors i ciència oculta, cap utilitat resulta.
Diners, magres fan tornar gords i tornen lledesmes els bords.
Dins de les muralles.
Dins els pots petits s'hi fan bones olors.
Dir bon dia.
Dir cada mentida que canta un credo.
Dir d'aquella boca.
Dir el que ve al cap.
Dir i fer són dos.
Dir matraques i col·loquis d'allò més florejat.
Dir misses baixes.
Dir, diu qualsevol; fer, sols qui sàpia, puga i vulga.
Dir-ho el cor.
Dir-ho la cara.
Dir-l'hi per motiu.
Dir-li de tu.
Dir-li de vós.
Dir-li peus de porc.
Dir-ne de caragolats.
Dir-se de tot.
Dirimir el matrimoni.
Disparar-se un tret al cap.
Dispensi, senyor, que em pensava que era un ocell.
Disposar ses coses.
Dissabte a dia tres, el millor mes.
Dissabte, dia comptador.
Dissimular és prudència.
Distingir de colors.
Dit de l'anell.
Dit del cor.
Dit del mig.
Dita de vell, paraula de rei.
Ditada de mel.
Dits de cosidora.
Dits de pianista.
Dits per a tocar el baix i morros per al clarinet.
Dits, dits, que vent no en falta!
Dits, dits, senyor rector, i eren els porcs que grunyien.
Diu el card a l'argelaga: Per què tens la punxa tan llarga?
Diu el malalt al sa: Déu et doni salut, germà.
Diu l'ombra al noguer: fes-me mal o te'n faré.
Diuen que els sants no tenen budells.
Diuen, diuen, diuen...
Diuen, que diuen, que han dit.
Diumenge de Rams.
Diumenge de pinyata.
Divendres Sant, ni festa, ni ball, ni carn.
Divendres, com matina, vespertina.
Doblar les marxes.
Doblar un cap.
Dolçaina pagada, mal tocada.
Doldre-l'hi en l'ànima.
Dolent com el dimoni.
Dolent com el gram.
Dolent com el mal lladre.
Dolenta és la collita que no deixa gra al tros.
Dolors passats, si no se senten, oblidats.
Dominar la paraula.
Donació fas, tu la pagaràs.
Donant i prenent no cap engany.
Donar a guany.
Donar a la impremta.
Donar a la premsa.
Donar a rebre.
Donar a teixir.
Donar al través.
Donar alguna mala cosa.
Donar beure al qui té set.
Donar beure amb un esclop.
Donar bon compte de sa persona.
Donar bona vellesa.
Donar corda al rellotge.
Donar el pagament.
Donar el vent per escampat.
Donar els exercicis.
Donar els invàlids.
Donar firma en blanc.
Donar la borla.
Donar la darrera llaurada.
Donar la popa.
Donar la rosca.
Donar lats a la nau.
Donar les bones festes.
Donar les claus de casa.
Donar llibertat a l'esclau.
Donar mal.
Donar més importància a la corda que al bou.
Donar més voltes que un ventilador.
Donar mocadors a qui no té mocs.
Donar palla a sa morena.
Donar pel morral.
Donar per conclòs en causa.
Donar per conclòs.
Donar per descomptat.
Donar per deserta l'apel·lació.
Donar per escrits.
Donar per soldat.
Donar remei al mal fet.
Donar un batà.
Donar un esclat.
Donar un estrèpit.
Donar un revés.
Donar una clatellada.
Donar una culada.
Donar una ensabonada.
Donar una escalfada.
Donar una esclatarada.
Donar una estomacada.
Donar una mala mirada.
Donar una mirada.
Donar una mossegada.
Donar una o dues tintes.
Donar una passada.
Donar una plantofada.
Donar una rella.
Donar una repassada.
Donar una vista.
Donar volta al cervell.
Donar voltes a la maneta.
Donar-hi l'última mà.
Donar-ho a fer.
Donar-l'hi la vida.
Donar-li el braç.
Donar-li la blanca.
Donar-li la clau de la casa.
Donar-li la comunió.
Donar-li la culpa.
Donar-li la vida de sant Aleix.
Donar-li més corda.
Donar-li un fart de bastonades.
Donar-li una calda.
Donar-li una pallissa.
Donar-li una puntada de peu al cul.
Donar-li una tunda.
Donar-se a les àligues.
Donar-se a les fúries.
Donar-se call a la mà.
Donar-se el sabatot.
Donar-se l'última abraçada.
Donar-se la gran vida.
Donar-se la mà.
Donar-se un esguard.
Donau-nos la tramuntana quan l'haguem de menester.
Dorm i reposa i no esperis gran cosa.
Dormir a l'hostal de l'estrella.
Dormir a l'hostal del sol.
Dormir amb sos talons darrere.
Dormir com les guixes.
Dormir com un rabassot.
Dormir com un xot.
Dormir com una màrfega.
Dormir de conill.
Dormir fins que el cor li digui prou.
Dos Joans i un Pere, bogeria entera.
Dos a dos.
Dos arbres, dos pobles.
Dos contra dos.
Dos contra un, merda per a cadascun.
Dos contra un, no hi vull res.
Dos dits de front.
Dos per tres i el catre.
Dos que dormen a la mateixa habitació es tornen de la mateixa opinió.
Dotze senyoretes en un mirador, totes tenen mitges i sabates no.
Duc pa sec al sac, m'assec on soc i el suco amb suc.
Dues places i un carreró.
Dur a adorar sant Valentí.
Dur a escoltar el sermó.
Dur com el cap de sant Pere.
Dur com el ferro.
Dur com un os.
Dur com un ou de mona.
Dur de cascos.
Dur de closca.
Dur de mollera.
Dur el bou vell a domar i hom vell a castigar.
Dur el ca magre.
Dur la bruixa.
Dur la caixa de sant Ou.
Dur la calaixera a sobre.
Dur la mare malalta.
Dur la mosca.
Dur la sala oberta.
Dur la ventrada.
Dur mala ombra.
Dur massa solfa per a fer feina de profit.
Dur més cua que les herbes de Sant Joan.
Dur molta polissonada.
Dur molta solfa.
Dur moltes hores de vol.
Dur molts de fums.
Dur quatre esquitxos.
Dur unes copes de més.
Dur vara de pal·li a la processó.
Durar menys que un caramel a la porta d'un col·legi.
Durar menys que una trencada de guitarra.
Durar menys que una tronada d'estiu.
Durar més que un mànec de cullera.
Durar més que uns pantalons de vellut.
Durar més un plet que un pa.
Durar un credo.
Durar un pensament.
Durar un rot de cirera.
Durar vida de cristians.
Durarà o no durarà, però allò que està fet, fet està.
Duresa de ventre.
Duro amunt, duro avall...
Edat de la poca-solta.
Edificar sobre arena.
Educar és formar l'esperit.
Ego sum barret de fum.
Eixa haca, avant!
Eixamplar la base.
Eixe bancalet, que et siga més alt que el campanar.
Eixe entropessa fins amb un pinyol de tàpera.
Eixerit com un motlle de fer totxos.
Eixerit com un pioc sense ales.
Eixir amb els bonics.
Eixir de son cap.
Eixir del barranc.
Eixir el sol.
Eixir en fora.
Eixir una moda.
Eixir-ne en rosa.
Eixir-se de lloc.
Eixir-se del text.
Eixir-se'n de la religió.
Eixugar un deute.
El Déu de Bagà!
El Déu que el pela!
El Déu que l'ha fet!
El Vallespir, d'amor em fa sofrir.
El bacallà fa venir set.
El badoc desvergonyit sempre espera el convit.
El bé comú, bé és divinal.
El bé d'un retopa en els altres.
El bé i el mal es toquen.
El bé no fa soroll i el soroll no fa bé.
El bé o el mal a la cara ix.
El blat clar, l'amo fa cantar, però, l'espès, el fa cantar més.
El blat sembrat per l'Advent, si neix, no ment.
El bon Déu.
El bon cirurgià talla pel sa.
El bon entendre és la font del saber.
El bon gener, fresc i sec.
El bon jugador de manilla, tuti i truc i bescambrilla.
El bon lloguer fa l'home feiner.
El bou sense esquella prompte es perd.
El bou vell sempre a la rega.
El bou xiquet tot ho posa en banyes.
El brou tebi i el cafè calent.
El brut diu a l'emmascarat: qui n'està més malparat?
El cabet a la faena.
El camí ben fet, ni ruc, ni roc, ni rec.
El campanar de les Ventalles creixia.
El cant del cigne.
El cant del corb porta la mort.
El cant del gall desperta al cavall.
El cant del grill allunya a les bruixes.
El cant del tambor, de lluny.
El canyut i la tellerina són mariscs de crosta fina.
El cap li toca minuets.
El carbó es passa.
El carrer de Ponent, bon carrer i mala gent.
El carro d'en Dalmau.
El cas és que.
El casament ve de Déu.
El cau no el juga cap home brau.
El cel de Rubió, que no és cel sinó infern.
El cel no és fet per posar-hi palla.
El cerdà que és bon català, pels seus fills no es deixarà governar.
El cigró millor, el més rodó.
El cinc és per al rei.
El coll li put a corda.
El coll t'hi va.
El coll te'n sabrà.
El com i el quan.
El com i el què.
El conte de la lletera.
El convingut és llei.
El cop de la paella, si no fereix, emmascara.
El cor em diu que.
El cor m'ho diu.
El cor ningú el governa.
El cornamusaire i el flabiolaire, tots dos per l'aire.
El curador sempre cura, però no se sap per qui procura.
El darrer crit.
El desembre a casa i prop de la brasa.
El desmemoriat ha de dir la veritat.
El deute és com un mosquit, que no et deixa dormir.
El dia que fa nou mesos que hi ha hagut boirada, plou.
El diable corre més de nit que de dia.
El diable dorm amb poques palles.
El diable s'amaga sota el pèl.
El diable se n'emporta els diners que no tenen creu.
El diable té cara de conill.
El diari ho porta.
El dijous és el diumenge del dimoni.
El dimecres, a vendre nesples.
El dimoni boiet.
El dimoni cucarell.
El dir «no sé», ja és mig saber.
El dissabte tot s'ho gasta.
El dissabte, cuina i pasta.
El diumenge no escau de morir-se a Santa Pau.
El diumenge, dia de botxí, perquè no penja.
El drap de bri esquiva el verí.
El farro ben bullit escalfa i fa profit.
El farro ben bullit escalfa tant com el llit.
El farro ben bullit omple el ventre i escalfa el pit.
El fatu obra sense consell i el savi amb ell.
El favorit deu tenir memòria i ser agraït.
El febrer corre com un gos llebrer.
El fenàs allarga la vista i acurta el pas.
El fet és.
El fet ja no té remei.
El fet, fet.
El fill que els seus pares bat, ja té l'infern guanyat.
El foc amb foc s'apaga.
El foc comença per poc.
El foc posa l'or a prova, i la dissort, els homes forts.
El foc pot fer de contrafoc.
El foc s'apaga amb aigua.
El foc tot ho purifica.
El foc, com més clar ha brillat, més aviat s'apaga.
El fonoll porta soroll.
El fonoll té mil virtuts.
El fons de l'ànima.
El foraster fa nosa en casa aliena i falla a la seva.
El forat de baix.
El forat secret.
El frare més savi és el que ha estat prior.
El frare no canta.
El fum anomena brut el sutge.
El fumador, la paret arrapa quan se li buida la petaca.
El furó és el lluç del pobre.
El galant i la dama, el diable els inflama.
El gener és el mes vertader, si no és ventoler.
El golut es mostra a la taula i el deshonest, a la paraula.
El gos cerca l'ombra en febrer, però no tot el mes sencer.
El gran cabal es guarda en bossa mig estripada.
El greix que al llit es fa, a l'infern es desfà.
El gros gos ros no vol l'os tot sol.
El juliol fresc, el Carme seré i Sant Jaume cremant.
El juliol, l'amo del sol.
El juny xapa l'any, però no li fa cap dany.
El lladre, naturalment, té peresa i no és valent.
El llavi gros duu ràbia al cos.
El llebeig és home de capvespre.
El llevant no és xaloc.
El llevant ve caminant i el ponent, corrent.
El llibre de quaranta-vuit fulls.
El llop, a la serra.
El mal camí passa'l avui.
El mal de l'amor és mal de migranya.
El mal de les persones el paguen els animals.
El mal de queixal es cura comptant els estels.
El mal és.
El mal fa corfa.
El mar és com un mirall.
El març li demanà uns dies al febrer per enganyar sa mare.
El març pren quinze dies al febrer i quinze a l'abril.
El menjar és mitja vida; l'altra és vestir i calçar.
El menjar fa el bestiar.
El menjar tot ho treu.
El mercader nou compra a ral i ven a sou.
El més adient.
El més alt i fort és fum, i el temps tot ho consum.
El més alt i fort és fum.
El més amic és qui més grossa te la fa.
El més barat és donar consells.
El mes de febrer, deixa'l fer.
El més important de l'escrit és on diu honra i profit.
El més pesat són els anys.
El més valent és el prudent.
El metge piadós fa la plaga verinosa.
El migdia a tots arriba.
El millor amic, el mort.
El millor amic, el que porto en el bossic.
El millor consell és que tinguis cervell.
El millor està per arribar.
El millor home del món.
El millor hort és la plaça.
El millor mirall és la consciència.
El millor número per beure és el set.
El millor peix és el del pescador.
El millor sant és sant Joan.
El món canta d'alegria en el silenci del seu cor.
El món farà un tro.
El nas fa la cara i la cara fa l'home.
El nin fa carícies i el rem fa durícies.
El niu i el bolet són del primer que hi és.
El nostre morir s'acosta d'hora en hora.
El novell tot és bell.
El número cent.
El número tres, perfecte és.
El nus més fort és el del matrimoni.
El pa amb tot s'adiu.
El pa llescat no es menja amb tranquil·litat.
El pa moll embossa el coll i el pa sec no s'hi atura.
El pa per Nadal i el conill per Sant Joan.
El pa sec i el vi agre manté les cases.
El pa, qui el talla, no en menja.
El pagès honrat és bon soldat.
El pagès, molt sorrut és.
El pagès, naps ha de napejar.
El paixà tenia una pipa prima.
El pandero, que el toqui qui en sàpiga.
El paper és molt sofert.
El paper no té vergonya de res.
El pare gegantàs, amb una boca com un cabàs.
El pas més dolent és el de la porta.
El pastor ha de ser fill de l'ovella.
El perdigot sense mudar no el vulguis comprar.
El perill i la por no escolten raons.
El però que no madura.
El petit, si no és ardit, no val un xic.
El piano, Sara, ara sona i ple.
El pitjor diable és el que resa.
El pitjor enemic és el que adula.
El pitjor mal és la bogeria.
El pla de Ganta d'Escaró, val mitja plana de Rosselló.
El plaer no compensa una ressaca.
El poble de vegades fa com la mona, imita i no raona.
El poble sobirà cap on l'empenyen va.
El pobre creu poder ser ric i el ric no creu poder ser pobre.
El pobre no ha de tenir criats.
El pobre no té autoritat, encara que digui la veritat.
El pobre, per més que vagi bonic, no sortirà de pobre i serà ric.
El poc i el molt cadascú l'entén com vol.
El pollastre, novell, i l'ànec, vell.
El pont dels ases.
El pont dels sospirs.
El porc del senyor rector tenia llavis.
El porc i el mosso, un any a casa.
El porró fa el vi millor.
El pou de Pilat.
El premi estimula l'enginy.
El pres sempre pena.
El preu, vagi com vagi; la mesura, que vagi plena.
El primer casament el fa Déu i, el segon, el fa el dimoni.
El primer de maig és festa i en faig.
El primer entre iguals.
El primer home del món.
El primer i principal, anar a missa i esmorzar.
El primer lladre va sortir d'Argentona.
El primer tot ho té.
El punt mata el rei.
El que Déu ha unit, que l'home no ho separi.
El que al cel no volen, a l'infern ho arrepleguen.
El que arrossega, honra.
El que en diumenge es guanya, a ca l'apotecari es gasta.
El que és de lloguer.
El que es muny és llet i sang el que s'esprem.
El que et digui el mirall, no t'ho dirà el veïnat.
El que fa el mico fa en Perico.
El que ha estat i no és, com si no hagués estat res.
El que l'un perd, l'altre ho guanya.
El que no es birba al febrer, queda tot l'any per fer.
El que no és bo per a un, és bo per a un altre.
El que no és bo, que surti.
El que no es fa, queda per fer.
El que no es paga ací, es paga allà.
El que no para, acaba.
El que no parla, no erra.
El que no pot ser no pot ser, i, a més, és impossible.
El que no s'aconsegueix amb diners no s'aconsegueix amb res.
El que no s'enduen els lladrons es troba pels racons.
El que no sap, que estudie.
El que no té pit, no té diners.
El que no té treball, prou treball té.
El que paga és perquè té por.
El que primer hi va, primer hi tria.
El que res té, amb res paga.
El que s'encomana es compra car.
El que s'ha d'ofegar, s'ofega en una pixarada de burro.
El que s'han de menjar els cucs, que s'ho mengi la cuca.
El que s'ho menja tot en una fartada, ho caga tot en una caguerada.
El que sigui sonarà.
El que té nas aplanat, traïdor i ingrat.
El que té poc pèl.
El que tinga, que gaste, i el que no, que rasque.
El que últim acaba, neteja la taula.
El que ve de rifa se'n va de rafa.
El que ven acaba.
El qui a molta gent manté, Déu sap el treball que té.
El qui dels seixanta passa, o pixa poc o pixa massa.
El qui és primer sempre és gran personatge.
El qui et ve a visitar, fes-lo tu primer entrar.
El qui posa mànecs.
El qui quan plou no s'alegra és que no té terra.
El qui té cambres.
El qui tinga més sarpes, que les traga.
El qui viu enamorat té el cor sempre penat.
El rebost tindré replet, i vinga aigua i fred.
El rector de Manacor anava a boixar a Maria.
El rector de Talaixà, quan ha sopat, ja no té pa.
El reforç de Joanetes.
El rei mata i mana.
El rei sempre té honra.
El reparat, mig perdonat.
El repòs etern.
El riu passat, el sant oblidat.
El riu torç per una pedra, a l'esquerra o a la dreta.
El romaní té vint-i-sis virtuts.
El romaní, a l'amor li diu que sí.
El romaní, de virtuts està ple.
El roquerol bufa quan vol.
El rotet del bon profit no està bé, però és consentit.
El rovell rosega el ferro, com la tristor del vell el seu cor.
El sastre paga pel teixidor.
El saüc floreix i no fa fruit.
El savi i sant, com el sol és constant.
El savi mai obre el llavi.
El savi, amb son bell parlar, de molta gent es fa amar.
El secret del Pansit.
El secret, entre tots, està més ben guardat.
El senyor que no és senyor, cert que mereix curador.
El setge no vol metge.
El seu final serà prendre canya.
El so del flabiol allunya els llops.
El sol de febrer crema.
El sol de febrer emmascara com un calderer.
El sol de juny estalvia llum.
El sol de març crema la cara a les noies pageses.
El sol de març, de reg li serveix al camp.
El sol és mitja vida.
El sol es pon en brut.
El sol es pon en sac.
El sol fa banyes.
El sol fa bigotis.
El sol fa cèrcol.
El sol fa cluc.
El sol fa corona.
El sol fa roda.
El sol me les ha robat totes.
El sol pica valent.
El sol, on més alt és, més baixa és sa claror i son raig.
El soroll passa, la música queda.
El tambor ple no fa el so clar.
El te lleva el mal de ventre.
El temor de Déu ensenya a guardar la llei.
El temor de Déu és el principi de la saviesa.
El temps a ningú escolta: arriba, passa i no torna.
El temps aclareix els dubtes.
El temps canvia les coses i les coses canvien el temps.
El temps compra i ven.
El temps cura les ferides.
El temps dirà.
El temps és com els diners: qui en busca no té res.
El temps és com la capa: tot ho cobreix i destapa.
El temps fuig.
El temps no passa debades.
El temps no perdona.
El temps no pot mentir.
El temps posa cadascú al seu lloc.
El temps que fa el dijous domina vuit dies.
El temps que fa el vint-i-set, fa el mes següent.
El temps que manxen no toquen l'orgue.
El temps se'n va per no tornar.
El teu cul es dirà Jaumet.
El teu plet és dolent? Paga bé l'escrivent.
El títol sense mèrit, ans que honor, és descrèdit.
El tort mai serà dret.
El tracte genera l'amor.
El tracte net i el cap dret.
El treball és pare de la bona ventura.
El treball és santa vida.
El tren no espera a ningú.
El trencat és mort i no ho sap.
El trèvol amor no vol.
El tro menja el tro.
El trobat ha de ser tornat.
El van treure del forn abans d'hora.
El veí que té bon vi, ventura té prop de si.
El veí, mig amic, mig enemic i mig cosí.
El vell del duro.
El vell se'n va amb la darrera tassa de caldo.
El vent a la pluja així va parlar: —Quan tu vens jo me'n vaig.
El vent de l'Advent fins per Nadal se sent.
El vent és traginer d'aigua.
El vent no trenca les amarres.
El ventre del criat diu qui és el seu amo.
El veritable amor no coneix cap mesura.
El vestit de llana és millor que el de seda, fil o cotó.
El vestit ensenya l'ofici i l'exercici.
El vestit fa l'home.
El vi de Mediona esperona.
El vi de Sarral no fa ni bé ni mal.
El vi del Vendrell fa caure de clatell.
El vi és vendre i penedir.
El vi negre fa ballar.
El vi per oficiar aigua no portarà.
El vi, poc és bo, molt és verí.
El viatger expert no diu el seu comès.
El zero és el no-res.
Els anys fugen com el fum.
Els anys no cal amagar-los, perquè ningú no els pren.
Els banquers són uns voltors.
Els batejats a la Seu són més barcelonins que els altres.
Els budells també es desavenen.
Els càrrecs muden els homes.
Els clavells són els fadrins i les roses, les fadrines.
Els comptes vells no es paguen i els nous es deixen fer vells.
Els convidats lloen tots els plats.
Els d'Aielo de Malferit, burros.
Els d'Aielo de Rugat, traginers.
Els d'Albaida mengen sardina i roten cansalada.
Els d'Albal, guixers.
Els d'Albons, els grocs.
Els d'Alboraia són granotes.
Els d'Alcoleja, raboses.
Els d'Alcosser, raboses.
Els d'Aldaia són gavatxos.
Els d'Alfàs, botafocs.
Els d'Alforja, solament, ni la vila ni la gent.
Els d'Algerri, guixaires.
Els d'Algímia, gorromins.
Els d'Almàssera, raboses.
Els d'Alp, tibats.
Els d'Anàs, dallaires.
Els d'Anglès, anglesos.
Els d'Arenys de Munt els diuen sardinetes.
Els d'Arenys de Munt, de dies dormen i de nit gasten llum.
Els d'Arenys de Munt, gafarrons.
Els d'Ares, borrasquers.
Els d'Arfa, cireretes.
Els d'Avinyonet, escarabats.
Els d'Isona, jueus.
Els d'Ivars, com el març.
Els d'Ogern, anarquistes.
Els d'Ogern, els de les Amèriques.
Els d'Oliva són faldons.
Els d'Olocau del Rei, raboses.
Els d'Ondara, senyorets.
Els d'Ontinyent, fills de frares.
Els d'Os de Civís, llops.
Els de Balestui, cua-roigs.
Els de Banyeres, raboses.
Els de Bar, nyerros.
Els de Benaguasil, figuers.
Els de Benasc, llaminers.
Els de Beneixama, llops.
Els de Benifato, lladres.
Els de Benigànim, ganxuts.
Els de Benimodo, cuquelles.
Els de Beseit, roquerols.
Els de Binèfar, fanfarrons.
Els de Biure, guixaires.
Els de Bolvir, burros.
Els de Bonansa, venen amb l'ansa.
Els de Bonestarre, campaners.
Els de Borén, renocs.
Els de Bot pixen al pot.
Els de Bot, boteruts.
Els de Breda tenen mala art.
Els de Breda, olles i olletes.
Els de Bretui, burletes.
Els de Búger, bugerrons.
Els de Bunyola, bunyolers.
Els de Buseu, llops.
Els de Cabanes són galls.
Els de Calaceit resaven.
Els de Calassanç, boters.
Els de Càlig, lleganyosos.
Els de Camarles, gats.
Els de Cambrils, sorells.
Els de Canet, raboses.
Els de Capolat veuen el món per un forat.
Els de Caregue, escudellers.
Els de Carlet, lleganyosos.
Els de Castellbisbal, potes roges.
Els de Castelló són tòfols.
Els de Castells, guarda't d'ells.
Els de Cocentaina, algepsers i forners.
Els de Colera, amb la mà s'hi arriben.
Els de Colldejou, fumats.
Els de Confrides, lladres.
Els de Conques, toscos.
Els de Cortsaví, pledejaires.
Els de Cotlliure, ganxers.
Els de Cretes, burletes.
Els de Dénia, emmidonats.
Els de Fulleda, puputs o fullaraca.
Els de Llíria diuen: «Bou».
Els de Llíria són fartons, els beterans, senyorets, els naquerans, lleganyosos, Casinos, banderillers.
Els de Malgrat tenen el cul pelat.
Els de Menàrguens, indiots.
Els de Mollet porten merda al gec.
Els de Morvedre són pixavins.
Els de Planes són malcarats.
Els de Polinyà es caguen en la mà.
Els de Quartell, molt de cap i poc de cervell.
Els de Sureda, la Mare de Déu del Castell els refreda.
Els de Vilamur mengen per ells i per tu.
Els de l'Alcúdia, morralla, i els de Canals, canalla.
Els de l'Horta són parracs.
Els de la Serratella, lladres.
Els de la Vall pugen a cavall i els d'Alzira pugen darrere.
Els dilluns tots són pesats.
Els diners costen menys a la llengua que a la butxaca.
Els diners del rei són curts, però segurs.
Els diners mai fan pudor.
Els diners no cauen del cel.
Els diners no porten calceta.
Els diners se'n van i la bèstia es queda.
Els diners són molt covards.
Els diners són rodons perquè corrin.
Els diners tornen els malalts sans.
Els diners tots són iguals.
Els diners, per bruts que siguin, no embruten.
Els diners, per grossos que siguin, sempre resulten petits.
Els dolents, per ells fan els mals, i, el bé, pels escrivans.
Els dubtes, si no s'aclareixen, s'engrandeixen.
Els espinacs són la granera del ventre.
Els fadrins de Salàs.
Els fets són mascles i les paraules femelles.
Els fideus fan riure.
Els fornalers es giten amb la cama fora del llit.
Els frares mengen i callen.
Els gats esgarrapen.
Els gegants fan moure els infants.
Els gegants van a la processó perquè els hi porten.
Els germans s'estiren els cabells i no es fan mal.
Els gossos, jaient, es guanyen la vida.
Els guardes i el pastor es mengen el millor.
Els homes no s'amiden a pams.
Els infants són com els vells.
Els jugadors de pilota... al carrer.
Els llavis prims fan la bona cara.
Els manaments de la botella.
Els manaments del comú són tres: paga, recorre i no diguis res.
Els misteris dels encanteris.
Els morts no tornen al món.
Els músics venen, toquen i se'n van.
Els números canten!
Els ous covant neixen.
Els pagesos sempre són de l'any que ve.
Els pastors seran brutals mentre les ovelles siguin estúpides.
Els penons sempre giren en la direcció del vent.
Els pensaments, de tributs són exempts.
Els petits canvis són poderosos.
Els petits comanden els grans.
Els petons tot l'any són bons.
Els plaers de la vida tenen bona entrada i mala sortida.
Els plets fan pobres.
Els polls, a la lloca; els brots, a la soca.
Els porcells de Barcelona.
Els porcs fan tornar boig.
Els proverbis són la saviesa de les nacions.
Els prullanesos, mal entesos.
Els quatre Evangelistes són tres: Elies i Enoc.
Els que mai van, sempre estan de tornada.
Els que són guapos només són guapos.
Els refiats són els penjats.
Els reis són senyors de la gent i, els savis, senyors dels reis.
Els renecs dels grans van a la boca dels infants.
Els rocs sempre rodolen cap als tarters.
Els roders, ni amics ni contraris.
Els sants barbuts sempre porten dies freds.
Els sants sempre viuen al cel.
Els savis compren i els boigs rompen.
Els savis són en terra així com les estrelles al cel.
Els sense feina.
Els sous no neixen.
Els teus beneits!
Els teus dallons!
Els torrons tot l'any són bons.
Els tràfecs de na Maria Gori, cinc setrills per un dit d'oli.
Els treballs de can Traca, que no podia treure la pilota de l'olla.
Els trenta mil dimonis.
Els tres consells del rei Salomó.
Els tres enemics de l'home són: el metge, l'apotecari i el fosser.
Els tres estats de l'home són: dret, assegut i ajagut.
Els tres sants de gel o de glaç.
Els ulls se'n van vers el que els atrau.
Els ulls són per mirar.
Els uns i els altres.
Els vells sempre són al foc.
Els vells van a la mort i la mort va al jovent.
Els vius, els morts i els que han de venir.
Els xics, xicades.
Els xiquets, la mà de donar la tenen curta.
Ell s'ho plorarà.
Em fa l'efecte.
Em guardes un secret, amic?; millor me'l guardaràs si no te'l dic.
Embafat de suc de bròquil.
Embolicar el palangre.
Embolicar més que set troques.
Embolicar-se amb la mantellina.
Embrollar un assumpte.
Embrutar el credo.
Embullar el cap.
Embullar els cabells.
Emmascarar amb sutge.
Emparar en la possessió.
Empassar-se el fel.
Empedrar amb palets.
Empeltar a l'anglesa.
Empeltar a la catalana.
Empeltar a pedaç.
Empeltar a ull.
Empeltar la verola.
Emportar-s'ho el vent.
Emprovar-se el dol és, de les viudes, el primer consol.
En Divendres Sant, ni balls, ni festa, ni carn.
En Joan de Narbona.
En Joanet dels ventalls.
En Manuel està la mel.
En Nin, en Non i en Cama de boia.
En Orba, els perolers, que tenen la sarpa llarga.
En Pere Llànties.
En Pere miques.
En Pere parla amb totes.
En aldees miserables, quatre casetes i vuit dansetes.
En aquest món i en l'altre.
En aquest món, no sabem a qui tenim que menester.
En aquesta hora.
En boca de tothom.
En bon any tingues el ventre arreglat.
En bon concepte.
En bona fe.
En bona salut.
En breus dies.
En caixa sense clau no hi ha res guardat.
En cap de boigs per fer riure els savis.
En cas contrari.
En cas de compromís, foc al pis.
En cas de necessitat.
En colomer ben governat mai falten coloms.
En compensació de.
En conformitat de.
En confrontació amb.
En crida i cerca.
En defensa de.
En desembre gelades, miques i esmorzades.
En desembre, gels i neus.
En detriment de.
En dies de Déu.
En diners siga el cabal d'aquell a qui vols mal.
En dos trancs.
En eixa fusta no entra el corc.
En el ball tots són mossos; en quintes, defectuosos.
En el banc de la paciència.
En el cap del vilà, mai la raó entrarà.
En el cinc, l'amor hi tinc.
En el congrés del món, molts s'hi troben i pocs hi són.
En el culet està la mel.
En el de mig.
En el fons del cor.
En el món, com en la mar, no s'ofega qui sap nadar.
En el sonar del càntir coneix hom si és sencer o no.
En el successiu.
En el temporal.
En el terme mitjà està la virtut.
En el transcurs de.
En el tres, l'amor hi és; en el cinc, l'amor hi tinc.
En el tres, la ràbia hi és.
En els braços de Morfeu.
En estat de xoc.
En extrema necessitat.
En forma de vano.
En gran mal, Déu ajuda.
En guerra i en pau, tu, amo de la clau.
En haver de ser desgraciat, tot és fallat.
En juliol, agafa el cabàs i ves al mallol.
En la botiga, no hi ha amic ni amiga.
En la caixa, els diners no augmenten res.
En la casa a on no fan olla no hi ha xolla.
En la casa de molts caps, mai hi falten disbarats.
En la llaurança, el primer és tindre un bon femer.
En les adversitats es perden les amistats.
En les bodes i convits procura ser llarg de dits.
En les fortunes apar qui és bon mariner.
En les tribulacions i els mals, sabràs qui són els amics lleials.
En mal arbre fa la llenya.
En mal estat.
En nom de tots els sants!
En nom del cel.
En orri.
En pagar l'arrendament, sempre hi ha hagut mala anyada.
En pecat mortal.
En perill extrem.
En pitjors garites hauràs fet sentinella.
En plet i batalla ningú no hi guanya gaire.
En plorar i riure passa el temps d'abril.
En política, o molt enfora o molt endins.
En portar gorra tots són mariners.
En prendre no hi ha engany.
En propis termes.
En qualsevol cas.
En què pararan aquestes misses?
En què vindrà a parar aquest ball?
En quin llibre ho has trobat?
En ratllar l'alba.
En relleu.
En sentit contrari.
En ser lleig, cantador.
En son ser.
En tant ni quant.
En temps de carestia no hi ha forment segon.
En temps de cireres s'agafen els escorballs.
En temps de guerra, lleis per terra.
En temps primer.
En termes hàbils.
En terra caiga i mal no faça.
En terra del senyor meu ni el que trepitjo és meu.
En terra, un transatlàntic; en la mar, un llaüt.
En testament i casaments no t'hi fiquis si no hi entens.
En tombar la quarantena, ves amb compte amb la mullena.
En tot o en part.
En tot pa hi ha molla i crosta.
En tot temps corregiràs els abusos que veuràs.
En tot vol tenir part el dimoni.
En tota forma.
En totes les races, hi ha lladres i bagasses.
En tractant-se de casar, fa de mal aconsellar.
En un alè.
En un buf.
En un dric-drac.
En un mal pas val un adagi.
En un minut.
En un pam de terra.
En un pèl.
En un poble de tres cases.
En un ramat, sempre n'hi ha un per al llop.
En un temps.
En un tot.
En una caixa tancada ningú no sap el que hi ha.
En va es treu aigua del mar; el que ha de ser sempre serà.
En xerrar d'un home valent, sempre el tens present.
Enamorar-se de maganyes.
Encantada com una fava.
Encara després de.
Encara dura el pa de bodes.
Encara és hora que.
Encara ha de néixer qui em fotrà.
Encara hi ha draps per a mànegues.
Encara la sang en baixa.
Encara no és mort qui respira.
Encara no ha sortit de l'esclofolla de l'ou.
Encara que és bona cristiana, mai no entra a missa la campana.
Encara que et sembli estranyot, creu, val més la meitat que el tot.
Encara que facin la boca gran, els diners la taparan.
Encara que sia home de rabassa, mentre la vida em faça!
Encara si fos com dius... pecador, misericòrdia!
Encarregar la consciència.
Encendre el borinot.
Encendre el forn.
Encendre el televisor.
Encendre els fogons.
Encendre la llàntia.
Encendre un ciri a Déu i un altre al dimoni.
Encendre's com una teia.
Encollir els nervis.
Encomanar la ronya.
Encomanar-se a la misericòrdia de Déu.
Encomanar-se al diable.
Enconar una criatura.
Encontrar-se el trampós i el cobdiciós.
Encular-se en un negoci.
Endarrerir el rellotge.
Endevina endevinalla: quin és el cuc que pica a la panxa?
Endur-se-la al llit.
Enemic encobert, perill cert.
Enemic humiliat, guarda-te'n.
Enfilar-se a la parra.
Enfilar-se com una cabra.
Enfurit com un lleó.
Enganxar-se-li la cadira al cul.
Engegar a fer pessigolles als gegants.
Engegar a pasturar.
Engreixar-li la butxaca.
Engronsar-se com un cascavell.
Enjoiada com una Mare de Déu.
Enllestir palangres.
Enramada li fas? No t'hi casaràs.
Enramar-se el sol.
Enredar el palangre.
Enredar-se com les cireres.
Ens fa ballar a tots!
Ens fem vells, sense pensar-hi.
Ensenya més l'exemple que el precepte.
Ensenyar el camí de la porta.
Ensenyar la doctrina.
Ensenyar-li de lletra.
Ensenyar-li la llesca.
Entabanar de cap.
Entendre la maula.
Entendre la raó.
Entendre-ho com els gegants, per la bragueta.
Entorpir-se els nervis.
Entrar en calor.
Entrar en la pubertat.
Entrar en pastura.
Entrar en quintes.
Entrar en un negoci.
Entrar en una comèdia.
Entrar en una funció.
Entrar per la finestra.
Entrar-li al cervell.
Entrar-ne pocs en lliura.
Entrar-se com l'estamenya.
Entrar-se'n tot amb aigua.
Entre Sant Jordi i Sant Marc, un dia d'hivern hi cap.
Entre dues clarors.
Entre dues de dures, una de madura.
Entre el bé i el mal està la pau.
Entre empentes i raons, sempre la mà als butxacons.
Entre joves i vells, els treballs són per a ells.
Entre la creu i el salpasser.
Entre la pell i l'arbre no hi cal posar el dit.
Entre mala gent, el qui es belluga perd.
Entre mos i mos.
Entre muntanya i riu, Beniarbeig viu.
Entre panses i figues, tres sàrries buides.
Entre parents, pocs compliments.
Entre pell i cuiro.
Entre pic i repic.
Entre pilotes i marxadors.
Entre pins i moscatell, Nàquera és un clavell.
Entre pobres i sords.
Entre seixanta i setanta, la matança.
Entre tots componem l'auca.
Entre treball i saber, les collites s'han de fer.
Entre un i l'altre, la paciència passa.
Entregar el llençol.
Entrenador nou, victòria segura.
Envà de canyes.
Enveja i conhort estan en desacord.
Enverinar el vesper.
Enverinat com una vespa.
Envermellir com un jovencell.
Envermellir de vergonya.
Envestir la platja.
Enviar a buscar-lo.
Enviar a fer el rent.
Enviar a fregar el bací.
Enviar-lo on Peret envià sa mare.
Ep! Coto a la barraca!
Era ahir que nedava.
Era forta i aplanada, batuda multiplicada.
Era petita o era grandassa, però sempre la de casa.
Érem pocs i parí la burra.
Eren quatre en una quadra, tots quadrats i amb caps quadriculats.
És calent quan sua.
És de poc cervell arranjar la gàbia sense tenir l'ocell.
És de savi no afirmar, sinó dubtar.
És de savis dubtar abans de firmar.
Es deia Pou, i era carnut.
És devoció excel·lent missa oir devotament.
És dolç i honrós morir per la pàtria.
Es fa fosc!
Es fa tot el que Déu vol.
Es guareixen les ganivetades, però no pas les males paraules.
És home prudent el qui sap ben guardar el seu argent.
És massa, carabassa!
Es menjaria un bou amb banyes.
És més barat evitar que obrar.
És més dolç dues mels que una mel.
És més la decència que la pobresa.
És millor dir el que penses que no pensar el que dius.
És millor perdre un dit que la mà.
És millor que diguin: «per aquí corregué», que no pas «aquí es quedà».
És millor ser llepafils que llepaculs.
Es miri com es miri.
És molt bon xic... quan dorm.
És permès d'embogir una vegada a l'any.
Es pot exemplificar.
És propi de l'estupidesa veure els defectes dels altres i oblidar-se dels propis.
És qui és.
És ric aquell que està bé amb Déu.
És rodó com una poma i llarg d'aquí a Barcelona.
És salut tot el que Déu vol.
És un crit de no moure el rei.
És un dir.
És veritat que començar a viure és començar a morir.
Esbandir la roba.
Esborrar de la memòria.
Esbravar-se com els pollins.
Escabellat com una bruixa.
Escac i mat!
Escaleta del dimoni.
Escampar el gra.
Escampar la pols.
Escandallar el fons.
Escapar de golondro.
Escapar-se els punts.
Escapar-se-li el riure.
Escarabat en borra.
Escarràs de feina.
Escatar el moll.
Esclarir els cabells.
Esclatar les sangs.
Esclatat de closca.
Escolà, rata pa, rata vi, menja moles de molí.
Escolta amb calma i contestaràs a temps.
Escolta i calla.
Escoltar amb atenció.
Escoltar amb orelles d'ase.
Escoltar el clarinet quan veiem tocar els violins.
Escolteu atents amb un cagarro a les dents.
Escolteu germans amb un cagarro a les mans.
Escopetada de lladre.
Escopir a l'aire.
Escorxar el bot.
Escriure entre ratlles.
Escurar el pou.
Escurar els ossos.
Escurar la cisterna.
Escurar la rossellona.
Escurar-li el ventre.
Escurar-li la cassola.
Escurar-se el coll.
Escurçar-li les passes.
Escurçar-se el dia.
Esgarrapar els llençols.
Esgarrapar les tecles.
Esgavellar-se el bombo.
Esmolar-se les ungles.
Esmolet, tisora i ganivet, navalla i trempaplomes.
Esmussar-se-li les dents.
Espantós com la pesta.
Espanya està espanyada.
Espargir raigs de llum.
Espatllar-li la festa.
Espavil, que passen quintos!
Espavila't, Pere, que la mort et ve al darrere.
Espera que llampi!
Espera't un poc, que tinc les faves al foc.
Espera't un poc, que vaig pel garrot.
Esperar com el mannà.
Esperar el mannà.
Esperar el messies.
Esperar fins a l'últim cremalló.
Esperar la nit per anar a robar.
Esperar la vènia.
Esperar la vinguda de l'Esperit Sant.
Esperar un fill.
Esperar-ho com una ànima un parenostre.
Esperem el bé, que el mal ell tot sol ja ve.
Esperit de vi.
Espessir-se els núvols.
Espinelves, màgia verda.
Espiritualitzar alguns béns.
Esplugar-se tots amb un llum.
Espolsar una castanya.
Espolsar una pardalada.
Espolsar-se el cagalló.
Esport xixonenc: plaça cap amunt, plaça cap avall.
Esposar-se a exàmens.
Esposar-se de confessor.
Esquilada dura un any sencer.
Esquilar un ou.
Estalvia els xavos, que les unces s'estalvien soles.
Estam, estam i no llana.
Estam, estam... i filava estopa.
Estar a la balança.
Estar a les calces.
Estar a mata que et mataré.
Estar a tot el que sia.
Estar a un cap.
Estar al baix.
Estar al cap.
Estar al fi.
Estar al judicat.
Estar al pot.
Estar amb algú.
Estar amb ànsia.
Estar bé ce.
Estar bé.
Estar ben dispost.
Estar ben dotada.
Estar ben dotat.
Estar ben filat.
Estar ben trempada la guitarra.
Estar boig per.
Estar com l'oratge.
Estar com qui està al cel.
Estar com un Déu.
Estar com un bou.
Estar com un cuc en sal.
Estar com un fanal.
Estar com un got entre dues pedres.
Estar com un setrill.
Estar com un tronc.
Estar com una baldufa.
Estar com una campana.
Estar com una canya.
Estar com una carabassa.
Estar com una col.
Estar com una nit de trons.
Estar com una sèpia.
Estar com una taronja.
Estar com una xota.
Estar cosit de.
Estar darrere la cortina.
Estar de Déu.
Estar de bon aire.
Estar de bon temperament.
Estar de guarda.
Estar de llet.
Estar de picot.
Estar de vena.
Estar de xamba.
Estar dins la falda de sa mare.
Estar els sembrats en herba.
Estar en Déu.
Estar en aparell.
Estar en caràcter.
Estar en carrera.
Estar en cervell.
Estar en dies de parir.
Estar en dubte.
Estar en el candeler.
Estar en el cel.
Estar en el rostit.
Estar en el sermó de les galtades.
Estar en el tercer cel.
Estar en els baixadors.
Estar en embrió.
Estar en fora de joc.
Estar en saó.
Estar en son centre.
Estar en son judici.
Estar en veu.
Estar enfangat.
Estar escurat.
Estar femat de duros.
Estar fent creuetes.
Estar fet un bon pardal.
Estar fet un filadís en corfa.
Estar fet un foll.
Estar ficat en la ratera.
Estar fora de saber-ho.
Estar inflat.
Estar la lluna al ple.
Estar mal decatit.
Estar marcat a foc.
Estar més al cel que a la terra.
Estar més desmaiat que una guitarra.
Estar més gat que una parra.
Estar més net que l'home dels cavallets.
Estar més pregonat que la dolçaina i el tabalet.
Estar més untat que un cul d'agutzil.
Estar mira i aguaita.
Estar molt d'ossos.
Estar molt lluny.
Estar mort de.
Estar mort per.
Estar no sé com.
Estar per donar un estrèpit.
Estar per jocs.
Estar per la feina.
Estar per parir.
Estar per rebre.
Estar per tancar-lo.
Estar que clareja.
Estar que el dimoni se l'endú.
Estar que mossega.
Estar que no caga.
Estar tin-te i no caigues.
Estar tocant com si acompanyaren en processó a sant Josep.
Estar tocat de la vergassada.
Estar-hi a sobre.
Estar-hi sota fèrula.
Estar-li bé.
Estar-ne fins als ovaris.
Estar-ne més que el Met de la burra.
Estat de comptes.
Estels amb llum brillant, canviarà el temps a l'instant.
Estem millor que volem.
Estendre la batuda.
Estic cansat, pernil salat!
Estic en mi.
Estic fet pols, pernil dolç!
Estigues bé amb tothom i no et fiïs de ningú.
Estigues segur i jo ho estic com tu.
Estira't, bondat, que n'hi ha poca al sac.
Estira, que ve peix!
Estirar els potons.
Estirar pels cabells.
Estirar-li el coll.
Estirar-li els faldons.
Estivella, burra vella; Albalat, cul foradat.
Estossegar com un ca.
Estovar-se com un filadís.
Estreles tremoloses i brillants, freds i vents grans.
Estrènyer el cul.
Estrènyer el pas de la salivera.
Estrènyer-se el cap.
Estret com un budell.
Estroncar la sang.
Estroncar-se les fonts.
Estudiant de tot, sabedor de res.
Esvalotar el barri.
Et demano estam i em surts amb corda.
Et pegaré una nespla que pareixerà que el món t'empeny.
Et trauré del món i et duré a Albelda!
Ets un desastre, pollastre!
Evacuar la plaça.
Evacuar un negoci.
Evacuar una diligència.
Exagerar la nota.
Excedir-se a si mateix.
Excuseu-me, som d'Arles!
Executar-li els béns.
Exhalar el darrer sospir.
Explicar-se com un Ciceró.
Explorar el cau.
Expressions sense cistella passen per sota l'aixella.
Fa bon profit llegir de nit.
Fa de bon xiular quan les bèsties beuen.
Fa més llinatge la riquesa que la noblesa.
Fa més mal una llengua de destral, que una destral en les mans.
Fa més un cop de ploma que un cop d'espasa.
Fa un sol que fa grinyolar els cans.
Faci's la teva voluntat.
Fàcil de fer.
Fadrines folles, allí on va una, van totes.
Faltar a la llei.
Faltar a la veritat.
Faltar-li ... per a un duro.
Faltar-li el pern millor.
Faltar-li un ble.
Faltar-li un juny.
Faltar-li un quart d'hora.
Faltar-li una cullerada.
Faltar-li una empenta.
Faltar-li una feixina.
Faltar-li una llossada.
Faltar-li una migdiada.
Faltar-li una rosca.
Faltar-li una saó.
Faltat de llei.
Faltat de paraules.
Faltat de salut.
Fallar la màquina.
Fallar la trama.
Fallar-li la picada.
Fam, salut i paciència són una rica herència.
Fan el roser quan no hi ha roses.
Fanfàrria, arrogància vana!
Faràs bondat, Pau? Com sempre!
Farina d'un altre sac.
Fart com un rènec.
Fart de pa, fart de ximple.
Fart de sopes.
Fart i refotut.
Faves sembrades el dia dels morts, bajoques llargues i bessons forts.
Fe i veritat, al cel se sabrà.
Fe, esperança i caritat.
Febre de bou.
Febrer gelat, mig any assegurat.
Febrer li porta la contra a gener.
Febrers i abrils quasi tots són vils.
Feina vella, tasca nova.
Feix de nervis.
Feliç com un anís.
Feliç com un tornavís.
Felip, tanca l'aigua!
Fembra és cap de pecat i arma del diable malvat.
Fems de fàbrica per a l'horta Duran.
Fent compliments, acaba per menjar-se les estovalles.
Fer abaixar el cant.
Fer aigua pels alts.
Fer al desentès.
Fer algun mal.
Fer algun mal.
Fer almoina a rics.
Fer allò allà.
Fer anar el xerrac.
Fer anar els dits i callar, això és ben treballar.
Fer anar entre peus.
Fer anar les ales.
Fer arrencar a córrer.
Fer arròs amb gegants i «nanos».
Fer baixar la tapa.
Fer ballar al paraigua.
Fer bé sempre convé.
Fer bigotets a les nines.
Fer bon efecte.
Fer bon paper.
Fer bona cara.
Fer bona farina.
Fer bona fusada.
Fer bones miques.
Fer bons ulls.
Fer bous i arròs.
Fer cap i ample.
Fer cara a dos.
Fer cara de conill cabut.
Fer cara de ruc sense mare.
Fer cara de sípia estantissa.
Fer caure d'esquena.
Fer cessió de béns.
Fer com el gat de pallissa.
Fer com que es vol fer.
Fer com que no hi sap res.
Fer córrer la bola.
Fer cosa de.
Fer criar sang.
Fer d'un duro una pesseta.
Fer d'un ou un bou.
Fer d'una pesseta un duro.
Fer de carabina.
Fer de cirineu.
Fer de corredor.
Fer de dimoni.
Fer de forner.
Fer de majors.
Fer de mal cap.
Fer de mal veure.
Fer de mal...
Fer de manyà.
Fer de mariner.
Fer de mestre.
Fer de mirall.
Fer de pagès.
Fer de pare.
Fer de patró.
Fer de persona.
Fer de resposta.
Fer de sa part.
Fer de son cap.
Fer del cel garbell.
Fer del discret.
Fer del mal néixer el bé, no pot ser.
Fer diables sense motlles.
Fer dilluns de sabater.
Fer disgustat algun menjar.
Fer donar el peix a sou.
Fer donar un surt.
Fer dormir la criatura.
Fer eixir el suc de la taronja.
Fer el Pere.
Fer el bé a un difunt.
Fer el boca a boca.
Fer el boig per no passar l'aigua.
Fer el bou.
Fer el camell.
Fer el cavallet.
Fer el cigaló.
Fer el cirialot.
Fer el compte de la rateta.
Fer el compte del vi.
Fer el fanfarró.
Fer el faristol.
Fer el gambirot.
Fer el gegant indi.
Fer el geperut.
Fer el guapo.
Fer el jaç.
Fer el llit.
Fer el lloro.
Fer el malalt.
Fer el merda.
Fer el mocador.
Fer el monot.
Fer el mussol.
Fer el pa ros.
Fer el paneret.
Fer el paper de Toni.
Fer el paper de mussol.
Fer el paquet de viatjar.
Fer el pecat.
Fer el pèndol.
Fer el pipa.
Fer el plat.
Fer el ple.
Fer el pobre.
Fer el repicó.
Fer el salt del tigre.
Fer el sereno.
Fer el sorn.
Fer el sorrut.
Fer el sostre.
Fer el tat-tat.
Fer el tat.
Fer el taxi.
Fer el trago.
Fer el traïdor.
Fer el vici.
Fer el ximple.
Fer els darrers.
Fer els olis.
Fer els pans amples.
Fer en roc.
Fer esgarrifar les dents.
Fer fora el llogater.
Fer fumet de cansalada.
Fer harmonia.
Fer l'acte sexual.
Fer l'anada per la vinguda.
Fer l'anca d'ametlla.
Fer l'ardidesa de.
Fer l'escampada de Miquela.
Fer l'últim esforç.
Fer l'últim viatge.
Fer la «mili».
Fer la balança.
Fer la barca torta.
Fer la becaina.
Fer la bequerada.
Fer la bicicleta.
Fer la bossa negra.
Fer la boteta.
Fer la broma.
Fer la bruixa.
Fer la bufanda.
Fer la cadireta de la reina.
Fer la cambra.
Fer la campana.
Fer la candeleta.
Fer la castanyeta.
Fer la castanyola.
Fer la catxamona.
Fer la clau del lloro.
Fer la comparança.
Fer la cuca-amaga.
Fer la del dolçainer.
Fer la del fum.
Fer la doma.
Fer la fi d'unes calces justes.
Fer la figueta.
Fer la formiga.
Fer la formigueta.
Fer la fotja.
Fer la gardunya.
Fer la gerra.
Fer la granja.
Fer la guerra.
Fer la guitarra.
Fer la jangla.
Fer la llagrimeta.
Fer la mata.
Fer la mitja castanyola.
Fer la mort del conill.
Fer la moto.
Fer la mula.
Fer la palla.
Fer la paret.
Fer la part.
Fer la pinça.
Fer la por.
Fer la posta.
Fer la postura de l'àngel.
Fer la prima.
Fer la puja.
Fer la puput.
Fer la salva.
Fer la torrada.
Fer la vella.
Fer la vertical.
Fer la vida del canot.
Fer la volta al món.
Fer les cartes.
Fer les creus.
Fer les mil i una.
Fer les nou fonts.
Fer les onze.
Fer lliga de metalls.
Fer lligades a les parets.
Fer llinatge a part.
Fer lluminàries perquè la gata ha gatinat.
Fer mal correu.
Fer mala fi.
Fer mala obra.
Fer mals averanys.
Fer març i febrer.
Fer marges a les terres.
Fer més camins que sa gossa de Girona.
Fer més claus que el manxaire.
Fer més fred que en la Sibèria.
Fer més mal que l'eruga.
Fer més pets que rots.
Fer més por que el forrellat de presó.
Fer més por que un regiment de soldats.
Fer més preguntes que la doctrina.
Fer més voltes que un molinet.
Fer molta calor.
Fer molta planta.
Fer molta ufana.
Fer moltes bufes amb poc vent.
Fer música a un sord.
Fer nyam, caca i nones.
Fer obres santes.
Fer orelles.
Fer ou, ou.
Fer passar amb draps calents.
Fer passar el bou amb banyes.
Fer passar l'equinocci.
Fer passar la gana.
Fer passar les baquetes.
Fer passar pel cul de Déu.
Fer passar per la quilla.
Fer per la seva bona cara.
Fer per tot.
Fer perdre el judici.
Fer perdre el plom.
Fer perdre la gana de fer-ho.
Fer petar a terra.
Fer petar el queixal.
Fer pilota d'estudi.
Fer poc comú.
Fer pont.
Fer posar pell.
Fer prendre cos.
Fer proa a.
Fer quatre números grossos.
Fer quatre passes.
Fer repicar les campanes.
Fer rodar caps.
Fer sa trompeta neta.
Fer sabonera per la boca.
Fer salts de granota.
Fer ses calces a un i ses sabates a un altre.
Fer ses feines.
Fer son deure.
Fer son fet.
Fer sonar la campana del porc.
Fer sonar la flauta no vol dir ciència, sinó paciència.
Fer tal vent.
Fer tancar portes.
Fer tant de paper com la granera.
Fer tanta calor que li suen les dents.
Fer tenda de campanya.
Fer tenir peu a rotllo.
Fer tornar jove.
Fer tornar lleig.
Fer tornar magre.
Fer tornar roig.
Fer tornar tarumba.
Fer tots els possibles.
Fer tremolar la terra.
Fer tremolar les copes dels genolls.
Fer un Canigó.
Fer un Miravet.
Fer un aire que talla la cara.
Fer un braç i un cor.
Fer un brindis.
Fer un calb.
Fer un cinc contra u.
Fer un clucull.
Fer un dia com una ametlla.
Fer un dia de barraca.
Fer un dia de pont i cova.
Fer un dia rúfol.
Fer un erro.
Fer un escaldapoll.
Fer un esforç.
Fer un estar d'àngels.
Fer un forat.
Fer un fred d'isard.
Fer un fred que arronsa la tita.
Fer un fred que el dimoni es peteja.
Fer un gargot.
Fer un gir.
Fer un mal cuinat.
Fer un mateix pensament.
Fer un menjuc.
Fer un molí i no saber l'aigua d'on ha de venir.
Fer un mom.
Fer un morret.
Fer un no sé què.
Fer un nu.
Fer un pacte amb el diable.
Fer un pas endavant.
Fer un pell a pell.
Fer un pis.
Fer un poder.
Fer un pols.
Fer un propi.
Fer un rebuf.
Fer un ruc.
Fer un sanat.
Fer un sermó.
Fer un sol que bofega.
Fer un sol que encén.
Fer un son curt.
Fer un son de conill.
Fer un tap.
Fer un tiberi.
Fer un tiroliro.
Fer un torcebraç.
Fer un vent que aixeca la cua als gossos.
Fer un vent que aixeca les teules.
Fer un vent que no deixa sentir res.
Fer un vent que refreda tot el que és calent.
Fer un vestit de saliva.
Fer un visca l'abat.
Fer un xàfec.
Fer un xisclet.
Fer un, dos, tres.
Fer una abraçada.
Fer una alcaldada.
Fer una allisada.
Fer una amistat.
Fer una animalada.
Fer una bona parella.
Fer una carnisseria.
Fer una collonada.
Fer una criaturada.
Fer una desgràcia.
Fer una diligència.
Fer una dormida.
Fer una emblanquinada.
Fer una entremaliadura.
Fer una esquellotada.
Fer una estamenya.
Fer una favada.
Fer una fila.
Fer una fosca que la poden tallar.
Fer una fumada.
Fer una horeta.
Fer una llepassa.
Fer una llossada.
Fer una mala caiguda.
Fer una malifeta.
Fer una mamada.
Fer una manxada.
Fer una nit bona per caçar gambosins.
Fer una pagesada.
Fer una palla.
Fer una panxa.
Fer una pardalada.
Fer una patinada.
Fer una perduda.
Fer una quintada.
Fer una reverència.
Fer una revifalla.
Fer una riallada.
Fer una rialleta de conill.
Fer una rucada.
Fer una safranada.
Fer una tallada.
Fer una tassa.
Fer una topada.
Fer una trencadissa.
Fer una tupinada.
Fer una vega.
Fer una vida regalada.
Fer una virada.
Fer una vista com un gat.
Fer uns morros com uns esclops.
Fer uns ulls com un xoriguer.
Fer ús de.
Fer ús del matrimoni.
Fer venir basques.
Fer venir la flor.
Fer venir set.
Fer vent d'Ullastret, que entra per la boca i surt com un pet.
Fer vessar rius de tinta.
Fer veure Barcelona.
Fer veure el padrí de Banyoles.
Fer veure que no hi són.
Fer veure visions.
Fer vida comuna.
Fer vida de.
Fer volar pels aires.
Fer volt rodó.
Fer vomitar a les mosques.
Fer vots per.
Fer-hi la creu.
Fer-hi poques puces.
Fer-hi un estar de reis.
Fer-hi uns ulls.
Fer-ho bé o no fer-ho.
Fer-la d'ase i seca.
Fer-li avorrir el pa.
Fer-li barretada.
Fer-li creure que el Segre s'ha girat.
Fer-li el bus.
Fer-li el butoni.
Fer-li el carret.
Fer-li el cul blau.
Fer-li el fetge.
Fer-li el gros.
Fer-li el plat.
Fer-li els entorns.
Fer-li figa l'escopeta.
Fer-li jurar la Constitució.
Fer-li l'última música.
Fer-li la boca dolça.
Fer-li la cameta.
Fer-li la clenxa.
Fer-li la festa.
Fer-li la llepada.
Fer-li la mirada del cocodril.
Fer-li la pell a tiretes.
Fer-li la permanent.
Fer-li les cames.
Fer-li llum al dimoni.
Fer-li malbé les barres.
Fer-li menjar pols.
Fer-li obrir els ulls.
Fer-li passar el martiri de la tina.
Fer-li perdre la son.
Fer-li pessigolles a l'unicorn.
Fer-li rosegar els ossos.
Fer-li set arrugues el ventre.
Fer-li suquet d'espardenya.
Fer-li un bombo.
Fer-li un bot el cor.
Fer-li un crit.
Fer-li un fill.
Fer-li un floronco.
Fer-li un petó.
Fer-li un pijama de baves.
Fer-li un present.
Fer-li un ventre.
Fer-li una enramada.
Fer-li una fel·lació.
Fer-li una panxa.
Fer-li venir el ventre al coll.
Fer-li veure clar.
Fer-li veure la lleona.
Fer-lo carn picada.
Fer-ne cent i errar-ne una.
Fer-ne com una cabra cagallons.
Fer-ne deu amb un trau.
Fer-ne peces menudes.
Fer-s'ho amb el dit.
Fer-se a tot.
Fer-se castells de borumballes.
Fer-se de neu.
Fer-se el graciós.
Fer-se el minso.
Fer-se el pobret.
Fer-se l'amo de les ametlles.
Fer-se la clenxa.
Fer-se la palleta.
Fer-se la part.
Fer-se la víctima.
Fer-se les piules.
Fer-se les tantes.
Fer-se negra nit.
Fer-se pagues de.
Fer-se palles mentals.
Fer-se portar respecte.
Fer-se trampes al solitari.
Fer-se ulls.
Fer-se un dit.
Fer-se un fart de plorar.
Fer-se un manual.
Fer-se un set.
Fer-se un telègraf.
Fer-se una banya.
Fer-se una clenxa.
Fer-se una pera.
Fer-se'n de la part de.
Fer-se'n la casaca.
Fer-se'n un escot.
Fer-se'n un timpà.
Ferir amb canyes.
Ferir el cor.
Ferir en el viu.
Ferit de l'ala.
Ferit del cor, ferit de mort.
Ferm com una roca.
Fermar-se fort les sabates.
Ferro amb ferro s'esmola, ferro amb ferro s'emmotlla.
Ferro fort, amb ferro fort, no lliga.
Fes bé a mans plenes, però no ho anomenes.
Fes bé i t'eixirà a la cara.
Fes el que degues i que diguen el que vulguen.
Fes els teus comptes i estaràs gras.
Fes fum que hi ha mosquits.
Fes per tots tot el que pots i per Déu més que per tots.
Fes primer el que sigui necessari; després el que sigui voluntari.
Festa?, fes-te fotre.
Fet a la seva.
Fet amb la destral grossa i manejada pels manobres.
Fet de mantega.
Fet un Neró.
Fet un gerret.
Fet un gos rabiós.
Fet un vint-i-cinc.
Fet un xop.
Fet una fúria.
Fet una mar d'aigua.
Fi com aquest ocell que li diuen el bou.
Fi de nas.
Fia't de la Verge i no corris!
Fiar-se'n tant com d'unes cases que cauen.
Fica't els dits al cul!
Fica't els dits al nas!
Ficar al ball.
Ficar al celler.
Ficar el cap entre cames.
Ficar el nas en mocador d'un altre.
Ficar el pa al forn.
Ficar en ferro fred.
Ficar la mà i amagar la cara.
Ficar-hi el peu.
Ficar-li al pap.
Ficar-s'hi de quatre potes.
Ficar-se al fang.
Ficar-se dins d'un ventre de peix.
Ficar-se en barraques.
Ficar-se en històries.
Ficar-se en religió.
Ficar-se en un esbarzer.
Ficar-se pel cos d'una agulla.
Ficar-se-li al cervell.
Figa de Papiol, vermella per dintre i peluda pel volt.
Figa de flor, visita de doctor.
Figó que no és nat per Sant Pere no li aneu darrere.
Figues d'un altre paner.
Fil per fil.
Fila, fila, Maria, que com més filaràs més pobra seràs.
Filar més que les aranyes.
Filar sense cànem ni llana.
Filar-li el dau.
Fill de Satanàs.
Fill de gossa.
Fill de meuca.
Fill de papà.
Fill de pare desconegut.
Fill de pare o mare.
Fill de pare vell.
Fill de quaranta pares.
Fill de set pares!
Fill de ventura.
Fill del diable.
Fill del mal.
Fill és fruit del cor.
Fill sense ramals, madeixa sense cap.
Fill traïdor, més val malalt que bo.
Fillets de Déu!
Fills de Déu.
Fills de moltes mares.
Finca a prop de la riera, avui mas i demà era.
Finet i pel mig.
Fins a Sant Joan, totes les herbes són pans.
Fins a l'última gota.
Fins a la medul·la.
Fins a mitjanit és avui.
Fins al cel.
Fins al darrer hi ha tria.
Fins al punt.
Fins als cabells.
Fins als colzes.
Fins als ulls.
Fins per Sant Pere, el vi enrere.
Fins quan, Catilina, abusaràs de la nostra paciència?
Firma en blanc.
Flac de cames.
Flac de cap.
Flac de memòria.
Flac de rems.
Flauta o flauteta?
Flexible com un jonc.
Flor d'un dia.
Flor de figuera.
Flor sense olor, bona olor!
Florir els blats.
Flors i violes.
Fluix de cervell.
Foc amb ells, que són pocs i fugen.
Foc de Sant Pere, foc de Sant Joan, foc de tots els sants.
Foc de sant Elm.
Foc en l'Illa, peix en terra.
Foc mal apagat, incendi declarat.
Folrar de pell.
Foll com una vespa.
Folleu, folleu, que el món s'acaba.
Fondre's com la neu.
Fondre's com un sucre.
Fondre's els ploms.
Fondre's en excuses.
Fondre-se-li els ploms.
Fora baralla i merda enmig!
Fora de Déu, tot són falòrnies.
Fora de categoria.
Fora de l'abast.
Fora de l'ús.
Fora de la població.
Fora de les muralles.
Fora de pals.
Fora de res.
Fora de temporada.
Fora la mar no es troben perles.
Fora, fora, fora.
Força a la mà per poder-se-la pelar.
Força de voluntat.
Forçar el pas.
Forçar la marxa.
Forment és així com llebre, que no l'ateny tot ca.
Forn que no purga, mal forn.
Forques, el país de les bruixes.
Fort com un turc.
Fosc com el pecat.
Fosc com una nit sense lluna.
Fot-li mà que és sorda.
Fot-li que és d'Ordis.
Fotre foc a l'Atlàntic.
Fotre un cacauet.
Fotre una nespla.
Fotre's de potes a l'arna.
Fotre's el bacallà.
Fotre's fins al cul.
Fotre, quin tocat!
Fotre-li al rotllo.
Fotre-li un calbot.
Fotre-li una cleca.
Fotre-li una nespla.
Fotuda la gràcia!
Fra Modest mai no va arribar a prior.
Fragant com una rosa.
Franc i planer.
Francès de la França xica.
Francisca! prega a Déu que jo visca!
Franquejar la casa.
Franquejar una carta.
Frare de missa d'onze.
Frare que demana per Déu demana per dos.
Fred com una gelada.
Fred cordial, un mes abans i altre després de Nadal.
Fredors de desembre, a molts fan estendre.
Fregar l'all amb la torrada.
Fregar la llàntia.
Fregar les parets.
Fregar-li l'esquena amb palla d'ordi.
Fregar-li la sardina.
Fregues de romaní, àrnica i esperit de vi fan enfortir.
Fresc de cara.
Fugir com d'un empestat.
Fugir com un conill.
Fugir com un dimoni.
Fugir com un llamp.
Fugir com un lluert.
Fugir de casa.
Fugir tota renyina és màxima divina.
Fugir-l'hi de la memòria.
Fuig del món i passa a Gorga!
Fuig gos, que portes puces!
Fuig-me de davant!
Fum abaixat, carrer mullat.
Fum de canyes.
Fum de canyot.
Fum de palla.
Fum, fum, xemeneia amunt.
Fumar amb pipa.
Fumar del dels altres.
Fumats de Taüll.
Gàbia de boigs.
Galtada que et pugues estalviar, no te la deixes pegar.
Galtes de formatge.
Gall de brega.
Gall de garbera.
Gall de la passió.
Gallina blanca, tot ho escampa; gallina negra, tot ho arreplega.
Gallina jove, caldo clar.
Gallina, bou i moltó és olla de senyor.
Gandul com un gos.
Ganes de treure.
Garlaire com una calàndria.
Garrofer sembrat del teu avi i vinya per tu mateix.
Gasta segons tingues i és segur no t'arruïnes.
Gat de masia.
Gat de nau.
Gat i gata sotgen la rata.
Gatets i gossets.
Gelades de març afavoreixen els sembrats.
Gelar-se el moc.
Gener clar i gelada, gener fred i sec.
Gens no és res.
Gent d'Alpicat, gent de maldat.
Gent d'hostal, gent d'hospital.
Gent de Ger i gent de bé no pot ser.
Gent de Poblet, gent de bolet.
Gent de baixa mà.
Gent de forca.
Gent de got i ganivet.
Gent de l'arpa.
Gent de l'urpa.
Gent de masia, carn a mig preu.
Gent de pau.
Gent de pilota a l'olla.
Gent de pla, on l'envies, va.
Gent de poble, gent noble.
Gent de poblet, gent de barret.
Gent de quartos i raons, pocs quartos pels butxacons.
Gent de ribera, gent faenera.
Gent de serreta, gent de bragueta.
Gent de tota brossa.
Gent de tro.
Gent del faldó afegit.
Gent del grau, gent de la destral.
Gira-hi el riu.
Girar d'amunt avall.
Girar de cantó.
Girar de carrer.
Girar l'oració per passiva.
Girar la porta.
Girar-se contra l'amo.
Girar-se el vent.
Girar-se mal temps.
Girar-se segons el vent.
Glaçar-se-li el cor.
Glòria i felicitat no caben en un plat.
Gloriós sant Joaquim, doneu-nos bon raïm.
Gloriós sant Onofre, deu-me un casador amb un bon cofre.
Gloriós sigui sant Joan, que és el sant més boig de l'any.
Goig fa el sant, però també la presentalla.
Gola i vanitat creixen amb l'edat.
Gord com un jònec.
Gos massa tip no caça.
Gos sense amo.
Gosar de Déu.
Got que toca, plat que peta.
Governar el timó.
Gra que caigui!
Gràcia de Déu.
Gràcia és el sostremort de Barcelona.
Gran amistat, interès o pecat.
Gran ciència és el coneixement i menyspreu de si mateix.
Gran fortuna, gran perill.
Gran hora de dia.
Gran hora de la nit.
Gran injúria és feta al donador quan el do és recusat.
Gran saviesa és estalviar per a la vellesa.
Gran senyor, gran barretada.
Grana menuda, aigua batuda.
Granollers, noies maques i diners.
Gras com una bota.
Gras que peta.
Grat sia a Déu!
Gratar-li la tinya.
Gregal, peix i barral.
Gregal, poc peix al morral.
Groc com un pet.
Grocs a Albons.
Grollers i malagraïts, ni per fills ni per marits.
Gros com la torratxa de la torre Pardalera.
Gros com un bacó.
Gros de cara.
Gros de coll.
Gros, gros i només té un os.
Gruixut de filassa.
Grunyint el porc, en la porquera mor.
Guaita, qui hi ha aquí!
Guanyar a córrer.
Guanyar diners a ningú cansa.
Guanyar el cel.
Guanyar el temps.
Guanyar la ceba.
Guanyar les estrenes.
Guanyar més diners que un filador de llana.
Guanyar més diners que un torero.
Guanyar-se el menjar.
Guanyar-se la vida al llit.
Guanyar-se la voluntat de.
Guanyi qui guanyi i perdi qui perdi, rega Paterna.
Guapa i garrida, o molt desgraciada o molt perseguida.
Guapa i honrada, poques vegades trobada.
Guapa, com el cul de l'haca!
Guapesa sense bondat no fa bé ni mal.
Guarda't d'amic reconciliat.
Guarda't de mala llengua.
Guarda't del diable quan resa.
Guardar els aires.
Guardar la capa.
Guardar-se'n com de caure al riu.
Guarnir de tafilet.
Guarnir la vora.
Guarnir les plomes.
Guatla diu: —Què fas, gat? —Què fas guatla? Diu el gat!
Guiar el cotxe.
Guimerà, poble per visitar.
Guixa de mal caure.
Ha passat el bernat pudent.
Ha, ha, ha.
Habitant de la lluna.
Haques ixen de Montcada!
Has flipat, escarabat!
Haver begut aigua de la font de Canaletes.
Haver de menester les herbes de Sant Joan.
Haver de menester més temps que un caragol per anar a lluc.
Haver de menjar moltes sopes.
Haver errat la vocació.
Haver menjat llengües de canari.
Haver nascut en divendres.
Haver perdut el compte.
Haver posat el queixal del seny.
Haver voltat les set parts del món.
Haver-hi França i Espanya.
Haver-hi algun diable entremig.
Haver-hi de suar molt.
Haver-hi feina de l'ofici.
Haver-hi la circumstància.
Haver-hi mar de sards.
Haver-hi més gent que a Faió.
Haver-hi més lladres que a Soneixa.
Haver-hi més refranys que pans.
Haver-hi molta llana per esquilar.
Haver-hi molts ases del mateix pèl.
Haver-hi molts de gats i poc formatge.
Haver-hi persones i persones.
Haver-hi plors i centurió.
Haver-hi ram i troca per aclarir.
Haver-hi un desfet.
Haver-hi un tros.
Haver-hi una penca.
Haver-la feta bona.
Haver-li tallat moltes lliurades en el mercat.
Haver-n'hi de clares i d'espesses.
Haver-n'hi de tot i molt.
Haver-n'hi per a guapos i valents.
Haver-n'hi per a set ciutats.
Haver-n'hi per escriure una auca.
Haver-n'hi set deus.
Haver-n'hi tan poc com mosques blanques.
Haver-n'hi tants com cavalls verds.
Haver-n'hi ulls mireu.
Haver-n'hi una flor de fava.
Hem arribat al maig amb gran desconsol; en comptes de ploure, marinada o sol.
Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa.
Herba de pi, ni al vespre ni al matí.
Herba prima, per a la infecció d'orina.
Herba-sana mata el cuc i obre la gana.
Herència forta, casament en porta.
Hi ha honres que són deshonres.
Hi ha mals que venen per bé.
Hi ha més treballs a ser dolent que a ser bo.
Hi ha pescadors i gent que va a pescar.
Hi ha qui de tot trau suc.
Hi ha qui estudia per a burro.
Hi ha qui s'esmussa del dolç i, de l'agre, no.
Hi ha qui sempre la treu blanca.
Hi ha viatge per a un ferrerienc!
Hisenda que és mal guanyada no tindrà gaire durada.
Hissar la vela.
Ho saben els nois que mamen.
Ho tinc tot provat, i de cap manera em trobe millor que gitat.
Ho veuràs, però no en tastaràs.
Hola, Laia! Volem oli!
Home abeller, home de bé.
Home adormit, ni tot mort ni tot viu.
Home atrevit, perquè no té diners.
Home barbut, home de seny.
Home casat, home acabat.
Home confiat, home acabat.
Home covard, es casa mal i tard.
Home d'edat, seny reposat.
Home de Déu!
Home de bé.
Home de bigotis.
Home de cafè no és mai res.
Home de color.
Home de diners.
Home de dos vents.
Home de gran afer.
Home de jornal, home de poc cabal.
Home de negocis.
Home de nits, home de neguits.
Home de pa i tros.
Home de pèl en pit.
Home de pèl moixí no el vull jo per mi.
Home de pes.
Home de pit.
Home de punys.
Home de segona intenció.
Home de temps.
Home de tro.
Home de veritat.
Home dels nassos.
Home flac, fort com un faig.
Home modest i callat té mig camí guanyat.
Home pelut, benvolgut.
Home petit, o molt pobre o molt ric.
Home petit, o molt savi o molt ric.
Home petit, sempre eixerit.
Home petit, vanitós i verinós.
Home que molts oficis té en cap no es manté.
Home que no et mira, pera podrida.
Home que tracta amb amigues, no li faltaran fatigues.
Home valent, fes testament.
Homes i neu, no Mare de Déu.
Homes? Tants com cavalls verds.
Honra Déu i el pròxim.
Honra ton pare tant com pots; dona-li del teu, si tindràs dots.
Honrat i exacte seràs quan compres i quan vendràs.
Hora de pagès.
I al remat, a tocar com sempre.
I ara calla, carai!
I ara què fem del caldo?
I el darrer mot diu butxaca.
I el que et rondaré morena, si la guitarra no es trenca.
I l'aigua que ve!
I més n'hi hagi.
I tu, Pere, saps els salms?
Idees de bomber.
Ignorància de dret.
Ignorància de fet.
Igualar la pedra.
Igualar la sang.
Igualment, germà pudent!
Importar-li una bleda.
In illo tempore.
In vino veritas.
Indicació del rei, té força de llei.
Inflar el bot.
Inflar-li el barret de guixes.
Inflat com un tambor.
Infringir la llei.
Injectar-se-li els ulls de sang.
Injúria de vi s'oblida.
Injúria menyspreada, injúria oblidada.
Invent del tebeo.
Ira de Déu!
Ix març i entra abril, nuvolets a plorar i somriure els camps.
Ix-me del davant!
Ja bufa la truja de les Salines!
Ja bufa la vella.
Ja crema del verd.
Ja el món ha introduït que tothom sia mosquit.
Ja és hora de.
Ja és morta l'abella que la mel feia.
Ja és quina hora.
Ja es veu.
Ja et conec, fraret!
Ja et dic jo!
Ja ha arribat la tropa.
Ja han fugit els pardals.
Ja hem begut, ja hem menjat, gràcies a Déu que ens n'ha donat.
Ja hi ha gra!
Ja hi van ser!
Ja ho contaràs a la tia!
Ja ho dirà qui serà viu.
Ja ho pot dir!
Ja ho pots tirar al rec.
Ja l'han mort, ja l'han pelat.
Ja l'hem parida morta!
Ja l'hem parida!
Ja passaran els bous per davant de ma casa.
Ja plou, ja neva, ja pixa l'ovella.
Ja plou, tapa, sol, la mula i el bou.
Ja que has fet el poc, fes el molt.
Ja que parlem d'escopetes...
Ja t'ajustaré el compte!
Ja t'he atrapat.
Ja t'he filat!
Ja tindrem pa llescat!
Ja vindrà Sant Roc, que farem festa al nostre lloc.
Jamai vingui Sant Joan que no ens porti son pa.
Jesús! Com fila el fus!
Jeure ben alt un tresor val.
Jo pago, jo pago.
Joc de la farineta.
Joc de la gallina cega.
Joc de la mosquetada en pa.
Joc de les olles, olles de vi blanc.
Joc nou, cada u un sou.
Jogasser com un cadell.
Jove guapa i rica, bona xica.
Joventut descansada, vellesa necessitada.
Joventut llambrenca, vellesa primerenca.
Joventut sense salut no és joventut.
Jueu de rajoleta.
Jugar a baldufa.
Jugar a carta tapada.
Jugar a cartes vol més sort que traça.
Jugar a casa.
Jugar a dues cartes.
Jugar a la barra.
Jugar a la cluca.
Jugar a la morra.
Jugar a metges i infermeres.
Jugar a palet.
Jugar a parells o senars.
Jugar a pilota.
Jugar al sol i a l'ombra.
Jugar amb cartes descobertes.
Jugar amb cartes matades.
Jugar amb cartes netes.
Jugar amb dues baralles.
Jugar bé la peça.
Jugar caps i traves.
Jugar de mans.
Jugar i no perdre mai, això rai.
Jugar més que Peladilla.
Jugar una peça.
Jugar-s'hi el cap.
Jugar-s'hi l'ase i l'albarda.
Jugar-s'ho al buf.
Jugar-se el físic.
Jugar-se el sol abans de néixer.
Jugar-se els anys.
Jugar-se les ferradures.
Juliola, peix de cassola.
Juny eixut, bon vi al cup.
Juny mullader arruïna al moliner.
Juny, juliol i agost, per a navegar, són els millors.
Juny, juliol, agost i Maó són els millors ports del Mediterrani.
Jurament contra la moral no pot obligar mai.
Jurar per Déu.
Just com unes calces estretes.
Just és en Malva.
Just i quadrat com una flauta.
Justícia forta, gent molla.
Justícia molla fa la gent folla.
Jutge que admet regals, farà molt de mal.
Jutge que mal condemna, mereix pena.
L'Eliana, gent de campana.
L'Estartit, l'Àfrica petita.
L'abella i la vaca en març estiren la pota.
L'abundància d'adagis és prova manifesta de la riquesa d'una llengua.
L'acordió és el piano del pobre.
L'adulació prepara petició.
L'agostenc i el molló, com més petit millor.
L'aigua fa cucs.
L'aigua fa llimacs.
L'aigua fa rases.
L'aigua i la mort poden estar molt lluny i molt a prop.
L'aigua, per a les granotes.
L'aiguardent, de primer es beu amb aigua, després sense aigua i després com aigua.
L'aire corrent mata la gent.
L'aladre no has de fiar a qui no sàpiga llaurar.
L'alegria del conill.
L'alegria és el remei dels pobres.
L'aleta del cor.
L'almadrava vol mar blava.
L'all de gener ompli el morter.
L'amo del sòl és l'amo del vol.
L'amor és com la grip: comença al carrer i acaba al llit.
L'amor és el desig irresistible de ser irresistiblement desitjat.
L'amor és més fort que la mort.
L'amor és orb.
L'amor és per tot.
L'amor fa passar el temps i el temps fa passar l'amor.
L'amor i la fe en les obres es veuen.
L'amor la pinten cega.
L'amor perd les persones.
L'amor primera és la més ferma.
L'amor vertader no costa res.
L'ample de Pals.
L'anada del fum.
L'ànec és feliç en el seu petit bassal perquè no coneix el mar.
L'any d'en Marres.
L'any de la manta.
L'any de la pesta.
L'any del temporal.
L'any maleït de núvols va ben vestit.
L'any que passa, no torna.
L'any que ve cosa faré.
L'any que ve.
L'arc de sant Martí al matí no fa córrer el molí.
L'arc de sant Martí al matí, aixeca't el caputxí.
L'arc de sant Martí al vespre alegra el mestre.
L'arc de sant Martí al vespre, pluja al matí.
L'arma massa calenta, potser rebenta.
L'arma, per a obrir-se pas, va bé en tot cas.
L'armada dels Savalls: capitans i generals.
L'arreu ben conservat, ni el sol ni la rosada l'han tocat.
L'arròs fa bé entre glops.
L'arròs viu en l'aigua i mor en l'aigua.
L'ase de guany es menja un paller de palla cada any.
L'ase és ase i coneix quan en té prou.
L'ase et floc!
L'ase i el rossinyol no canten igual.
L'ase menja civada; l'home, si bada, no menja.
L'ase va bufar i la flauta va sonar.
L'ase xiquet sempre és boniquet.
L'avar viu en pobresa per por de pobresa.
L'avinença venç la llei.
L'edat no hi és.
L'empelt és prodigiós: l'arbre bord fa fructuós.
L'encantat de Begues.
L'enclusa i el mall sempre forgen junts.
L'engany del rap.
L'enveja és una declaració d'inferioritat.
L'enveja se'l menja.
L'escarabat no és porc i fa una pilota.
L'escolà no vol dir missa.
L'escòria de la societat.
L'escudella fa el frare.
L'escuma de la societat.
L'espanyol viu de panxa al sol.
L'espart es pica amb la maça.
L'espasa valenciana, el broquer barceloní, la p... castellana i el mariner mallorquí.
L'espavilat mira a les tallades i al plat.
L'esperança és el pa de la misèria.
L'esperança és el somni de l'home despert.
L'esperit bufa allà on vol.
L'espinac, mal bullit, però ben fregit.
L'esquella salva l'ovella.
L'essencial és invisible als ulls.
L'estiba fa el vi i el vi fa l'estiba.
L'estiu no se'l menja el llop, ni l'hivern tampoc.
L'èxit té molts pares; però el fracàs és orfe.
L'experiència és la mare de la ciència.
L'hem feta bona!
L'hivern porta l'enterrament.
L'hivern sempre arriba, si no d'hora, més tard.
L'hiverner hiverna, a l'hivern, en un hivernacle per hivernar.
L'home astut té moltes cares.
L'home honrat mai en desafio es bat.
L'home parat és temptat de pecat.
L'home peresós fa la feina quan l'han feta tots.
L'home prudent es fa les sabates per Sant Jaume i els vestits per l'Advent.
L'home que no sap sumar, mai sabrà multiplicar.
L'home resolt fa allò que vol.
L'home sensat no fa el que diu alterat.
L'home sense sapiència és com una campana sense to.
L'home sia de rabassa mentre la vida li faça.
L'home té dos enemics volguts: els béns i els fills.
L'home, cordant-se la bragueta, ha acabat.
L'honra és el millor reclam.
L'honra no es porta pintada a la cara.
L'honra no val més que el que en vol donar la gent.
L'hora de plegar.
L'hora dels encanteris.
L'hort és de l'hortolà.
L'hortolà, ni ric ni sa ni bon cristià.
L'infern de l'armilla.
L'infern del molí és la glòria del moliner.
L'interès a una banda i l'amistat a una altra.
L'objectiu principal de.
L'obra humana més bella és la de ser útil als altres.
L'obra obre la bossa.
L'ocasió és la mare dels lladres; el descuit, el pare.
L'ocell a la gàbia, quan no canta de gust, canta de ràbia.
L'ocell canta segons li ha crescut el bec.
L'ociós és un lladre del temps.
L'ociós que entra en ta casa és un foc, és una brasa.
L'octubre vinater, pare del bon gener.
L'oli de Sant Joan, tira i cura.
L'oli és mig manyà.
L'oli, per on passa, deixa.
L'oli, primer; el vi, del mig; la mel, darrere.
L'òliba xucla l'oli de les llànties de les esglésies.
L'oliva amargant vol vi al darrere i vi al davant.
L'oliver, d'entre els arbres, el primer.
L'olla de la Plana: un os tota la setmana.
L'olla dolenta no pot fer bon brou.
L'olla i la seua tapadora fan el so de la bona balladora.
L'olla pel so, i l'home, per la paraula.
L'onzè, no destorbaràs.
L'operació ha anat bé, però madona és morta.
L'or, al gresol; i els fets, al sol.
L'ordre dels factors no altera el producte.
L'oriol canta que fa sol.
L'ou de Colom.
L'ou de la polla blanca.
L'ou petit, el poll eixerit.
L'últim mico és el que es nega.
L'últim queixal costa d'arrencar.
L'última figura que va cagar Isop.
L'un any arner i l'altre llenyer.
L'un baixa, l'altre pesca, l'altre porta l'aigua fresca.
L'un i l'altre.
L'un l'hi fa, l'altre l'hi té, i l'altre li mira si li va bé.
L'un no es pot burlar de l'altre.
L'un tossut, l'altre més, qui de Déu els entén res?
La Barceloneta, l'Òstia.
La Bel vol el bell bol per a la mel.
La Bíblia en vers.
La Cellera, el campanar i la figuera.
La Festa Major de Bellvís és la millor de tot el país.
La Fortuna és cega.
La Jana, la capitana.
La Magdalena que ens guie!
La Mare de Déu de més lluny és més miraculosa.
La Mare de Déu, quan era xiqueta, anava a costura a aprendre de lletra.
La Mercè pren cafè amb plaer.
La barrera du aigua o vent.
La bastina sempre agreja.
La bellesa està en els ulls de qui la mira.
La benedicció de la sopa, si no me l'acabo, en guardaré poca.
La boca es menja la coca.
La boca fa el joc.
La boca i la bossa oberta donen sempre entrada certa.
La boca que diu que no, diu que sí.
La boira a la muntanya, no al matí, però de vespre, sí.
La boira de n'Illa, que se'n menava els ponts.
La boira, ben ventada o ben mullada.
La boirassa al matí el sol amenaça.
La bona casada, creient el seu marit, mana.
La bona casada, neta, sana i endreçada.
La bona collita fa la bona marmita.
La bona esposa la fa Déu, i la mala, la culpa.
La bona filadora fila i refila.
La bona font es coneix quan hi ha secada.
La bona justícia té compassió i, la falsa, té indignació.
La bona llengua atrau la gent i l'argent.
La bona mare no diu al fill «si en vols», sinó «té».
La bona mula, com la bona viuda, grassa i voltadora.
La bona sang mai es desdiu.
La bona viuda mai s'oblida del primer marit.
La borra prop del foc s'encén.
La bossa de Judes.
La bota de vi s'enceta en lluna vella.
La bota dolenta fa malbé el bon vi.
La botifarra del budell cular, a molts l'ofereixen i a pocs la volen donar.
La botifarra la va inventar un sord i el seu company era mut.
La botifarra vol ceba.
La brevetat és l'ànima de la intel·ligència.
La brossa a l'ull d'un altre.
La brossa, pels bous.
La bruixa que més enverina és la de sota la tina.
La cabra, pel seu desaire, porta el cul a l'aire.
La cacera de la perdiu, quan la fem ella és al niu.
La caixa de sant Pere.
La calç fa miracles.
La camisa més llarga que el fasset.
La canalla no ment.
La cançó d'en Perot: avui no paga i demà tampoc.
La cançó del rebot.
La candela que va davant fa més llum que la que va darrere.
La canya no vol companys.
La cara i el cor net.
La carn a les brases fa caure les cases.
La casada parla més que fetge a la brasa.
La casera del rector té més fums que cap senyor.
La caseta on no pasten.
La cavada de Sant Miquel no s'ha de quedar al cel.
La ciència ensenya, l'art recrea, la política mareja.
La ciència és tresor, més que la plata i or.
La ciutat és un encant si la borsa va rajant.
La collita del veí sempre és millor que la pròpia.
La companyia, Déu la volia.
La consciència, si no és amiga, castiga.
La corona del sol mulla el pescador.
La cosa ben pensada sol eixir encertada.
La cosa és que.
La creu en pits, front i llavis als catòlics fa molt savis.
La criatura sana, cada mamada, una cagada.
La cura del verí mata a qui la toca.
La curiosa de ma nora, que va fer les farinetes sense escurar la cassola.
La curiositat causa pecat.
La defensa no és bona si és massa llonga.
La dignitat del vell són «les canes».
La fada Flora fa una festa amb farina fina.
La faena, per als anglesos.
La fam de les Medes.
La fam és molt lletja.
La fam i la forca, les van fer pels pobres.
La fam llarga el geni acurta.
La fam no es mata a cops d'escopeta.
La fam no té son.
La feina és la feina.
La felicitat és més rica si es comunica.
La festa és un fet màgic i la música els seus conjurs.
La festejadora, del pitjor s'enamora.
La figa de la moma.
La figa de ta tia!
La figa i l'oliva és per a qui la pessiga.
La figa que no és nada per Sant Pere, ves-li al darrere.
La fila dels figuers.
La filadora de Vistabella, velló nou, filosa vella.
La finor mata el peix.
La fira d'Osca, que anant, anant, s'acosta.
La flauta no la toca qui vol.
La flor a l'ametller i la sardina a l'alguer.
La flor de més amarga arrel és la que porta més fel.
La flor de safrà alegra el cor.
La flor de taronger l'amor revé.
La font Jordana, quan plou, ella mana.
La fornera xerrava i el pa es cremava.
La forquilla de cinc pues.
La fortuna no canvia el caràcter de l'home.
La gent honrada és apreciada.
La glòria segueix la virtut com si fos la seva ombra.
La guapa, desgrenyada, i la lletja, empolainada.
La ignorància és pretensiosa.
La ignorància fa ser agosarat.
La impaciència augmenta el treball.
La impaciència mata.
La impostura poc dura.
La intel·ligència té els seus límits; l'estupidesa, no.
La intenció és el que compta.
La joventut fa fer coses.
La joventut tot ho treu.
La jugada ja és feta.
La llavor del meló, que nedi no és bo.
La llei de Murphy.
La llei del Talió.
La llei del més fort.
La llei del mínim esforç.
La llei és dura, però és la llei.
La llei més santa i més eterna la trampa l'engalaverna.
La llengua és el més dolç i el més agre.
La llengua és el millor i el pitjor del món.
La llengua no és tisora, però és més talladora.
La llenya seca prompte s'encén.
La llet ben bullida ha de pujar tres vegades.
La lletgesa guarda l'honra.
La lletra entra per orgull o amb bateculs.
La llum no serveix als orbs.
La lluna a la nit i els ous del dia.
La lluna del camí del Grau.
La lluna és com una erera i el sol com un ras d'era.
La lluna és mentidera.
La lluna fa llum als lladres.
La mà de Déu mai s'acurça.
La maça sempre pega en el morter.
La mainada no ment.
La majoria de les vegades.
La mala herbeta, arrenca-la tota.
La mala partida mai s'oblida.
La mala setmana.
La malaltia i l'ancià sempre es donen la mà.
La maledicció de la gitana.
La malícia d'avui, deixa-la per a demà.
La manta i la berena al dors no et donen nos.
La mar costa d'entendre i d'enganyar.
La mar d'en Sense.
La mar no té amics.
La mar no va mai al riu.
La mar no vol homes.
La mar torna sempre el que s'emporta.
La mar tot ho rep.
La mare i el davantal tapen molt mal.
La mare tot ho tapa.
La marrada torna a casa.
La meitat i altre tant.
La memòria sola és la potència dels ases.
La mentida i la veritat no poden viure en pau.
La mercaderia cara, de baix l'aigua mana.
La més honrada i la més bona, la que ja és morta.
La mestressa feinera és la clau de la casa.
La migdiada del canonge.
La millor defensa, tenir dret o raó.
La misèria quan no surt per la porta, surt per la finestra.
La morella és la mare de la tramuntana.
La mort amb pebres.
La mort, amb sa dalla, tot ho avassalla.
La muntanya afarta i enganya.
La música és l'aritmètica dels sons.
La música, per a qui l'entenga.
La necessitat obliga.
La nepta, de tots mals repta.
La netedat d'en Porqueres.
La neu d'Advent dura molt temps.
La neu de gener quasi dura un mes sencer.
La nit de Sant Llorenç els estels cauen del cel.
La nit del sopar, la lluna plena ha d'estar.
La nit es feu per a dormir i el dia per a descansar.
La nit per descansar, el dia per treballar.
La nit tot ho arreplega.
La noia, com el mirall, amb l'alè s'entela.
La núvia, al comptat, i el dot, promès.
La núvia, segura, i el dot, en paraules.
La paciència és ben amarga, però el seu fruit és molt dolç.
La paciència falta quan la raó sobra.
La paella emmascarada n'emmascara una altra.
La pagesia sempre espera i confia.
La panxa no escolta músiques.
La parella del palangre.
La passió tot ho fa veure de color de rosa.
La patata més cruixent de la bossa.
La pau, Déu la vol.
La pedra per u sols i la neula per tots.
La pega vora el foc s'escalfa.
La pell ja és del llop.
La pena és malaltia de l'ànima i l'alegria és sanitat.
La perdiu vella no es recorda de quan era novella.
La perdiu, a primera vista; la guatlla, sense pressa; el conill, quan podràs.
La perdiu, pel pic mor.
La pilota està a la teulada.
La pilota s'ha de jugar quan vingui bé.
La pilota tot ho admet.
La pluja de Nadal per a tot val.
La pluja de Santa Anna cap dins una palangana.
La pluja petita guanya el gran vent.
La pobresa és tan negra que fa por a tothom.
La por m'ho fa dir.
La por s'ha de tocar amb les mans.
La porta i la bossa oberta són bones si s'encerten.
La porta sempre diu: porta!
La prenyada primerenca primer se li coneix pel pit que pel ventre.
La primavera ha arribat i l'hivern s'ha acabat.
La primera és de la terra.
La primera és vera.
La primera flor s'emporta l'amor.
La primera paraula la va dir l'àngel, i el diable va dir les altres.
La primera pesseta és la que costa d'arreplegar.
La primera vegada dormen amb sa mare.
La processó de Vallfogona.
La processó va per dintre.
La prova del boix.
La prova del nou.
La providència de Déu és gran.
La pubilla té cua de guilla.
La puça que va néixer ahir ja és besàvia avui al matí.
La pura veritat.
La quadratura del cercle.
La quadrilla d'en Felip.
La que a trenta anys no és casada, ja pot dir que està nafrada.
La que de jove és santa, de vella és diable.
La que passa, no passa: la que no passa, passa.
La que pren, el seu cos ven.
La que té dos pretendents sempre té temps.
La que té llana, fila; la que no, mira.
La que va plana, no té la testa vana.
La quilla és de qui la passa.
La ramaderia és l'alqueria.
La raó s'imposa.
La raó, tothom la vol.
La rapa, per anar bé, ha de caure al plat del garber.
La roba bruta fa pudor.
La roda de Santa Caterina tota la mar terbolina.
La rosa, brava cosa!
La salut i la fortuna fugen del que abusa.
La sang és molt escandalosa.
La sang sempre és vermella.
La sardina escabetxada vol bona tirada.
La setmana dels barbuts.
La seva arriada a cada traginer agrada.
La seva gent.
La sobrietat és el primer metge.
La son no espera llit, ni la talent companyia.
La sort l'encalça.
La sort no sabem si és davant o si és darrere.
La taca de la mora amb una mora verda es treu.
La taca grossa no se'n va amb sabó.
La taleca buida no es manté dreta; la taleca plena no es pot vinclar.
La tenda dels coixos.
La terra al maig llaurada i l'anyada assegurada.
La terra demana el que és seu.
La terra donarà mercaderies, i el mar, riqueses.
La terra el crida.
La terra enterra.
La terra és de tothom.
La terra és molt baixa.
La terra ferma.
La terra promesa.
La terra s'adorm en desembre.
La terra volta.
La terra?, fang i guerra.
La teva bondat i els meus diners van tots per un camí.
La teva esquena put a motxilla.
La tia Basília, que sempre té un poll que no piula.
La tia Maria.
La tisi es cura bevent sang de bou negre.
La titola, més val xica i eixerida que d'un pam i consumida.
La trompa, sap?, mortal!
La truita d'en Mallol, un mesuró de farina i un ou.
La truita, poc cuita.
La truitada d'en Verges: farina només.
La universitat de Canyelles.
La vaca poc lletera, porta la misèria al darrere.
La valentia es derrota en la desgràcia.
La vanitat és la fam bullanguera que a cada punt trau l'orella.
La vanitat i el vent sempre estan en moviment.
La vella a estirar i el dimoni a arrugar.
La vella pesa figues.
La vellesa consum totes les coses.
La vellesa no té futur.
La vellesa tot ho atropella.
La venjança és un plaer dels déus.
La vergonya mata Banyoles...
La veritat deu ser nueta i tothom l'ha vista.
La veritat és mare de l'avorriment.
La veritat sempre és dura.
La veta d'Oleta és llarga i estreta.
La veu del poble, veu de Déu.
La vida és un tango.
La vida és un viatge.
La vida es va passant, uns cops rient i d'altres plorant.
La vida passada.
La vinya de bon cep; l'horta de bon reg.
La vinya del roí es poda a l'abril.
La virtut es troba al mig.
La virtut floreix al taüt.
La virtut fuig dels extrems.
La virtut guarda la salut.
La virtut no té preu.
La viuda ploranera altre marit espera.
La viuda que plora molt altre marit vol.
Lats a lats.
Les altres coses.
Les armes porten la pau.
Les arts que adulen el vici no són arts, són vil ofici.
Les baralles i la mar, de lluny les has de mirar.
Les barres no volen estar aturades.
Les bledes, del diable són fetes.
Les boires del diumenge, el dilluns surten a llum.
Les bones paraules curen els cors.
Les calderes d'en Pere Botero.
Les carabasses en popa redolen.
Les carreteres de les Garrigues estan fetes amb setrill.
Les claus a la cinta i el gos a la cuina.
Les coses d'aquest món són com són.
Les coses dolentes s'aprenen sense mestre.
Les coses fetes per força surten malament.
Les coses no plouen del cel.
Les coses vanes, pels vans; les santes, pels sants.
Les coses, en calent.
Les de Bertí, morenetes.
Les de Cambrils, gentils.
Les de Coratxà, «gorrines».
Les de Sitges, boniques.
Les de Tàrbena, bigotudes.
Les del Boixar, malcarades.
Les dents enganyen, però les arrugues desenganyen.
Les despulles mortals.
Les dreceres són canseres.
Les enemistats callades i ocultes són més de témer que les declarades i obertes.
Les errades no compten.
Les espines que el món clava, la solitud les arranca.
Les faves renoven la sang.
Les ferides d'una guerra civil penetren profundament.
Les festes has de guardar i a ton pare i mare honrar.
Les fiblades de veí són picades d'escorpí.
Les gallines de Berfull, que caquegen i no ponen.
Les gallines de Codalet se'n van a pondre a Prada.
Les ganes l'hi fan dir.
Les garses assenyalen mal temps.
Les gràcies es tornen desgràcies.
Les guerres, detestades per les mares.
Les hortolanes no compten que a la nit.
Les injúries, ben venjades o ben aguantades.
Les lleis callen quan parlen les armes.
Les llenties es mengen un cop i es caguen vuit dies.
Les lletres l'embarassaven ferm.
Les males companyies corrompen els bons costums.
Les matinades d'abril són dolces de dormir.
Les medecines són bones per vendre, però no per prendre.
Les millors figues són de Figueres.
Les millors visites són les més curtes.
Les minyones de Perpinyà, molt mirar-les i poc tocar.
Les minyones de Pontellà ballen amb el capellà.
Les minyones de Tuïr beuen vi amb un tupí.
Les minyones del Voló tenen el cul rodó.
Les mosques petites acaben per fer desesperar els ases grans.
Les nits que faci humitat, ves-te'n al llit aviat.
Les noies de Sant Privat, col i nap.
Les noies, a pagès, si no són morenetes, no valen res.
Les obres fan l'home i no l'home les obres.
Les ovelles pateixen un dia per l'amo.
Les paraules dolces multipliquen els amics.
Les patates fan tornar sord.
Les prunes són dels sastres.
Les surres són pels sastres.
Les tempestes, com més força tenen, menys duren.
Les torrentades sempre van per avall.
Les tres coses que tothom sap fer són: menjar, dormir i cagar.
Les tres desgràcies del vi: florit, ferreny i verdenc.
Les tres gràcies d'un home són: ser ros, tenir bona barba i tenir diners.
Les tres pagues del mal pagador; tard, malament i mai.
Les velles a les bodes sempre parlen de quan van ser núvies.
Li alabo el gust.
Li espera un bon berenar.
Li han donat brou de llengües.
Li va dir el sol a Sant Bernabé, més ja no m'alçaré.
Liberal com un cercapous.
Lladres per dins, lladres per fora i lladres per la vora.
Llambregar els ulls.
Llambregar la vista.
Llaminadura o entremaliadura.
Llamp et ferís!
Llampa per Toix, aigua segura.
Llampec a Sant Ferriol, senyal d'aigua, si Déu vol.
Llampecs a Ull de Ter, pluja o serè.
Llançar una proposició.
Llarg, llarg com un budell i rodó com un garbell.
Llàstima de fam de quinze dies.
Llàstima de mare! tres fills, quatre gats!
Llàstima és morir-se i no anar al cel.
Llaura bé poc tros i colliràs bon mos.
Llaura endins i donaràs guerra, a ugons i cards de terra.
Llaura molt i fema bé i farà planta el sementer.
Llaura'm plorant i em segaràs cantant.
Llaurar amb rucs i batre amb batolles és sembrar blat i collir roselles.
Llaurar de conte.
Llaurar de maig.
Llaurar el ferro.
Llaurar fora de solc.
Llaurar sota els pins.
Llaurar, o dret o tort.
Llavi pigat, petonejat.
Llavor de gener, set pans per diners.
Llavor de saberut.
Llegir ens fa més lliures.
Llegir-li la lletania.
Llei de l'embut.
Llei de la trampa.
Lleig amb faixa, bonic en dansa.
Lleig com un gripau.
Llengua de destral.
Llenya de figuera, la llet enrere.
Llepaculs de viatjant.
Llepar de pressa.
Llepar-li la figa.
Llepar-se'n els bigotis.
Llepar-se'n els llavis.
Llepar-se'n els morros.
Llescar a bou.
Llescar a gallet.
Llescar a mà.
Llescar a màquina.
Llescar el pa d'un altre.
Llest com una bala.
Llet dels vells.
Lletgesa porta saviesa.
Lleuger com el suro.
Lleuger com la mosca dins la mel.
Lleuger com un esquirol.
Lleuger com un sospir.
Lleuger de cascos.
Lleva del biberó.
Lleva del sac.
Lleva del xumet.
Llevant del car posant a la pena, tot és antena.
Llevant en mar i tramuntana en terra, pluja darrere.
Llevant fred i marinada vella, no moriràs de fred.
Llevant i marejada, marisc a la costa.
Llevar el camp.
Llevar el cor.
Llevar la sella.
Llevar-l'hi el cul.
Llevar-li el dormir.
Llevar-li el nas.
Llevar-li el son.
Llevar-li els palangrons.
Llevar-li la cresta.
Llevar-li la crisma.
Llevar-li la vida.
Llevar-li la virtut.
Llevar-li les orelles.
Llevar-li les pestanyes.
Llevar-li rosques al forat.
Llevar-s'ho de la boca.
Llevar-se amb l'altre peu.
Llevar-se el barret.
Llevar-se els guants.
Llevar-se els ulls.
Llevar-se l'espart de l'ala.
Llevar-se la pell.
Llevar-se la vida.
Llevar-se per la mala espona.
Llevar-se quan el porc canta.
Llevar-se una arruga.
Lliga ton dit sencer, car sencer el trobaràs.
Lligar el cap.
Lligar els rems.
Lligar els sarments.
Lligar o no lligar.
Lligar per la cua.
Lligar-li la llengua.
Lligar-se la manta al cap.
Llis i ras.
Llit de morts.
Lliurar la vida.
Llo, poble de bruixes.
Lloc, que la bade!
Llop amb pell d'ovella.
Llop dormidor, roí caçador.
Llop és sempre llop.
Llop no menja carn de llop.
Llop, riu i gran camí, cap dels tres no és bon veí.
Lloro de repetició.
Llubí és prop d'allà i lluny d'ací.
Lluc, Joan, Marc, Mateu, quatre evangelistes del bon Déu.
Lluent com un setrill.
Llum de gas.
Lluna clara, el mariner descansa.
Lluna coberta, boira o aigua certa.
Lluna marinera, aigua al darrere.
Lluna nova de febrer, primer diumenge de Quaresma.
Lluna nova tronada, tota mullada.
Lluna que obri amb ploguda, segueix fins que es muda.
Lluna roja, aigua boja.
Lluny d'afirmar, el savi sap dubtar.
M'agrada perquè m'agrada.
M'exalta el vell i m'enamora el nou.
M'ho pensava, com el xic de les carabasses.
Mà als diners, mà als ramals.
Mà de Judes.
Mà de ferro.
Mà de gat.
Mà de llevadora.
Mà de morter.
Mà de notari.
Mà de plata.
Mà per mà.
Madrastra, mala febre que l'encasta.
Magatzem robat, bon forrellat.
Magre com un picot.
Magre com una carcanada.
Mai a l'esforçat fou adversa la fortuna.
Mai cap caçaire ha mantingut son pare.
Mai cap mula guita ha mort l'amo.
Mai el joglar de la terra canta bé en la festa.
Mai és mal any si la collita és bona.
Mai es perdrà el que a un racó de caixa està.
Mai et sabrà greu haver callat.
Mai fa mal temps per a tothom.
Mai li he donat palla ni civada.
Maig entrat, un jardí a cada prat.
Maig plujós, el bé serà abundós.
Maig, amb tu me'n vaig.
Mal any el pèl.
Mal de canyó.
Mal de pedra.
Mal de pits trasbalsa tots els sentits.
Mal de son grat.
Mal dit no hi ha res, si no està mal entés.
Mal és l'obac que el sol no hi bat.
Mal és que tots ho diguen.
Mal està l'estopa al costat del foc.
Mal hom no es vol a Déu comanar, sinó quan trona.
Mal li va a la perdiu que torna a buscar el niu.
Mal o bé.
Mal o ben inclinat.
Mal ploguin caps de sant!
Mal pot conèixer els altres qui no es coneix a si mateix.
Mal que fa corfa no és tan real.
Mal qui fa mal i pitjor qui el pren.
Mal usar no pot en bé quedar.
Mal va la noia que en homes posa amor.
Mal va quan la gossa va darrere el ca.
Mal va qui no es coneix a si mateix.
Mal va qui va amb crosses.
Mala baralla i bon cronista.
Mala companyia, mal porta algun dia.
Mala fi faci!
Mala vella que es pentina de nit.
Malaguanyats nínxols que vaguen.
Malament i de mala manera.
Malament i de pressa.
Malament qui ho troba tot dolent; però pitjor qui ho troba tot massa bo.
Malaventurat qui es casa i ho ensopega: què deu ser el que erra?
Maleït és home que confia en home.
Maleït sia el cap que t'aguanta!
Malhaja el joc i el nom i tot.
Malifeta o piruleta.
Malmetre's dels peus.
Malviatge l'home que es fia de l'home!
Mall, mel, mill, molt, mul.
Mamau! que tu faràs el port.
Mancar-li oli a les frontisses.
Manejar els negocis.
Manetes de plata, peus de perdiueta.
Manresa, pessetes i vetes.
Mans a mans.
Mans de ferrer i espatles de moliner.
Mans de lloca.
Mans de mantega.
Mans de plata.
Mans netes i comptes clars.
Mantenir les formes.
Manyac com un xai.
Maquinar-ne la mort.
Mar de llamp.
Mar o muntanya.
Mar serè i muntanya obscura, pluja segura.
Març és un mes rebolicat.
Març i cunyats, ni regalats.
Març va matar el seu pare i abril al carrer el va traure.
Març ventós, cara de gos.
Marcar el bestiar.
Marcar-se una guatlla.
Mare de Déu de Puigcerver, doneu-nos aigua, que ens convé.
Mare de Déu de Requesens, advocada dels mongets.
Mare de Déu de l'Empenta i Sant Cristo de Balaguer!
Mare de Déu de les Sogues, deu-mos l'aigua a portadores!
Mare de Déu.
Mare que cria sempre s'atipa.
Mare que pega, mare no és ella.
Mare vella i camisa vella no deshonren.
Mare, em vull casar, que ja sé menjar pa.
Mare, i ara!
Marí espanyol, la pluja al coll.
Maria... jo t'ho faria deu vegades cada dia!
Mariner d'aigua dolça.
Marxant de guano.
Marxant de maneres.
Marxant de meuques.
Marxant endarrerit cerca deute vell.
Marxar vent en popa, redó.
Mas, la vida em faràs.
Massa llamí fa de mal pair.
Massa sopar fa mal estar.
Mastegar-s'ho entre les dents.
Mata més una mala llengua que el botxí.
Matar el Bujot.
Matar el missatger.
Matar un poll.
Matarranya... mata i ranya.
Matinada de boira, dia de sol.
Matiner com un gall.
Matiner de gener, malgastador d'oli.
Maurar la pell.
Me l'has de pagar, encara que et fiquis dins d'un ventre de peix.
Me la bufa, baldufa!
Me la porta fluixa.
Mel de ca Tem.
Melis és fusta per a bigues.
Meló de tot l'any.
Memòria de gall.
Menar a execució.
Menar pel ronsal.
Menar per la brida.
Menar sant Joan de l'Erm.
Menar una causa.
Menestral, a ton cabal.
Menestrals i porcs, fora de l'hort.
Menja brut i fes-te «gord».
Menja que devora.
Menja que t'infles: mig pa i una bacora.
Menja, beu i fes-te «gord», i si et criden, fes el sord.
Menjant manco en mengen tres.
Menjant no facis remor.
Menjar amb cullera i forquilla.
Menjar amb poca sal fa més bé que mal.
Menjar amb tovalló i forquilla.
Menjar com les gallines.
Menjar com un afaram.
Menjar com un capellà.
Menjar com un drac.
Menjar com un general.
Menjar com una tremuja.
Menjar de la mateixa olla.
Menjar el pa d'algú.
Menjar el pa dels joves.
Menjar el parrús.
Menjar i beure a deshora el païdor destorba.
Menjar l'escudella amb forquilla.
Menjar pa i ganivet.
Menjar-ho amb aire.
Menjar-li el pa.
Menjar-li la trumfa.
Menjar-li la xona.
Menjar-s'ho del cap d'un tinyós.
Menjar-se a Crist pels peus.
Menjar-se el pa mort.
Menjar-se els colzes.
Menjar-se els fetges.
Menjar-se la poma.
Menjar-se un bou.
Menjar-se uns amb els altres.
Menjar-se'l els polls.
Menjar-se'l la misèria.
Menjar-se-li el fetge.
Menta, mentona, l'herba més bona.
Menta, que el qui en beu ja trempa.
Mentida vella, acaba amb ella.
Mentider com un caçador.
Mentir més que Helena.
Mentre a Roma es delibera, Sagunt és assaltada.
Mentre beu el gran, el petit ha d'esperar-se.
Mentre dura, madura.
Mentre el llençol s'apega, ni poc ni molt s'arreplega.
Mentre fas ombra, fas por.
Mentre l'arbre fulla té, no el trasplanta qui el vol bé.
Mentre me'n recordi, no me n'oblidaré.
Mentre ores, molt atresores.
Mentre parla amb tu aparca la moto.
Mentre tens temps, afanya't.
Mentre uns piulen, altres xiulen.
Mentre vegis neu al Montseny, no podis el cep.
Mentre venguen cansalada a trossos, no cal matar el porc.
Mentre visca la pomera, tots els anys pomes.
Mentrestant amolem aquest sac.
Ments per la nou del coll.
Mercat i bon any, fora mal any!
Merda d'hom no put.
Merda de diable.
Merda fustera per tu.
Merda pels que quedin!
Mereix més confiança el consell que l'alabança.
Merla a flor d'aigua, senyal de pluja.
Més «pillo» que en Banasta.
Més adormit que un tronc de figuera.
Més agarrat que un Segarreta.
Més agarrat que un xotis.
Més aviat se sent el foc que quatre crits.
Més beneit que en Pep merda.
Més brut que l'orella d'un confés.
Més brut que una soll.
Més bufat que un fester la nit de l'olla.
Més callat que un mort.
Més canelons i menys tovallons.
Més cansat que una tonyina.
Més cantador que un grill.
Més caparrut que una truja sorda.
Més carabassera que la lluna.
Més cec que l'ull del cul.
Més clar que el cel de Dénia.
Més clar que els evangelis.
Més cremat que l'home de la tela.
Més cremat que un caporal de realistes.
Més cremat que una moneia.
Més curt que el febrer.
Més curt que la corda d'un penjat.
Més curt que un dit de fil.
Més curt que un nus.
Més curt que una corda que no arriba.
Més delicat que un pollet de granja.
Més destarotat que un sord en un ball.
Més diu una acció que un sermó.
Més dolent que allò que llencen.
Més dolent que el fel.
Més dolent que la llana de ca.
Més dolent que la quera.
Més dolent que les borres mal filades.
Més dur que el peu de santa Tecla.
Més embolicat que una madeixa.
Més embullós que una colla d'escrivans.
Més en passen pel món que per les Ventalles.
Més encès que un pebre de cirereta.
Més ert que un sorell.
Més espavilat que un teuladí.
Més espès que un codony verd.
Més estarrufat que un gall dindi.
Més estret que un nus.
Més fa el llop callant, que el gos bordant.
Més fa un bon cel que d'un pagès l'anhel.
Més fa una lletra que moltes paraules.
Més fals que les pessetes de Negrín.
Més fals que un euro de fusta.
Més fals que un pont de brossa.
Més fi que un corall.
Més fi que un pensament.
Més flac que sant Valent.
Més gallines, més pocs ous.
Més gana que coneixement.
Més gelat que un vidre.
Més gos que un pont.
Més gran que l'esperança d'un pobre.
Més gran que la «o» de sant Joan.
Més groc que un pet.
Més guanya hom per escoltar que per parlar.
Més inútil que la primera llesca del pa Bimbo.
Més lladre que en Becaina.
Més llarg que el terme de Culla.
Més lleig que una baralla de moixos.
Més llépol que el gat de les monges.
Més llépol que un gat d'hostal.
Més llest que la gana.
Més llest que un teuladí.
Més m'estim ceba al cervell que bleda al clatell.
Més mentider que en Calces.
Més negre que el fum d'estampa.
Més negre que un carboner.
Més net que Capa.
Més net que un pes de xufer.
Més net que un sorell.
Més papista que el papa.
Més peca de boig que de maliciós.
Més pelat que el cul d'una mona.
Més penjat que un forc d'alls.
Més penjat que un fuet.
Més pesat que córrer és saltar.
Més pesat que els deutes.
Més pesat que la maça del bombo.
Més pesat que un piano de cua.
Més petit és l'ocell, més bada.
Més ple que un bombo.
Més produeix l'any que el camp ben llaurat.
Més que el diable.
Més que el vent de terra.
Més que res.
Més regirat que un conill.
Més ric que Benet.
Més rosega l'enveja que la tinya.
Més ruc que la tova.
Més ruc que un paner.
Més salat que la mar.
Més sec que els peus d'un sant.
Més tort que una parra.
Més tossut que la figuera negra.
Més tossut que un tronc de figuera.
Més trencadís que el vidre.
Més val aixecar-se a to de campana que a so de trompeta.
Més val al cavaller bona mort que mala i penosa vida.
Més val aplegar tard a missa, que prompte al ball.
Més val ase viu que cavall mort.
Més val bon vinagre que mal vi.
Més val cabana buida que casa plena de llops.
Més val carestia de mercat que llarguesa de casa.
Més val consciència en ta ànima que delit en ton cors.
Més val el ferro en l'arada que l'or ni l'argent en la caixa.
Més val en guerra seny que armes.
Més val enemistat de savi que amistat de foll.
Més val estrany en pau que parent en guerra.
Més val honorar un vell que plorar-ne cent.
Més val justament blasmat, que falsament lloat.
Més val malvolença d'assenyat que benvolença de foll.
Més val mendicar que en la forca gambejar.
Més val pa sec que badallar.
Més val palmada de frare que pessic de monja.
Més val patir que més patir.
Més val perdre cent amos que un costum.
Més val que s'enganye algú que la collita.
Més val ser calba que cabra.
Més val ser petit patró que gran treballador.
Més val tenir els vassalls rics que no el fisc.
Més val un ben content que dos de mal contents.
Més val un en pau, que dos en guerra.
Més val un pam de terra que cinquanta de mar.
Més val un pam que una cana.
Més val una bona llengua que un bancal.
Més val una brossa a l'ull que un carall al cul.
Més val vent que pesca.
Més val veritat grossera, que no falsia discreta.
Més valen amics en plaça que diners en caixa.
Més variable que el març.
Més variable que el vent.
Més vell que el cul d'un morter.
Més vell que la Safor.
Més vell que la cabra del Montgó.
Més vell que la sarna.
Més volen saber els ous que les gallines.
Més xalest que unes castanyetes.
Més ximple que un xot.
Mesclar-hi les salives.
Mestral en núvol i gregal en ras, no me la fotràs.
Mestral, peix de tall.
Mestre, és com aquest el seu cabestre?
Mesura de caçador no té fixador.
Mesurar en dues barcelles: una per a comprar, l'altra per a vendre.
Metge, cura't a tu mateix.
Mica d'aquí, mica d'allí, soc prenyada i no sé de qui.
Mico de repetició.
Mig cuit, mig cru, menja-t'ho tu.
Mig per mig.
Migjorn brut i tramuntana neta, prest tindrem aigüeta.
Migjorn! En arribar me'n torn.
Migjornell, no et fiïs d'ell.
Millorar les hores.
Minvar el riu.
Miquel, boca de mel, queixals de pega, merda mastega.
Mira bé, fill, de qui eres.
Mira el pit de fotja!
Mira el que fas.
Mira què et dic.
Mira qui dansa, i dansava un poll.
Mira si és gran Barcelona i encara fan cases.
Mira'l i el coneixeràs.
Mira, Pere, que de l'abundància en ve la vagància.
Mira, quin un!
Miracle obrat, sant pagat.
Mirar amb ullera de llarga vista.
Mirar amb ulls de mussol.
Mirar amb ulls de tita.
Mirar amb ulls de.
Mirar com cau el pàmpol.
Mirar contra Déu.
Mirar d'on ve el vent.
Mirar i no tocar.
Mirar les cucales.
Mirar molt i veure poc.
Mirar per sobre.
Mirar-s'ho amb afició.
Mirar-se a si mateix.
Mirar-se els uns als altres.
Mitja enlaire fa drapaire.
Mitja figa mig raïm.
Modèstia extremada i talent amagat és un pecat.
Moldre-li els ossos.
Moliner i no lladre és una cosa admirable.
Molins de Rei, la flor del rei.
Molt bé diu!
Molt bé va.
Molt caldo i pocs trossos.
Molt cec camina al vici, el qui no tem el judici.
Molt de complit sol ser ardit.
Molt de mut que el pare dorm.
Molt dir i poc fets.
Molt es llagrimeja d'hipocresia i d'enveja.
Molt et vull, gosset, però pa, poquet.
Molt i bé no pot ser.
Molt i bé no van pel mateix carrer.
Molt mal sa casa governa, qui va molt a la taverna.
Molt parlar buida el cor.
Molt planyut, el mal és menys agut.
Molta gent i poques persones!
Molta gent per al rei és bona.
Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món.
Molta lletgesa, castedat forçosa.
Molta orella té l'ase i no sap de lletra.
Molta panxa i poc melic.
Molta pèrdua i petit guany, tot es troba al cap de l'any.
Molta salsa i poc tall.
Moltes en vols dir i poques en vols sentir.
Moltes vegades l'arbre es doblega i es trenca.
Molts anys i bons!
Molts crits i pocs cops.
Molts diuen el que no fan per gustar quan ho diran.
Molts l'anomenen i no saben on és.
Molts plets neixen dels perits i dels segons marits.
Molts sants curen.
Moll com un gat.
Moll com un pop.
Moll com un xop.
Moll de l'os.
Món a part.
Monja de santa Clara, al cap de l'any, mare.
Montsià amb cella, vent a la Ribera.
Morellà, l'aigua està allà.
Morena, la terra crema.
Moreno com una gla.
Mori qui fila i qui no fila.
Morir amb tots sos sentits.
Morir com un griu.
Morir com xinxes.
Morir per al món.
Morir-se de por.
Morir-se de set.
Morir-se de vergonya.
Mort al diumenge un altre en penja.
Mort de fam.
Mort de por.
Mort de set.
Mort en Jordi, ja no hi ha més ordi.
Mort i enterrat.
Mort jo, els altres que se les componguin.
Mort jo, merda pels qui quedin.
Mort per mil, mort per mil i cinc-cents.
Mort, pelat i al sac.
Morts i ferits, una sabata plena.
Morts i pactes trenquen tractes.
Morros de porc.
Mosca hi ha en l'arròs!
Mosquit de celler.
Mosquits al riu, ja som a l'estiu.
Mossa de faldada n'és la més cara.
Mossa, els collons em fan bossa!
Mosso de corda.
Mosso, criada i gall, no més d'un any.
Mostra de febrer ompli el celler.
Mostra-li la porta.
Mostrar la filassa.
Motlle de fer caretes.
Mudar de mà.
Mudar el temps.
Mudar el vent.
Mudar la marca.
Mudar-se la camisa quan hi ha eclipsi.
Mula moïna, el dimoni que l'esquili.
Mullar-hi la coca.
Mullena a la sal, pluja al barral.
Muntanyes amunt!, muntanyes amunt!
Munyir la gata.
Murcians?, salats i a la gerra.
Música de cambra.
Músics i verra, tots per terra.
Músics, pintors i poetes, perduda la xaveta tenen.
Mut com una estàtua.
N'hem acabat d'eixir.
N'hi ha per al pare i per a la mare.
Nadal en diumenge, fred i neu arreu en penja.
Nadal passat, Cap d'Any aviat.
Nanos i gegants, xicotets i grans, quan serem fadrins, tots serem iguals!
Nas a nas.
Nas com un pebrot.
Nas d'estrofa, no en facis mofa.
Nas de barraca.
Nas de canya.
Nas de cigró.
Nas de fura.
Nas de gos.
Nas de jueu.
Nas de lloca.
Nas de mort.
Nas de pebrot.
Nas de rei.
Nas de reveixí.
Nas de trinxet.
Nas molsut, home rabiüt.
Nau no va per sec.
Navegar contra el corrent.
Necessitar la renda del Noguer de Segueró.
Nedar com un plom.
Nedar com un suro.
Nedar de gos.
Nedar més que Galindo.
Negar-se a si mateix.
Negoci de neu, era gran i es desfeu.
Negocis de sants, negocis de fams.
Negre com el betum.
Negre com el cul de la paella.
Negre com la pega.
Negre de barba.
Negre de cara.
Negre sobre blanc.
Neix a bosc, creix a bosc i busca els racons de la casa.
Neix cantant i mor sense ossos a l'instant.
Néixer amb una creu al paladar.
Néixer en algun dia o hora.
Néixer en divendres.
Néixer mestre no pot ser.
Néixer nuet i nuet trobar-se.
Nen que no té polls no està bé.
Net de pols i palla.
Net i ben cuit, tot és bo.
Net i polit.
Neu gelada al mes de març, pluja o gelada de maig.
Neus de gener i sols de febrer.
Neva a Madrid, neva a la plana de Vic.
Nevar com si caigueren tovallons.
Ni Déu ni sa mare!
Ni a dret de bufetada.
Ni amb cola.
Ni amb rodes.
Ni ara ni mai.
Ni bes de monja, ni rotllo de llauradora.
Ni buscat amb canaleta.
Ni buscat amb cresol.
Ni d'hivern ni d'estiu, no et posis sota el sol viu.
Ni d'un cuc ni d'un bruc se'n pot treure gran suc.
Ni el papa de Roma.
Ni em va ni em ve.
Ni en somnis.
Ni endavant, ni endarrere.
Ni és fet ni es fa.
Ni estan tots els que són, ni són tots els que estan.
Ni fa ni fot.
Ni fam, ni fem, ni fum.
Ni formada de flaons, ni hort de melicotons.
Ni gall ni gallina.
Ni gallofa ni gormanda.
Ni gat miolador, ni dormir amb home roncador.
Ni home ros ni casa cantonera.
Ni jo per a tu, ni tu per a mi.
Ni la mortalla és nostra, que és de la terra.
Ni la raça ni el color fan a la persona millor.
Ni la teva ni la meva.
Ni lliga ni deslliga.
Ni maig sense ploguda, ni privat sense caiguda.
Ni males armes, ni males manyes.
Ni manllevis al qui deixa ni deixis al qui demana.
Ni més clar, ni més espés.
Ni nascut ni per sembrar.
Ni per ombra.
Ni per somnis.
Ni que vingui en Meco.
Ni sense son mànec la dalla, ni el barber sense sa navalla.
Ni sobra ni falta.
Ni suc ni mulla.
Ni suc ni sabó.
Ni tot donat ni tot pagat.
Ni tripa ni moca.
Ni tros ni mos.
Ni tros ni tisora.
Ni un borrall.
Ni un pas enrere!
Ni un pensament.
Ni una cosa ni l'altra.
Ni una gota.
Ni una palla fa llum ni un cas no fa costum.
Ni xai ni xaia.
Niar els pardals a la barretina.
Niciesa és de jovent.
Ningú coneix els treballs com qui els passa.
Ningú ens cuita.
Ningú és imprescindible.
Ningú és millor que u.
Ningú es mor fins que li toca.
Ningú està sense creu.
Ningú fa les gloses més avingudes que l'enamorat.
Ningú no és obligat a coses impossibles.
Ningú no ha estat creat que no hagi errat.
Ningú pot clavar la roda de la fortuna.
Ningú pot dormir i guardar l'era.
Ningú pot parlar de l'infern, més que aquell que hi ha estat.
Ningú sap comptar millor que les gallines.
Nit en clar.
Niu de garses.
Niu de raons.
No aguantar puces.
No amb qui neixes, sinó amb qui peixes.
No anar bé.
No anar pas com ça.
No anomenar subjecte.
No arribar al capellà.
No bastar llengües.
No bastar pa ni pasta.
No bastar per fer coure l'olla.
No beure més.
No cabre en el barret.
No caça ca per amor de Déu.
No cal dir res més.
No cal esperar la set per treure l'aigua del pou.
No cal fer-ne estat.
No cal per riquesa estufar-se ni per pobresa espantar-se.
No calis palangrons!
No cantar-li el canari.
No carburar bé.
No castigar el dolent és desitjar que ho segueixi sent.
No caurà més avall.
No comparèixer ni en ombra ni en pols.
No compris mai el que no et serveixi, encara que sigui barat.
No convé una cosa amb l'altra.
No cura, però fa lluent.
No deixar bo per als gats.
No deixar ficar basa.
No deixar l'anada per la vinguda.
No deixar mà.
No deixar-ho florir.
No deixar-lo parar.
No deixis el que tens, pel que no veus.
No deixis el que veus pel que no veus.
No demanes a qui empra, ni empres a qui demana.
No demaneu aigua, demaneu collites.
No demanis un canó per matar un teuladí.
No deure res a ningú.
No diguis res que no sigui per res.
No dir ni mu.
No dir pas que no.
No dir res, ni en bé ni en mal.
No dir-hi res.
No diu paraula de veritat.
No donar ni un duro.
No donar paletada en una obra.
No donar un dit de vela.
No donar-li la gana.
No donar-se gaire.
No donaria una pansa a Déu.
No donis mai diners fets ni llenya asclada.
No dorm, Judes!
No eixir de bolquers.
No eixugarem mai.
No el faràs cristià.
No em demanes tant que encara no he venut la ceba.
No em facis dir el que no tinc ganes de dir.
No em facis parlar.
No em fico en res.
No em fums, beco, que els vull ferrats.
No em miris per recordar-me; recorda'm sense mirar-me.
No em pesa que mon fill sigui jugador, sinó que vagi darrere de rescabalar-se.
No em rota.
No em tapes la llum, que no clareges.
No em toques, que em derroques.
No en faràs altra!
No en vulgueu més.
No entendre-hi més.
No és amic ni benvolent qui t'alaba perquè et ven.
No és aquesta la primera vegada.
No és aquesta la que predica el frare.
No és bo comptar els pollets, perquè se'n moren molts.
No és bon barceloní qui no és batejat a la Seu.
No és bon francès si t'até el que t'ha promès.
No és cap noi.
No és carn ni peix i piula quan neix.
No és cosa de riure.
No és de fer.
No és drap del seu teler.
No és durable l'alegria d'aquest segle.
No és el mateix Bernat que mestre Bernat.
No és el mateix coure que fregir.
No es fa res d'amagat de Déu.
No és lliure ningú que sigui esclau del seu cos.
No és més llest qui més sap, sinó qui més ensenya.
No és meva l'era; hi bati qui vol.
No és moneda de cinc duros per agradar a tots.
No es mou ni es mena.
No es mou ni una fulla.
No es mou.
No és pas res l'embolic!
No es perd sense dolor, el que es posseeix amb amor.
No és peresós l'home maliciós.
No és pobre qui té poc, sinó qui més desitja.
No es poden fer dues coses alhora.
No es poden tirar trets a les serps, perquè es rebenten les escopetes.
No es pot cavar un pou amb una agulla.
No es pot conrear cap cama-rojar.
No es pot estar per tot, fer migdiada i guardar l'hort.
No es pot llençar res que no pudi.
No és soldat com cal qui es rebel·la contra el general.
No és tot u això que allò.
No esperis bé de qui no en té.
No esperis fruits a l'estiu, deixant l'aigua en el riu.
No estar acabat de coure.
No estar pagat amb diners.
No estar per a balls.
No estar per figues.
No estar per músiques.
No estar per orgues.
No estar sencer.
No estar tocat de mans.
No et banyaràs mai dues vegades al mateix riu.
No et barallis amb la gent fins a comptar fins a cent.
No et clavis en camisa d'onze vares ni carrer que no treu cap.
No et cuidessis de ningú, Déu vindria més amb tu.
No et deixaràs de casar per això.
No et fiïs d'amor de senyor, si et vol mal el majordom.
No et fiquis en el que no et toca.
No fa muntó un gra de blat, però ajuda al del costat.
No fa seny qui massa tost reprèn.
No facis horta a l'ombriu, ni edificis vora el riu.
No facis mal per por d'altre tal.
No facis paelles per a desmenjats.
No facis soroll, que despertaràs la lloca.
No facis un contrari per fer cent amics.
No falta qui per tapins gasta quatre-cents florins.
No faltar-hi res.
No fer bona lletra.
No fer cas d'un pa ni d'un penjoll.
No fer cas de la injúria és la millor venjança.
No fer cases amb arc.
No fer estat.
No fer l'alçada d'un ca assegut.
No fer ni brot.
No fer ni nota.
No fer ni per oli.
No fer ombra.
No fer ossos vells.
No fer tares.
No fer-hi gaires brocs.
No fer-ne cas.
No fes el diable que.
No fiïs a ningú ni et fiïs de ningú.
No gastar embuts.
No gosar de bé ni de mal.
No guardar pont ni palanca.
No ha estat a l'estudi de pilots.
No ha fet res per nosaltres.
No ha nascut ahir.
No haver d'enfilar perles.
No haver de menester padrins.
No haver deixat els bolquers.
No haver eixit mai del fum de l'olla.
No haver estat mai a Barcelona.
No haver menjat mai amb estovalles.
No haver-hi camí ni carrera.
No haver-hi marxa enrere.
No haver-hi més que demanar.
No haver-hi terra per en Jordi.
No haver-hi un dit de diferència.
No haver-se fet mai un tip de pa.
No haver-se'n vist mai de més fresques.
No hi ha escarabat que no es pensi ser rei.
No hi ha foc ni llum ni cendra calenta.
No hi ha hostes sense costes.
No hi ha joc més divertit que aquell que es juga al llit.
No hi ha llinatge que no tingui el seu bagatge.
No hi ha llinatge que no tingui pa i formatge.
No hi ha llit sense coixí, ni sermó sense Ave Maria.
No hi ha mal per a un que no sigui bé per a altres.
No hi ha mal que duri cent anys.
No hi ha més dolenta guerra que treballar en mala terra.
No hi ha més oli que el del cresol.
No hi ha més pobres que els que no tenen sobres.
No hi ha més que dir.
No hi ha més que mirar.
No hi ha millor amic que una bona bossa.
No hi ha millor meló que el de guatlla.
No hi ha millor pastor que el sol.
No hi ha millors parents que els divuitens.
No hi ha pitjor Quaresma que de Pasqua a Cinquagesma.
No hi ha res com beure per a veure les coses.
No hi ha res impossible.
No hi ha riquesa sense enveja.
No hi ha riu que no tingui eixida.
No hi ha sant sense misteri.
No hi ha tomb sense retomb.
No hi prendrà mal ningú.
No hi trencarà cap calça de vellut.
No hi van totes, a la borrassa.
No ho crec que no ho veja.
No ho crec, pare, que vós sigueu frare.
No ho creuré maldament m'ho prediquin damunt set trones.
No ho duria a fira.
No ho faré mai.
No ho faré.
No i més no.
No i més.
No juguem amb el duro, que és cabut.
No la palpes, però si l'escoltes.
No li agraden salpa, boga ni serviola.
No li ha picat mal poll!
No llencis mai sal, porta mala sort.
No lligar-ne un gra de sal.
No m'hi faig!
No m'hi oposo.
No m'hi va res.
No m'ho faran creure tots els homes del món.
No mancarà qui tocarà matines.
No mane Déu!
No me l'anomeni!
No me'n parlis!
No mengis cansat, ni beguis suat.
No menjar-s'ho les rates.
No mossega ni lladra, però la casa guarda.
No n'has de fer res.
No n'hi ha de tallats!
No n'hi ha més que Déu n'hi ha posat.
No n'hi ha senyal.
No ofenguis mai a ningú, ni t'ofenguis a tu.
No pagar el pa.
No pas gaire.
No pas poc!
No passar-li pel pensament.
No passar-li per la imaginació.
No passar-li una agulla pel forat del cul.
No pateixis... i casa't!
No patir del cor.
No pegar res en terrer.
No perdonar ni a son pare.
No perdre de vista.
No ploris, Boris!
No poder alçar-se.
No poder menjar faves torrades.
No poder més.
No poder ser de menys.
No poder-ne treure torn ni vol.
No poder-s'hi entendre.
No poder-se retenir els pets.
No poder-se tenir dret.
No poder-se tenir.
No posar-se en la boca.
No prendre el blanc per negre, ni el negre per blanc.
No prenguis l'espasa per la punta.
No prenguis mai mal per pitjor.
No preparis la cullera si tens buida la sopera.
No provar la terra.
No quedar a deure res.
No quedar fil.
No quedar més que caliu.
No quedar-se-li res al ventre.
No refusis l'ocasió de la confirmació.
No res i avant!
No res més.
No res, això és bo per als ulls.
No riguis que rigut no siguis.
No s'ha fet l'infern per als dolents, sinó per als dropos.
No s'hi entra per mar ni per terra.
No s'hi farà sang.
No saber a on ficar-se'l.
No saber com fer-s'ho.
No saber destravar una gallina.
No saber els dits que té a la mà.
No saber ni la «o» de sant Joan.
No saber on anar a fer vores.
No saber on dar-les.
No saber on es penja el cresol.
No saber on girar veles.
No saber on pondre l'ou.
No saber on toca.
No saber per on pixa.
No saber per on tirar vores.
No saber què es diu.
No saber què es fa.
No saber quin dia havia berenat.
No saber quin gust té.
No saber si viu o a on és.
No saber-ne brot.
No sap per quina mar navega.
No se n'alabarà.
No sé què fer.
No sé què.
No sé quin Déu em deté!
No se sap mai.
No se'n va al llit sense sopar.
No ser amo de fer-ho.
No ser ase ni albarda.
No ser cap desmanyotat.
No ser fill de Barcelona.
No ser gran cosa.
No ser home per.
No ser més que paraules.
No ser ni pèl ni borra.
No ser peix passat.
No ser sense misteri.
No serà el primer.
No siguis mai criat de malcriats.
No sol ser bon any el que es va una lluna enrere.
No solament... sinó.
No sortir-li els comptes.
No t'agradi el cant del griu, ni a l'hivern ni a l'estiu.
No t'alabis fins que no acabis.
No t'emboliquis, Gutiérrez!
No t'emboliquis, Vidal, que volent-te adobar et faràs mal.
No t'espantis mentre no et vegis el cap a quatre passes.
No t'excitis, cel·lulitis!
No t'hi fixis.
No té d'home més que la biga.
No té dubte.
No tem gran crebant qui va per terra plana.
No tenir adob.
No tenir agafall.
No tenir altres déus a qui adorar.
No tenir amo.
No tenir bardissa.
No tenir barrera.
No tenir blanca.
No tenir blat en la cambra de més amunt.
No tenir boca amb què parlar.
No tenir boca ni budell.
No tenir cap misteri.
No tenir capissola.
No tenir cara per fer-ho.
No tenir cervell ni lloc per a ell.
No tenir clovella.
No tenir collons.
No tenir comparació amb.
No tenir coneixement.
No tenir consol.
No tenir el ganivet més esmolat.
No tenir els autònoms al dia.
No tenir empegueïdor.
No tenir entrellat.
No tenir esperit.
No tenir estiba.
No tenir fa rumiar i tenir fa cavil·lar.
No tenir fel.
No tenir foc, ni llum, ni lloc a on ventar.
No tenir home.
No tenir humor de.
No tenir l'apel·lació.
No tenir la llengua arrendada.
No tenir la llengua travada.
No tenir llengua.
No tenir mai l'arròs triat.
No tenir més que els cinc dits de la mà.
No tenir més que la capa al muscle.
No tenir més que llengua.
No tenir ni gra ni palla.
No tenir ni un pam de terra.
No tenir ningú que el governi.
No tenir padrins.
No tenir panxa ni ventre.
No tenir pèl de barba.
No tenir per on agafar.
No tenir perdó de Déu.
No tenir por de frares ni de grameneres.
No tenir pròxim.
No tenir què mirar.
No tenir rèplica.
No tenir res al fus.
No tenir res dins sa closca.
No tenir sang de cristià.
No tenir sang.
No tenir seny.
No tenir sinó l'ossa.
No tenir sinó la pell.
No tenir sinó llengua.
No tenir substància.
No tenir taps.
No tenir temps.
No tenir to, ni so, ni ballada.
No tenir tot son seny.
No tenir totes les tasses a l'armari.
No tenir tots els jugadors al camp.
No tenir tots els soldadets en línia.
No tenir traça ni maça.
No tenir trot ni galop.
No tenir ulls amb què pugui veure'l.
No tenir un bocí de pa per posar-se a la boca.
No tenir un pèl de.
No tenir vergonya ni conèixer-la.
No tenir xulla.
No tenir-hi part ni quart.
No tinc cap gos que em lladri.
No tindràs massa fred!
No tingues por al sereno, que és un home.
No tingues por, que sense por vindrà.
No tinguis por.
No tiris al foc sal, que eixiràs mal.
No tocar ni una coma.
No tota ovella fa igual parella.
No totes cauen a la borrassa.
No totes les hores són balladores.
No tothom és bo per a tot.
No tothom qui du gorra és el mosso de la torre.
No tots els cops que s'ensella es munta.
No tots els dies són iguals.
No tots els penedits són a Roma.
No tots els que tenen cítara són citaristes.
No tots ho podem tot.
No treballis sense esperança ni emprenguis res sense confiança.
No tremolar-li el pols.
No treure la cua del forat.
No treure's la mà del carabassí.
No trobar l'hora.
No trobar saó.
No trobar-hi el compte.
No trobar-se bé.
No vagis a devota, sense xacota.
No vagis a sembrar vora d'un colomar.
No vaja tan de pressa.
No val les seves tripes.
No valdre ni una jota.
No valdre res.
No valdre un pet.
No valdre-hi ni cera del Corpus.
No valer ni la punta d'un cigarro.
No valer ni un ral.
No valer un ardit.
No valer un botó.
No valer un gafet boleiat a les fosques.
No valer un sisó.
No valer una bleda.
No venguis el ruc per comprar-li palla.
No veure's cap carta.
No veure-hi gota.
No veure-se'n mai fart.
No voler ni carregat d'or.
No voler saber-ne res.
No voler tenir-hi tractes.
No vulguis millors béns que amics a temps.
No, que et caurien les dents.
Nom de bateig.
Només ha vist sortir el sol a Begur.
Només ser bo per a podrir pa.
Nostre Senyor ens conservi el monument de Rocallaura.
Nostre Senyor fa el que Déu vol.
Notar a la taula.
Notar al marge.
Nou del coll.
Novembre humit, any de profit.
Novembre, temps d'abonar i afemar.
Nuar-se la veu.
Nus a la gola.
Nuvolada negra porta pedregada.
Núvols en creu, vent a la porta.
Núvols negres tapant el Montsianell, aigua fins al clatell.
O és molt pobre o és molt ric.
O jo no hi veig, o les someres no hi són.
O rei o res.
O s'estira sa corda per a tothom o per a ningú.
Obrar conforme a dret.
Obri les cames que passa la bola.
Obrir les pues.
Obrir-li el cor.
Obrir-li la casa.
Obrir-se les tavelles.
Obriülls porten a vendre.
Observa, escolta, calla, jutja poc i pregunta molt.
Observar el nord.
Obtenir el pontificat.
Ocasió que s'escapa, poques voltes s'atrapa.
Ocell de bosc.
Ocell i flor, a l'abril busquen el seu amor.
Ocell vell no entra a la gàbia.
Oci, per alguns, negoci.
Octubre, el vi al celler.
Ofegar-se de gent.
Ofendre amb la vista.
Ofendre la paraula.
Ofendre la vista.
Oferir és cortesia; acceptar, pocavergonya.
Oferir molt i donar poc.
Ofici de botxí no el vull per a mi.
Oir de confessió.
Oir, veure i callar.
Oli novell, posa'l al tinell.
Olor de sabatot.
Olor de santedat.
Olla de fusta, tapadora de carn.
Omplir de cap.
Omplir de menudall.
Omplir el buc.
Omplir el rebost.
Omplir el sac.
Omplir-li el cap d'aire.
Omplir-li el cap de vent.
Omplir-li el cor.
Omplir-se de crostes.
Omplir-se de grans.
Omplir-se de polls.
Omplir-se el gavatx.
On Déu sia servit.
On anirem a parar!
On donen molt, no vages.
On el diable posa la mà, senyal fonda hi deixarà.
On hi ha amics, hi ha riqueses.
On hi ha bous les vaques acoten el cap.
On hi ha diners hi ha baralles.
On hi ha pa, les rates hi van.
On hi ha pèl hi ha mel.
On la llei no fa distinció, no devem fer-la ni tu ni jo.
On n'amollen, n'entomen.
On no hi ha escriptura no hi ha obligació.
On no hi ha ordre, se'n posa.
On no hi ha pa, tot és renou.
On no hi ha soques, no hi ha bajoques.
On no hi ha vergonya, no hi ha virtut bona.
On penses que hi ha un bou hi ha un sou.
On regna l'enveja, no pot viure-hi la virtut.
On tens el nas, que tot són galtes?
On tres s'ajunten, un fa de Judes.
On va el pare? On vol l'ase.
On vas a parar!
On vas, Barrabàs?
Ontinyent, fill de frare.
Opinió malsana, combatuda a foc i flama.
Or, del que caga Melcior.
Ordal, portal del Penedès.
Ordenar el testament.
Ordenar les idees.
Ordi i blat són coses que sempre valen.
Orelles com ventalls.
Orelles de gat.
Orelles de pàmpol.
Orelles de ventilador.
Orellut com un ase.
Orinal del cel.
Orsa que t'enganxaràs.
Ou la lliçó de ton pare i no deixes la llei de ta mare.
Ou petit, poll eixerit.
Ous a l'armari, bastonades al vicari.
Ous ací, ous allà, bastonades a l'escolà.
Ous al ponedor, bastonades al rector.
Ous fregits per les puntes dels dits.
Ovella beladora de fam és patidora.
Ovella caganera mai fou grassa.
Ovella esquellada és mig afillada.
Ovella ronyosa, arreu fa nosa.
Pa a la gorra.
Pa de figa, ni alimenta ni s'oblida.
Pa de fleca, pa del cel.
Pa de madrastra.
Pa de mocs.
Pa de noces.
Pa moll embussa el coll.
Pa sense segó, digues-li midó.
Pa torrat, pa torrat, que Cap d'Any és arribat.
Paciència, burro, que la civada va cara.
Pacient com un bou.
Paco guarda les poques copes que, a poc a poc, Paca toca i taca.
Paco, Paco, a poc a poc; tu no saps, jo tampoc.
Paga de frare.
Paga i apel·la.
Paga o plora.
Pagant i agraint.
Pagar amb carn.
Pagar amb una coça.
Pagar el sastre.
Pagar en tres terminis: mai, mai i mai.
Pagar la iguala.
Pagar la ronda.
Pagar la salsa.
Pagar la vella i la novella.
Pagar per nou.
Pagar un preu molt alt.
Pagar una fortuna.
Pagar-ho pels altres.
Pagar-se del tros.
Pagat d'un mateix.
Pagès i ramader, pagès sencer.
Pagès massa caçador, conills al rebost i fam al menjador.
Pagès matiner omple el seu graner.
Pagès nou, molt de renou.
Pagès que molt caça, deixa caure la casa.
Pagès que no reposa fa poca cosa.
Pagès que té bones trampes per caçar no té gaires bons arreus per llaurar.
Pagès que té diners procura fer-se'ls valer.
Pagès que té diners, prest és cavaller.
Pal de paller.
Palau de fades.
Palau, país de faves... Pesillà, país de naps.
Palplantat com una termenera.
Pàl·lid com un mort.
Pam i pipa.
Pamplona, la bona; Estella, la bella; Olite i Tafalla, la flor de Navarra.
Pantalons que riuen.
Panxa de granota.
Panxa plena i llençol net.
Papà, posa pa per a en Pepet.
Par ma part.
Para el carro, cagarro!
Para el carro, llobarro!
Parar de comptar.
Parar el cotxe.
Parar el vent.
Parar en tragèdia.
Parar la batuda.
Parar la cameta.
Parar la consideració.
Parar les teles.
Parar un llaç.
Parar-se en cametes de mosca.
Parar-se en etiquetes.
Parar-se en una mosca.
Paraula ben dita.
Paraula de notari.
Paraula suau porta la pau.
Paraules captiven i tractes fan bodes.
Paraules de mel, obres de fel.
Paraules honrades no troben portes tancades.
Pardal amb cullera.
Pardal amb fava.
Pardal amb orelles.
Pardal amb senalles.
Pardal de l'Albufera.
Pardal vell prompte s'entén.
Pare Nostre qui va al bosc a cavall amb una post.
Pare dels boigs.
Pare i padrí.
Pareix que vingues de Massamagrell.
Parèixer de Búger.
Parèixer el capellà de les roques.
Parèixer el diable de les beceroles.
Paréixer el fava de Ramonet.
Parèixer l'emmidonat de Dénia.
Parèixer la caragolada de Ximo.
Parèixer la comare de Foios.
Parèixer les falles del Micalet.
Parèixer que la mar l'ha tret.
Parèixer que no ho gasta i ho porta cada dia.
Paréixer una sargantana.
Parella de fet.
Parells o senars.
Paret de pedra seca.
Parla a temps, i sols d'allò que entens.
Parla en Vidal i parla del seu mal.
Parla i no pegues.
Parlant d'altra cosa.
Parlar al cas.
Parlar amb el diable.
Parlar amb el rei no és parlar amb sa gerra.
Parlar amb el rei no és parlar amb sa granera.
Parlar amb els vidres.
Parlar amb les mules del general.
Parlar amb misteri.
Parlar amb solfa.
Parlar amb sords.
Parlar com un Sèneca.
Parlar com un savi.
Parlar de l'aire.
Parlar de mils.
Parlar de son cap.
Parlar des de la barrera.
Parlar en diàleg.
Parlar per les illades.
Parlar poc i a morrades.
Parlar vell prompte s'entén.
Parlar-li cul i boca.
Parlar-li cul i tot.
Part això.
Part de baix.
Part de dalt.
Part per part.
Partir el sol.
Partir la diferència.
Partir les vespres.
Partir un duro pel mig.
Partir-se el cor.
Partir-se el cul.
Partir-se la caixa.
Pasqua «granà», la falç a la mà.
Pasqua Florida, bonicària complida.
Pasqües mullades, garbes granades.
Passa Jordi, que el portal t'espera.
Passa avant, que afegirem caldo.
Passa cap allà, bacallà!
Passa un capellà, quin mal temps que farà!
Passa, que t'he vist!
Passant i adorant.
Passar a proverbi.
Passar amb cançons.
Passar com un llucet.
Passar de golondro.
Passar de l'aire.
Passar el carro d'en Dalmau.
Passar el relleu.
Passar el ribot.
Passar el testimoni.
Passar els rius amb barca.
Passar els taps.
Passar l'Ajuntament de Mataró.
Passar l'atxa.
Passar la fam de les Medes.
Passar la llum.
Passar la mar.
Passar la migdiada.
Passar la moneda.
Passar la trista vida.
Passar la vida plorant i rient.
Passar les angúnies d'un manobre.
Passar les herbes.
Passar les muntanyes.
Passar més gana que el gos del Pinyol.
Passar més hores a la mar que les gavines.
Passar pel raval de l'enteniment.
Passar per aixa.
Passar per casa.
Passar per l'altar.
Passar per la vicaria.
Passar per les brases.
Passar per les forques caudines.
Passar per malla.
Passar per tot.
Passar per totes les duanes.
Passar un àngel.
Passar una bona estona.
Passar una bona ratxa.
Passar una mala temporada.
Passar-hi la nit.
Passar-hi un gat amb la cua dreta.
Passar-li com al mussol de la Pobla.
Passar-li la mà pel llom.
Passar-li la pilota.
Passar-s'ho pel cul.
Passar-s'ho pels collons.
Passar-s'ho pels ovaris.
Passar-s'ho per baix cama.
Passar-s'ho per l'arc de triomf.
Passar-s'ho per l'entrecuix.
Passar-s'ho per l'ull del cul.
Passar-s'ho per la creu dels pantalons.
Passar-se la llengua pels bigotis.
Passar-se la saó.
Passar-se les hores mortes.
Passar-se-la com un canonge.
Passar-se-la com un general.
Passar-se-la com un príncep.
Passar-se-la com un reietó.
Passarà el temps, però ens tornarem a veure.
Passat el sant, passada la festa.
Passat en autoritat de cosa judicada.
Passejar la casaca.
Passejar-se-li l'ànima pel cos.
Passi-ho bé, que cauen gotes.
Pastar la Mare de Déu.
Pastor no es deu tornar a ses ovelles.
Pasturar el peix.
Pasturar en bona part.
Pasturar-se el gran verd.
Patates del Papiol: rosades de dins i peludes al volt.
Patent de cors.
Patir mort i passió.
Patllari, pica foc, tres, sis, nou.
Patró que s'adorm, el corrent se l'emporta.
Pau, Palau i Vilajuïga, entre cames hi tinc la figa.
Paus i rams, tants com en vulgues.
Peça ben ordida és mig teixida.
Peça per peça.
Pedra de Barcelona.
Pedrada al cap, o mort prompte, o curat aviat.
Pegar al vedat.
Pegar amb la corda grossa.
Pegar amb la mà plana.
Pegar de bigotis.
Pegar de pla.
Pegar un maco.
Pegar-li la porta per la cara.
Pegar-li pel descosit.
Pegar-li un batecul.
Pegar-li una bescollada.
Pegar-li una solfa.
Peix de mola, a la cassola.
Peix de nit.
Peix de prima.
Peix de rodella.
Pel Dijous Sant, bunyols.
Pèl a pèl.
Pel cap dels dits.
Pel cap més baix.
Pel compte de Déu.
Pel desembre, pluja, boira o gran solera.
Pel febrer busca l'ombra el llebrer, però no tot el mes sencer.
Pel febrer has de llaurar el que el març vulguis sembrar.
Pel febrer, dos de mal i un de bé.
Pel gener, els xais al femer.
Pel gener, fred al carrer.
Pel gener, tanca la cisterna, que l'aigua del cel és dolenta.
Pel gust no es té dret de perdre l'honra.
Pel juliol sega amb bon sol.
Pel juliol, la titola em dol.
Pel maig, a escabellar vaig.
Pel maig, els caragols a raig.
Pel maig, faves a raig.
Pel maig, formatge i brossat.
Pel març, barques a la mar.
Pel març, marcades, aire fred i granissades.
Pel mateix cas.
Pel mes de febrer els gats van a Roma.
Pel meu carrer passa un carro carregat de terra roja.
Pel meu mal conec el dels altres.
Pel novembre i pel juny no esquilis el ruc.
Pel primer correu.
Pel que val.
Pel setembre, fusta en terra.
Pelar com un nap.
Pelar la fava.
Pelar-se'n les barbes.
Pelat com un cap de cullera.
Pelat com un quinto.
Pelat de cap.
Pels gossos venen raons.
Pels quatre cantons.
Pels rucs, la càrrega.
Pels seus passos comptats.
Pels ulls entra l'amor.
Pelut com un ruc.
Pelut com un senglar.
Pell de bot.
Pena del talió.
Penàguila, poble sense vergonya.
Penetrar la intenció.
Penjar el telèfon.
Penjar les botes.
Penjar-li una cosa.
Pensa bé i seràs premiat.
Pensa en la mort i asseguraràs bona sort.
Pensa, quan vegis morir, que t'ensenyen el camí.
Pensar en el demà.
Pensar en la mona de Pasqua.
Pensar fa ruc.
Pensar fa ser burro.
Pensar saber no és saber.
Pensar-se tenir doblers a son Alou.
Per Cap d'Any comença l'any.
Per Cinquagesma, l'ametlla plena.
Per Corpus, coca amb cireres.
Per Nadal, Nostre Senyor fa de pastor.
Per Nadal, guanya el sastre el seu cabal.
Per Nadal, ni en alls ni en cebes no posis ton cabal.
Per Nadal, no te'n vagis al Pont Alt.
Per Nadal, petja nova.
Per Ninou, un pas de bou.
Per Reis, una cua de peix.
Per Sant Andreu, ix a la porta que veuràs neu.
Per Sant Antoni de gener a les cinc el sol veuré.
Per Sant Antoni de gener, la sèpia se'n va al roquer.
Per Sant Antoni, gelades, i per Sant Llorenç, calorades.
Per Sant Bartomeu, migdiada adeu.
Per Sant Cebrià i Santa Justina, penja el gresol a la cuina.
Per Sant Elies menjaràs golosies.
Per Sant Elies s'escurcen els dies.
Per Sant Emilià, si no tens capa, el vestit fes-te folrar.
Per Sant Francesc, agafa els tords amb vesc.
Per Sant Francesc, les magranes.
Per Sant Grau, la figa és de qui l'hau.
Per Sant Grau, sembra si us plau.
Per Sant Ignasi, calor faci.
Per Sant Jaume i Santa Anna, a pessigar a la Solana.
Per Sant Jaume, melons.
Per Sant Joan el riu demana carn.
Per Sant Joan tot es fa gran.
Per Sant Joan ves-li davant, i per Sant Pere ves-li darrere.
Per Sant Joan, a sa platja gran.
Per Sant Joan, els ramats a muntanya se'n van.
Per Sant Josep, cada gripau salta en son indret.
Per Sant Josep, cada oreneta en son indret.
Per Sant Josep, el borró al cep.
Per Sant Josep, el fred s'arrisca.
Per Sant Josep, el marduix treu el bec.
Per Sant Josep, es casa el pardalet.
Per Sant Josep, es menja crema.
Per Sant Josep, la crosta al cep.
Per Sant Josep, la múrgola treu el bec.
Per Sant Josep, poda el cep.
Per Sant Josep, sembra les patates.
Per Sant Josep, tireja el cep.
Per Sant Josep, tot ocell construeix el seu castell.
Per Sant Josep, verdeja el cep.
Per Sant Julià, el diable hi va passar.
Per Sant Julià, fred a matar.
Per Sant Llorenç, pluja d'estels.
Per Sant Macià els ocells es volen casar.
Per Sant Marc, sardina a sacs.
Per Sant Martí aspira ton vi.
Per Sant Martí el dia és coquí.
Per Sant Martí el fred ja és aquí.
Per Sant Martí el porc deixa de grunyir.
Per Sant Martí sembra cada dia un picotí.
Per Sant Martí ve la guatlla i el tití.
Per Sant Martí, botes a reomplir.
Per Sant Martí, despatxa el fadrí.
Per Sant Martí, ja tenim l'hivern aquí.
Per Sant Martí, l'aigua al molí i tasta el vi.
Per Sant Martí, l'oliva al tupí, barra el teu vi i convida ton veí.
Per Sant Maties, ja són llargs els dies.
Per Sant Maties, la garsa cerca son joquer i, l'alosa, també.
Per Sant Maties, tria la baciva i teu les forres de les parides.
Per Sant Miquel, la figa és per a l'ocell.
Per Sant Miquel, les cabrelles en mig del cel.
Per Sant Misteri, cap i cueta.
Per Sant Moisés espera fred i res més.
Per Sant Narcís, de sis en sis.
Per Sant Nicolau plou si a Déu plau.
Per Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomàquets.
Per Sant Palou, a armar el bou, fins per Santa Parma que es desarma.
Per Sant Pere i Sant Feliu l'avellana surt del niu.
Per Sant Pere, calcetes enrere; de Nadal enllà, calcetes no caldrà.
Per Sant Pere, juny enrere, i Sant Pau el tanca amb clau.
Per Sant Pere, sequera.
Per Sant Pere, un pas enrere.
Per Sant Salvador, totes les polles i un cantador.
Per Sant Sebastià fa un fred que no es pot aguantar.
Per Sant Sebastià, un pas de marrà.
Per Sant Valentí, a pescar al volantí.
Per Sant Valentí, floreix el romaní.
Per Sant Valentí, sembra ton lli.
Per Sant Valentí, trascola ton vi.
Per Sant Vicenç, marxen les boires i venen els vents.
Per Sant Vicent, gelada o corrent.
Per Santa Agnès i Sant Fruitós, el fred més rigorós.
Per Santa Agnès, una hora més.
Per Santa Catalina, el peix no té espina.
Per Santa Caterina, arròs amb gallina.
Per Santa Maria, hora i mitja creix el dia.
Per Santa Maria, ves a veure la vinya; tal com la trobaràs, la veremaràs.
Per Santa Tecla, tords a la taleca.
Per Tots Sants, agafa els pantalons de vellut.
Per Tots Sants, capes i mocadors grans.
Per Tots Sants, el que resta és pels passants.
Per Tots Sants, fred a les mans.
Per Tots Sants, plega les teles i vinguen rams.
Per a bons alls, Villena.
Per a cecs, Albatera.
Per a cent anys i un dia.
Per a dies i olles.
Per a ferir-lo, matar-lo.
Per a mostra, un botó.
Per a o per b.
Per a pa i botifarra, no toca mai la campana.
Per a pa i pimentó, tots els dies hi ha ocasió.
Per a palmeres, Elx.
Per a patir, fugir.
Per a qui no té guany, sempre és mal any.
Per a saber guanyar has de saber perdre.
Per a tot arriba un dia.
Per al bon febrer la meva llenya guardaré.
Per al qui pixa al llit, ratolí frit.
Per ben parèixer.
Per bogeria, Can Trinxeria; per ànima freda, Can Vayreda; per estalviar, Can Pau Vilà.
Per cada calcida que es trenca a l'abril, després n'hi ha mil.
Per cap pretext.
Per causa de.
Per compte de.
Per conèixer el bé s'ha de conèixer el mal primer.
Per damunt els núvols.
Per dir veritat no pengen.
Per dir-ho millor.
Per estar bé al món, el pare ha d'estar a l'infern.
Per falta de.
Per fer cortesia, no esperis que et facin cortesia.
Per fer les coses ben fetes, cal fer-les dos cops.
Per fer sortir les dents a les criatures, els donen cervells de pardal.
Per innocent, paga la patent!
Per l'Advent, raïm i sarment.
Per l'Ascensió, civada en abundor.
Per l'abril, busca-li el niu a la perdiu.
Per l'albarda coneixeràs l'ase.
Per l'art d'en Falguera.
Per l'art de la farigola.
Per l'endret i pel revés.
Per la Candelera el fred va enrere.
Per la Candelera, el berenar al darrere, i per Sant Macià, migdiada i berenar.
Per la Candelera, la sardina enrere.
Per la Candelera, si no plou per davant plou, per darrere.
Per la Mare de Déu de la Candelera, l'ou enrere.
Per la Mercè, tronades pertot arreu.
Per la dreta.
Per la fireta, una horeta.
Per la força.
Per la junta se n'ix l'aigua.
Per la mà.
Per la major part.
Per la part del colze!
Per la part del cul!
Per la part que li toca.
Per la primavera, res no és com era.
Per la tremenda.
Per la via ràpida.
Per la vida.
Per les flautes bufen els mals esperits.
Per les voltes dels Encants, no hi poden ballar els gegants.
Per llarg temps.
Per mà de.
Per ma fe.
Per ma vida!
Per maig, el bestiar esquilaràs.
Per mal art.
Per mal de morir.
Per mal o per bé, els teus primer.
Per malament que vagi.
Per manar i governar totes les lleis s'han de trencar.
Per manca de.
Per massa visitar es fa hom desamar i per tard visitar et faràs desitjar.
Per menjar poc de casada, val més fadrina i tirar la xarxa.
Per més dades.
Per més que tinguis rics parents, sols refia't del que tens.
Per mi, com si fos mort.
Per mica que.
Per mirar no es paga.
Per misèria, a Sant Quintí.
Per misses a dir.
Per mitjans ocults.
Per molt pecador que un sia, sempre li és mare Maria.
Per motiu de.
Per no pixar-se a l'església, es caga a la sepultura.
Per no res no donen res.
Per no saber, no canta ni missa.
Per on passa el cap, passa el cos.
Per oposició a.
Per pa i per sal.
Per paga de.
Per pair, un bon got de vi.
Per parlar amb veritat, poques paraules basten.
Per part de.
Per ploure, venint-hi bé tothom, no plouria mai.
Per pobre no et cal amagar la cara.
Per poc que el temps acompanyi...
Per poc que.
Per por de mosques.
Per por de.
Per primer cop.
Per primera vegada.
Per punt general.
Per què va al bany la negra si en sortirà com la pega?
Per saber si l'amic és bo o no, toca-li el butxacó.
Per salar i fregir.
Per son ofici.
Per ta vida.
Per tenir pressa no s'arriba abans.
Per tenir un perdigó a l'ala, més val tenir-hi una bala.
Per tercera mà.
Per tipus, a Algerri.
Per tornar a casa sempre fa bon temps.
Per tot arreu.
Per tot el món.
Per tot et tocarà menys per a les dents.
Per tot l'or del món.
Per tots els caps i cantons.
Per tu faràs!
Per un costat... Per l'altre...
Per un fil.
Per un gra de blat.
Per un mateix calendari.
Per un pèl.
Per un temps.
Per una ovella no es perd un ramat.
Per vagar, anar a Sant Jaume.
Per vendre, a casa, i, per comprar, a la plaça.
Per verí, les abelles; els conills, per orelles.
Per via de constrenyiment.
Per via de.
Per via oral.
Perd les botes i arreplega els taps.
Perd temps i cabal qui pel superflu deixa el principal.
Perdona a qui et fa greuge si t'ha fet plaer.
Perdonar el deute.
Perdonar és de cristians, oblidar és d'ases.
Perdonar no és oblidar.
Perdre el calendari.
Perdre el cant.
Perdre el kirieleison.
Perdre el llustre.
Perdre el nivell.
Perdre el remuc.
Perdre el ritme.
Perdre el rumb.
Perdre el temps per les bardisses.
Perdre el to.
Perdre els mistos.
Perdre la batalla.
Perdre la criatura.
Perdre la punteria.
Perdre les rialles.
Perdre naus i galeres.
Perdre temps i diners.
Perdre'l la llengua.
Perdre'n la memòria.
Perdre's com l'ànima de Judes.
Perdre's per la boca... com les aixades.
Perdre-li el respecte.
Perdre-li la pista.
Perdre-se'n el motlle.
Pèrdua que no la sap ningú, no és pèrdua.
Perduda va la nau sense pilot.
Pere, no em diguis qui ets, que ja m'ho diran els teus fets.
Pernes en l'aire.
Però que torne.
Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot.
Perquè ho sàpigues!
Perquè no se't corqui el gra, sovint l'has de sacsejar.
Perquè no tenen rellotge i no saben quina hora és.
Persona massa batxillera mor de quimera.
Persona non grata.
Persona que molt muda sempre està abatuda.
Pesar a l'ànima.
Pesar com un deute.
Pesar un quintar.
Pescador de vora a vora.
Pescar a l'art.
Pescar a l'artet.
Pescar a l'artó.
Pescar a l'eixut.
Pescar a la barbolla.
Pescar a la barcada.
Pescar a la blanca.
Pescar a la cullera.
Pescar a la fluixa.
Pescar a la gaita.
Pescar a la gambeta.
Pescar a la grumejada.
Pescar a la llarga.
Pescar a la llum.
Pescar a la lluna.
Pescar a la tranyina.
Pescar a la vaca.
Pescar a pas.
Pescar al bou.
Pescar al drap blanc.
Pescar al fons.
Pescar al quadro.
Pescar al rossegall.
Pescar al tresmall.
Pescar al vol.
Pescar amb campana.
Pescar amb cascavell.
Pescar amb dinamita.
Pescar amb estores.
Pescar amb fitora.
Pescar amb paladar d'àngel.
Pescar amb ploma de gall.
Pescar amb suros.
Pescar amb tronada.
Pesi a qui pesi.
Pessic cosit, pessic curat.
Pessigar com una bruixa.
Pessigar i tòrcer.
Pet amb cua.
Petit com un gra de mill.
Petit com un tap.
Petit com una pruna.
Petit i eixerit.
Petó de Judes.
Pets, rots, llufes i gargalls, cagarrines fresques i ensaïmades de cavalls.
Peu de pinya.
Peu endavant i barretina endarrere.
Peu mal calçat crida el constipat.
Peus en l'aire.
Peus que estan fets a anar, no poden parats estar.
Picà sola i se n'anà.
Picada d'escorpí, mala fi.
Picar al clau.
Picar amb el martell.
Picar amb la maça.
Picar de taló.
Picar el vent.
Picar els cables.
Picar la rereguarda.
Picar per telèfon.
Picat de puces.
Píndoles amargues van cobertes d'or.
Pintar al tremp.
Pintar bé.
Pintar de mangra.
Pintar de miniatura.
Pintar de vermell.
Pit de jove i falda de vella.
Pit i coratge!
Pitjar el cèrcol.
Pitjor que la fam de maig.
Pixar la boira.
Pixar molt alt.
Pla com una post.
Plantant en pampa, un any s'avança.
Plantar un pi.
Plantar una estaca.
Ple com un pollastre farcit.
Ple de bondat.
Ple de fills, ple de perills.
Ple de vent.
Plegar el llit.
Plegar la feina.
Plegar la roba.
Plegar les estovalles.
Plegar les mans.
Plegar-la pel descosit.
Plegar-se de braços.
Plet resolt, l'un malferit i l'altre mort.
Plogut del cel.
Plor d'hereu, ningú el creu.
Plorar amb els ulls d'un altre.
Plorar amb tots dos ulls.
Plorar pel que queda.
Ploure a bota canal.
Ploure a ramalades.
Pluja de Cap d'Any duu mal averany.
Pluja de Sant Llorenç sempre arriba a temps.
Pluja de diumenge, ni fa ni deixa fer.
Pluja de març, febre de blat.
Pluja de matí no et privi de sortir.
Pluja de primavera, estiu de sequera.
Pluja pel juny, bolets a l'octubre.
Pluja per Sant Joan, pa per tot l'any.
Pluja per l'Ascensió, els blats crien carbó.
Pluja seguida i petita és la que més s'aprofita.
Poar-s'ho sobre el cap.
Pobre conformat és afortunat.
Pobre del diable que no té part en Déu.
Pobre i superb.
Pobre importú sempre treu d'algú.
Pobre sense vergonya.
Pobre, poca o petita basa.
Pobres sempre, miserables mai.
Pobres, rics i cardenals, en la mort es fan iguals.
Pobresa és ajustament de molts vicis.
Pobresa fa pobresa.
Pobresa no és deshonra.
Poc ça, poc lla.
Poc és bastant; massa, sobreabundant.
Poc i rosegat de rata.
Poc recapte i molta gent, molt salat o molt coent.
Poc sabem, però ensenyant aprenem.
Poc, acaptat i florit.
Poc, poqueja; massa, masseja.
Pocs i bons!
Pocs són els que desitgen la llibertat; la majoria vol tenir amos justos.
Podem tallar totes les flors, però no podrem deturar la primavera.
Poden més faldes que barbes.
Poder anar darrere un combregar.
Poder deixar diners a la Seca.
Poder donar lliçó.
Poder dormir dret.
Poder és voler.
Poder llegir càtedra.
Poder parar la mar amb els peus.
Poder passar els bancs de Flandes.
Poder passar-ho amb la cama en alt.
Poder-hi córrer les rates.
Poeta de secà.
Poliol i nepta curen el mal de ventre.
Polir el mànec.
Polir la perla.
Polit com el cul d'un home pobre.
Polit i profit, no cap al llit.
Política militant ofici d'intrigant.
Poll reviscolat pica més que cap.
Polla setembrina mai és gallina.
Polls amb polls fan llémenes.
Polls fan més polls.
Ponent, aigua i vent.
Ponent, mar dolent.
Pont al Montsec, pluja al barret.
Pont i, a part, Martorell.
Poques coses hi ha en el món que s'assemblin al que són.
Poques i encara cauen.
Poques idees, però ben embullades.
Poquet i claret.
Porc de mala casta.
Porc i conreu, qui no hi posa, no en treu.
Porta a porta.
Porta la creu, que et portarà a Déu.
Porta merda de l'any que li'n demanis.
Porta oberta, pobresa certa.
Porta per porta.
Porta tancada lleva temptació.
Portador de males noves.
Portar a l'hort.
Portar a l'últim extrem.
Portar a passejar.
Portar a pasturar.
Portar benzina a la sang.
Portar corda de penjat.
Portar el penjador posat.
Portar el trinc.
Portar l'albarda sota la panxa.
Portar la carn al llop.
Portar la iniciativa.
Portar la lliura.
Portar la nau a port.
Portar la seva creu.
Portar les espardenyes ben lligades.
Portar mal plet.
Portar manto.
Portar merda a la quilla.
Portar més fúria que el llevant de darrere de la Seu.
Portar més llenya que un ase de traginer.
Portar més llenya que un burro de forn.
Portar més vara que un burro de forner.
Portar molt vi.
Portar sardineta fresca.
Portar sorra aferrada a l'esquena.
Portar sota l'aixella.
Portar un compte.
Portar un pinyol sota la llengua.
Portar una cara com una garota.
Portar una castanya.
Portar uns anys a sobre les espatlles.
Portar-ne un got massa.
Portar-se'n que contar.
Portar-se'n son recapte.
Poruc com un pinsà.
Posa suc o talla vidre.
Posa't al seti darrer i et donaran el primer.
Posa-t'ho al cap i en sortiràs amb la teva.
Posar a assecar al sol.
Posar al cep.
Posar al pit.
Posar al sarró.
Posar als núvols.
Posar amb sal.
Posar baix l'estoreta.
Posar contraforts als vestits.
Posar de part.
Posar el cas.
Posar el peu a terra.
Posar el peu ferm.
Posar el ronsal.
Posar els medis.
Posar en berlina.
Posar en capella.
Posar en compte.
Posar en fonya.
Posar en lleixiu.
Posar en observança.
Posar en ordre.
Posar en perill.
Posar en plet.
Posar fre a les cavalleries.
Posar l'esquella al bou.
Posar la clau al pany.
Posar la fletxa.
Posar la rella.
Posar la tireta abans de fer mal.
Posar les colleres.
Posar les dents.
Posar per cas.
Posar per ordre.
Posar peus davall taula.
Posar peus en la paret.
Posar tions al foc.
Posar un confortatiu.
Posar una sobrellinda.
Posar-hi el cap.
Posar-hi la mira.
Posar-hi un pedaç.
Posar-l'hi sobre el cap.
Posar-li al cap.
Posar-li el peu al coll.
Posar-li el vent a la flauta.
Posar-li la cucurulla.
Posar-li la soga al coll.
Posar-li mala fama.
Posar-li un cap com una tarumba.
Posar-lo on no vegi sol ni lluna.
Posar-lo sobre les estrelles.
Posar-s'hi en mal.
Posar-se a fer.
Posar-se a jeure.
Posar-se a la barreja.
Posar-se a la pell d'algú.
Posar-se a parells.
Posar-se al costat del més fort.
Posar-se com un cabdell.
Posar-se com un cabell de nina.
Posar-se com un pobre de sopes.
Posar-se com una bota.
Posar-se com una pipa.
Posar-se damunt els retalons.
Posar-se el barret.
Posar-se el vent.
Posar-se en el cas de.
Posar-se en possessió.
Posar-se fet un lluquet.
Posar-se mig borratxo.
Posar-se-li el sol al cap.
Posat cas que.
Posat en la curenya.
Posseït del dimoni.
Posta de sol.
Pot de la confitura.
Pot de verí.
Pot més costum que llei.
Pou sense fons.
Preciós com una primavera.
Predica, Roc, que t'escolte poc.
Pregar a Sant Nazari.
Preguntar no és ofendre.
Premi o malifeta.
Pren això per ara.
Prendre a bé.
Prendre a cens.
Prendre a mal.
Prendre al revés.
Prendre alguna cosa.
Prendre bon jaient.
Prendre bon ofici.
Prendre el blanc pel negre.
Prendre el camí de la porta.
Prendre el cor.
Prendre els aires.
Prendre els llençols.
Prendre els medis.
Prendre els passos.
Prendre l'altura del polo.
Prendre la basa.
Prendre la borla.
Prendre la granera per les palmes.
Prendre la mà.
Prendre la matinada.
Prendre la mida.
Prendre la porta.
Prendre lliçó.
Prendre paga i senyal.
Prendre pel fort.
Prendre per cert.
Prendre per model.
Prendre suc de llençols.
Prendre un bany.
Prendre un bocí.
Prendre un censal.
Prendre una copa.
Prendre una obra.
Prendre'l de tema.
Prendre'n les senyes.
Prendre's el permís.
Prendre's el treball.
Prendre's l'aspirina abans del mal de cap.
Prendre's la satisfacció.
Prendre-ho amb aire.
Prendre-ho per ofici.
Prendre-li la lliçó.
Prendre-li la tanda.
Prendre-li les filiacions.
Prendre-li les paraules de la boca.
Prendre-s'ho a xacota.
Prepara't, pa, que vinc de rentar.
Preparar les armes.
Preparats, llestos, ja!
Present fa gran lloc al cos.
Present fa obrir porta tancada.
Presumia de floricol... i era un rave.
Presumit de guapo.
Presumpció de sol dret.
Preu per preu, les que vinguin millor al peu.
Prim com el dit.
Prim com un bernat pescaire.
Prim com un fil de teranyina.
Prim com un fil.
Prim com un filaberquí.
Prim com un tall de ganivet.
Prim com una agulla.
Prim de barres.
Primavera gelada, collita tardana.
Primavera mullada, estiu sec.
Primer Surroca i després Sorribes.
Primer d'any, el sol està en el regall.
Primer diable que sant.
Primer és el pa que el tafetà.
Primer és regar que beure.
Primer es trenca que es doblega.
Primer jo, i en acabant... jo.
Primer morir que deixar de viure.
Primer que res.
Primer s'arriba al veí que al matí.
Primer són els de missa.
Primer són les dents que els amics i parents.
Privilegi de pocs no fa llei comuna.
Procura no apuntar on no pugues aplegar.
Prometre mars i muntanyes.
Prometre més pa que formatge.
Prompte com una pólvora.
Prop d'un home descuidat sempre hi trobaràs un gat.
Prop està del fum, la flama.
Prosperitat, quan apar blana, dolçament enganya.
Prou fa el que obeeix.
Prou fa el que passa.
Prou fa qui fa fer.
Prou feina té.
Prou que ho sé.
Prova, pecador, aquí, el que a l'infern pots sofrir.
Provar les forces.
Proveir de roba.
Proveir de viures.
Pubilla rica, oli a la pica.
Pubilla, cua de guilla.
Pública veu i fama.
Puc i vull i tinc per fer-ho.
Puces als palangres, llevant segur.
Puçol, entre mar i muntanya.
Pudent com un carnús.
Pudir a bolquims.
Pudir a metzina.
Pudir com una bescambra.
Puig-arner, quatre cases i un carrer.
Puja paret amunt, amb el tabalet al cul.
Pujada de garbí, baixada de llevant.
Pujar al cim.
Pujar de guàrdia.
Pujar el color.
Pujar les escales.
Pujar més les haveries que el bacó.
Pujar-li els fums.
Pujar-se'n al campanar.
Pujat de to.
Punt en boca.
Puntar el dia.
Puntejar el dia.
Pur com un àngel.
Purgar la infàmia.
Purificar-se la condició.
Put a corda.
Put que emmetzina.
Put que empesta.
Qualsevol cosa és merda de gat.
Quan Colom descobrí Amèrica, ja hi havia allí benaguasilers segant herba.
Quan Sant Pere arriba, cada pastor amb la baciva.
Quan Sant Salvador porta capell, no et refiïs d'ell.
Quan Santa Bàrbara porta capell, pluja al clatell.
Quan Santa Helena porta serrell, pluja al clatell.
Quan el Montseny se serra, aigua en aquesta terra.
Quan el blat fa mala cara és senyal de mal temps.
Quan el campanar campaneja, festa és o festa rodeja.
Quan el cel plora, la natura riu.
Quan el gall fa el seu cantar, la gent s'ha d'aixecar.
Quan el llebeig carrega, prest tindrem refrega.
Quan el migjorn punxa, senyal de pluja.
Quan el pare lora, la mare riu.
Quan el parlador és orat, sigui l'escoltador assenyat.
Quan el poble et fa una talla, paga i calla.
Quan el ressol és a llebeig, assenyala aigua.
Quan el savi fa un «borró», no t'espantes per això.
Quan el sol es pon clar, bon dia farà demà.
Quan el sol es pon enllocat, llevant dalt del cap.
Quan el sol s'emmiralla, de pluja guarda't.
Quan el vent ve de Vinaixa, si estàs suat posa't la faixa.
Quan els bacins sonen, senyal de tempesta i de sang.
Quan els diners canten, tots callen.
Quan els gossos badallen, mala cacera.
Quan els piocs volaran seràs eixerit.
Quan és anyada, les branques en peten.
Quan està núvol i plou, senyal d'aigua, si Déu vol.
Quan estàs collint orengues, ten compte amb les ortigues.
Quan fa gran tempesta el diable es casa amb sa mare.
Quan facin festa al meu carrer, tots ballarem.
Quan febrer és març, març serà febrer.
Quan floreix en maig, tan sols per assaig.
Quan floreix l'ametller, retira't, tartaner.
Quan hauràs guanyat bon amic, guarda'l bé.
Quan hi ha esclata-sangs, no hi ha cegues.
Quan ix el sol, apaga el cresol.
Quan l'abril plou, no omple el pou.
Quan l'agrelleta dringa, la mallerenga espinga.
Quan l'argelaga floreix, el pastor pateix.
Quan l'edat passa de ratlla, quelcom en el cos s'espatlla.
Quan l'horta està negada, la garriga està salvada.
Quan la baldufa balla, pega-li pollada.
Quan la boira és a la Segarra, senyal de pluja.
Quan la boira és a la ribera, l'aigua a la canalera.
Quan la broma baixa la serra, mullena per terra.
Quan la grua puja d'Aragó, poda, poda, podador.
Quan la grua ve de ponent, pagès, sembra ton forment.
Quan la lluna fa redol, aigua vol.
Quan la lluna porta rogle, aigua del cel.
Quan la lluna té rodalia, aigua al següent dia.
Quan la lluna té rogle, canvi de temps.
Quan la mar fa arrugues, una pesseta val per dues.
Quan la neu no marxa dels pins, n'espera d'altra.
Quan la pluja fa punxons, aigua a trompons.
Quan la serp surt del cau, canvi de temps.
Quan la terra està banyada, amb quatre gotes es fan bassals.
Quan les cabres es posen borroses, mal temps segur.
Quan les garses canten, alguna cosa senten.
Quan llampa a Morro-porc, amarra't les espardenyes.
Quan llampa a la marina, aigua a la vinya.
Quan llampa per Cullera, bona pesquera.
Quan llampa per llevant, fa vent per ponent.
Quan llampa, peix de bou.
Quan llampega a Cassà, pluja demà.
Quan llampega a Marenyà, pluja demà.
Quan maig treu florida, ja està en flor l'oliva.
Quan n'hi ha pel pare, n'hi ha per la mare.
Quan neva a la muntanya, fred a la terra baixa.
Quan no hi ha blat, no cal sac.
Quan no plou pertot, aigua d'enveges.
Quan no sapigueu què fer, desfeu la mitja i torneu-la a fer.
Quan no tenim aigua, bevem aigua, quan tenim aigua, bevem vi.
Quan penses clavar la dent segur, entropessaràs en el dur.
Quan per Sant Miquel seràs, les magranes colliràs.
Quan plou a rams, el mill pels camps.
Quan plou de calent, a tot arreu s'hi fan esclata-sangs.
Quan plou de tramuntana, els gossos venen a la muntanya.
Quan plou i fa fred, la Mare de Déu té un fillet.
Quan plou i fa sol, mor un dimoni i en neixen dos.
Quan plou sobre el vicari, degota sobre el rector.
Quan rellampega a la marina, pluja a la ruïna.
Quan s'acaba el migjorn el dimoni diu: «Déu faci que no torn».
Quan salta el cabeçut, l'hivern ja està cuit.
Quan salta el retallat és que l'hivern ja està passat.
Quan sembla que surt el sol, llavors es pon.
Quan sentis parlar de justícia toca ferro.
Quan tinguis paciència i perseveris, eixiràs amb la cosa que emprengueres.
Quan tot vagi malament.
Quan trona a Irta, aigua a la vista.
Quan trona a Irta, posa l'albarda al matxo.
Quan un home té raó diu que sí o diu que no.
Quan un molí no mol, arri a l'altre.
Quan vagis a casa d'altri demana llicència a la porta.
Quan vagis convidat, menja com un soldat.
Quan van voler mal al diable el van casar.
Quan ve coca, coca, i quan ve tallada, tallada.
Quan ve de volea, es juga.
Quan vegis jugar a cartes, seràs prudent si te n'apartes.
Quan veuràs nesples madures, si ets mal vestit, pensa en vestidures.
Quan violes hi ha, les ninetes a confessar.
Quan voldré casar la noia gran amagarem la petita a la cendrera.
Quaresma clara, tot l'Advent emborbollada.
Quartanes d'agost duren un any o dos.
Quatre i l'astròleg.
Que Déu em perdoni si peco!
Que Déu ens agafi confessats!
Que Déu t'ho pagui amb molts fillets!
Que al cel sia!
Què dius ara que diu Sara?
Que el diable faci carbó de palla.
Que en Quim canti allà a can Ton.
Què en farem?
Que és bo en Meu, per ase que sia!
Que es faci cura, encara que perdi la freixura.
Que és fina, la mussolina!
Que és per avui!
Què és que sia.
Que estàs torrada?
Què et pensaves, que era de fusta la cucafera?
Què et penses!
Què farem, paelleta o arròs caldós?
Què fas, compàs?
Que ha vingut per l'aire del cel?
Que has venut la seda?
Què haurà vist l'animalet!
Què hem de fer?
Què hi farem a casa si no hi som?
Què hi ha de nou.
Què hi ha després de Santa Maria? Consell? No: «Ora pro nobis»!
Què hi ha pitjor que el diable? el vi.
Què hi ha...?
Què hi ha?
Que ho conti a sa tia.
Què ho fa que...?
Que ho faci en Maneta!
Que ho senti tot aquell qui vulgui.
Què li fa el nas per a córrer?
Què m'has de dir!
Què més té.
Què més voldria el gat que llepar el plat.
Què més voldria jo!
Què més vols?
Que n'ets de bleda!
Què n'has de fer!
Que no callarà mai, aquesta gralla?
Que no es compra ni es ven.
Que no es perdi per l'escolà.
Que no et pengin, calendari!
Que no hi veu?
Que no se'n parli més.
Que no sigui dit.
Que no sigui res això! i duia l'ull a la mà.
Que no sigui res.
Que no tens boca?
Què passa a Cadis?
Què passa, carabassa?
Què passa, mostassa!
Què podem fer-hi!
Que s'esperi assegut!
Que s'ho confiti.
Què sabràs de penjar lloques si totes les escanyes.
Què sap l'ase del cant del rossinyol?
Que si això, que si allò.
Que t'alabe l'estrany, però tu mai.
Què t'estimes més: set forats a la cara o un eixam d'abelles al cul?
Què t'has cregut?, que m'ha encontrat la vida darrere d'un paller?
Què t'hi jugues?
Què té la nina a la nona, la nena?
Que tiri qui té bon dret.
Que un llamp et migparteixi!
Que us bombin!
Què va haver dit.
Que vagi bé!
Què ve a ser això.
Que vindran els catalans!
Que vinga Déu i ho veja!
Què vol dir?
Què vols dir amb això?
Què vols que et digui!
Què vols que et digui, Pere, en el tracte, no em faig enrere.
Què vols, que t'ho digui cantant?
Quedar bé.
Quedar com el cec de les agulles.
Quedar com els de Iecla.
Quedar en el camp.
Quedar penjat pel coll.
Quedar per llavor.
Quedar quiti de febre.
Quedar sense polsos.
Quedar-ne per un.
Quedar-se a fora.
Quedar-se a les mans.
Quedar-se a quadres.
Quedar-se a un dit de la glòria.
Quedar-se al carrer.
Quedar-se al so de les bones nits.
Quedar-se al tros.
Quedar-se amb la canya sense peix.
Quedar-se amb un pàmpol davant i un altre darrere.
Quedar-se com fava.
Quedar-se com un pa de cera.
Quedar-se en el cos.
Quedar-se en punt de peller.
Quedar-se més corregut que una mona.
Queixal del seny.
Queixar-se d'estar massa bé.
Queixar-se de vici.
Quelcom cerca de ca teva qui et fa visites llargues.
Qui a bodes va, núvia va a buscar.
Qui a bon amo serveix, bona soldada guanya.
Qui a cartes juga, baralles busca.
Qui a joia posa, no reposa.
Qui a l'amo no pot pegar, pega al ca.
Qui a les passions complau, es fa d'elles esclau.
Qui a pler es troba, que no es moga.
Qui agrana i no plega el munt, quan caga no es torca el cul.
Qui aguanti el cap que s'emporti la gorra.
Qui amb bon mestre va, bon ofici aprèn.
Qui amb ca es gita, amb puces s'alça.
Qui amb diables va, amb diables ha de parlar.
Qui amb metge no tracta o es cura o es mata.
Qui amb porró beu el vi, bevedor fi.
Qui arreplega i no guarda, mai no alçarà la barba.
Qui arrimat s'està, arrimat es troba.
Qui arruïna el masover va en contra del seu graner.
Qui ase neix, ase mor.
Qui avisa no és traïdor.
Qui bé demana, descansa.
Qui bé enforna, bé desenforna.
Qui berena no sopa.
Qui bèstia va a Roma, bèstia en torna.
Qui beu amb porró no beu tant i beu millor.
Qui bon peu planta, bon arbre cria.
Qui busca el mal, que el trobi.
Qui busca el perill, en ell pereix.
Qui camina mal camí no fa bon pas a la fi.
Qui carbó fa, no menja pa.
Qui carteja, el rosega l'enveja.
Qui cau en la mar, no se'l troba.
Qui cau i no es fa mal, és caiguda d'animal.
Qui complica la seva vida, l'acurta.
Qui compra dimonis ha de vendre diables.
Qui compra l'inútil, ven el necessari.
Qui compra pa de fleca té la butxaca buida i l'espina seca.
Qui compta sense Déu, ha errat els comptes.
Qui comptes vol, comptes té.
Qui coneix el setge no necessita metge.
Qui confessa es posa en reixa.
Qui creu els metges es penja.
Qui cria no dorm.
Qui d'amagat mal fa, després se'n penedirà.
Qui de criat es fia, criat es torna.
Qui de jove guarda, de vell menja.
Qui de la creu fugirà més pesada la tindrà.
Qui de metges se n'està, o Déu el mata o se n'escapa.
Qui de pobre torna ric no coneix la capa del seu amic.
Qui deixa el camí de llum, camina pel fum.
Qui del camí en fa camp, del camp li faran camí.
Qui del món fuig la vanitat, té molt avançat.
Qui del món no fa cabal, no gosa de bé ni de mal.
Qui descobreix càstig mereix.
Qui desconfia, no fia.
Qui desdiu un boig és més boig que ell.
Qui desitja pastissos sap menjar coca de dacsa.
Qui deu i no paga no fa res de més.
Qui deu i no paga, sempre deu.
Qui diables compra, diables ha de vendre.
Qui diners pren, es ven.
Qui diu les veritats, va al cel.
Qui diu mal, el vol oir.
Qui diu moltó ja diu molt bo.
Qui diumenge no va mudat, o és molt pobre o té mal de cap.
Qui dorm dina.
Qui dorm i reposa que no esperi gran cosa.
Qui dorm molt aprèn poc.
Qui dorm no peca.
Qui el melonar guarda, melons tasta.
Qui el nas es talla lleig es torna.
Qui els pobres bat, ja té l'infern guanyat.
Qui els tingui, que se'ls mantingui.
Qui en deu cent i en té cent u, que no temi ningú.
Qui en diumenge la fa, en dilluns la paga.
Qui en el temps vol ser lloat no ho serà en l'eternitat.
Qui en sap, en sap.
Qui enraona de darrere parla del cul.
Qui entre si i tu met un filet, met-hi tu la paret.
Qui entropessa i no cau avança terreny.
Qui enveja el dels altres, perd el seu.
Qui és amo de l'ase, que li posi el bast.
Qui es casa i no para casa, mala brasa.
Qui es casa per Sant Pere mal any se li espera.
Qui es casa vell, perd l'honra o la pell.
Qui es colga amb cans, s'aixeca amb puces.
Qui es cuida bé té ganes de viure.
Qui és dolent la fa enmig de la gent.
Qui es gronxa per Sant Joan creix més d'un pam.
Qui és maça pica.
Qui és mariner amb bon temps, ho ha de ser amb mal temps.
Qui es mira de nit al mirall veu el dimoni.
Qui es recolza al braç de Déu, no és pas dèbil, si s'ho creu.
Qui escapça no perd mai.
Qui esmorza molt de matí cerca el paner abans de migdia.
Qui està empegueït, sa panxa ho paga.
Qui està ferit, que alci el dit.
Qui està fet pel ball, balla dormint.
Qui està maleït, que s'estiri el faldar de la camisa.
Qui està més alt, predica.
Qui està parat, parat es troba.
Qui està remull, es pot tornar a banyar.
Qui estima Déu, ja és del cel hereu.
Qui et canta la cobla, eixe te la pega.
Qui fa bé, li ve; i qui fa mal, no l'allunya.
Qui fa carbó, avui menja i demà no.
Qui fa en pau la sucamulla no està per gresques ni bulla.
Qui fa llum, a sa claror va.
Qui fa obra es fa pobre.
Qui faci fireta, lleugera la mà dreta.
Qui fila borrut té el marit pelut.
Qui filassa seva fila bona saliva destil·la.
Qui fuig alguna cosa tem.
Qui fuig de la feina, la feina l'encalça.
Qui fuma en pipa, per tot es fica.
Qui governa amb amor, causa gust i no dolor.
Qui ha begut, beurà.
Qui ha fet dilluns, farà dimarts.
Qui hi ha dalt?
Qui juga amb carbó es mascara.
Qui jura en fals per interès, digne de gran càstig és.
Qui la vergonya ha perdut, ja no li queda virtut.
Qui li netegi el cul que es quedi les claus del bagul.
Qui mal vol oir, primer l'ha de dir.
Qui mala condició té, cap amic li ve bé.
Qui maleeix i jura, té mala ventura.
Qui malviu, poc viu.
Qui mana fa el que vol.
Qui mana mai té culpa.
Qui mana? Qui no creu...
Qui mane, ho farà amb fermesa, però jamai amb duresa.
Qui maneja vidre el romp.
Qui manlleva per edificar, ha de vendre per pagar.
Qui manlleva, ses barbes empenyora.
Qui martiritza els animals, no compadeix les persones.
Qui massa alt pren el to, no acabarà la cançó.
Qui massa tira fa dos caps.
Qui mata porc menja costelles.
Qui matina caga on vol.
Qui matina viu, qui treballa té.
Qui matineja, té temps per tot.
Qui menja les dures, menjarà les madures.
Qui menja no pledeja.
Qui menja pa de fleca no té mal de coll.
Qui menja un ou sense sal, no es menjarà a sa mare.
Qui menys la procura, sol tindre més ventura.
Qui més bé hagi eixarcolat collirà més blat.
Qui més calla, més obra.
Qui més en té, més en vol.
Qui més en vol, menys en té.
Qui més fa, manco guanya.
Qui més parla de la mar, en ella no hi sol entrar.
Qui més val, més comporta.
Qui molt corre, alguna cosa atrapa.
Qui molt diu, molt es desdiu.
Qui molt llegeix, molt coneix.
Qui molt menja, molt caga.
Qui molt rellisca, cau.
Qui molt té, més li ve.
Qui mor, descansa.
Qui necessita retxa, no necessita metge.
Qui neix de ton llinatge és ton parent, bo o dolent.
Qui no agraeix, el diable serveix.
Qui no ama no mereix ser amat.
Qui no balli, que calli!
Qui no brama a sant ase, brama a sant ruc.
Qui no canta, Déu no l'ou.
Qui no cau, no s'aixeca.
Qui no cerca no troba.
Qui no compta, no s'erra.
Qui no conegui el subjecte no formi d'ell mal concepte.
Qui no conra ses voreres, per Nadal no té porgueres.
Qui no crida no és valent.
Qui no doni de ses peres, que no esperi de les alienes.
Qui no du el llum dret, vessa l'oli.
Qui no el criden, que no responga.
Qui no en sap més, amb sa mare es gita i no peca.
Qui no es cansa, no descansa.
Qui no es posa el tovalló embruta més el mocador.
Qui no estiga content, que barate.
Qui no fa un cistell, mai omple un cove.
Qui no guarda ço que despèn, ans acapta que no s'ho sent.
Qui no ha de ser venturós, no hauria de néixer.
Qui no ha vist Barcelona no és home ni persona.
Qui no hi és no fa fretura.
Qui no juga és qui més guanya.
Qui no juga, no guanya.
Qui no menja merda no està gras.
Qui no mira, no sospira.
Qui no pareix, pereix.
Qui no parla, senyal que està mut.
Qui no peca, no tem.
Qui no pensa en demà, de vell pararà la mà.
Qui no pensa, no peca.
Qui no persevera no és coronat.
Qui no porta una creu, en porta dues.
Qui no pot beure, glopeja.
Qui no pot caminar que es posi a córrer, va dir en Bigorra.
Qui no pot caminar, que no corri.
Qui no pot més amb la càrrega, es gita.
Qui no pot més, morir es deixa.
Qui no pot pagar, no deu.
Qui no pot pegar al clau, pega a la ferradura.
Qui no pregunta no sap.
Qui no pren el bon consell s'haurà de penedir d'ell.
Qui no pren medecines està bo.
Qui no puga tocar l'arpa que toque la flauta.
Qui no repassa, no té casa.
Qui no respecta el pare seu, no respecta Déu.
Qui no roba no porta roba.
Qui no ronca, no sopa.
Qui no s'embarca no es mareja.
Qui no sap de l'art, el llop se'l menja.
Qui no sap de parlar, el pengen sense culpa.
Qui no sap l'abecé no sap res.
Qui no sap, no peca.
Qui no sàpiga pixar, que no begui.
Qui no sigui home que no es llogui.
Qui no té bou ni cabra, tota la nit llaura.
Qui no té caràcter no és un home, és una cosa.
Qui no té consciència és un malvat.
Qui no té delit, no canta.
Qui no té diners, mai no trobarà manera de fer res.
Qui no té diners, no té drets.
Qui no té enteniment és boig.
Qui no té fe, no té res.
Qui no té fort coratge és vençut sovint.
Qui no té home, no és home.
Qui no té hort ni mata porc, més valdria que fos mort.
Qui no té l'eina, no fa feina.
Qui no té pa n'ha d'anar a cercar.
Qui no té sobres de pa, que no criï ca.
Qui no té, no és.
Qui no veu a Déu a l'altar el veu per alta mar.
Qui no vol rates, ha de patir els gats.
Qui no vulgui ser picat que no posi el cap al vesper.
Qui nodreix poquet, troba granet.
Qui nu no fa, un punt perd.
Qui obra no porta roba.
Qui ofèn venjança tem.
Qui pa vol menjar ha d'estalviar.
Qui paga bé, mana a la seva bossa i a la dels altres també.
Qui paga empila.
Qui paga, no deu; i qui no paga, deu.
Qui parla amb el nas.
Qui passa de la proa, cau al mar.
Qui passa ja fa prou.
Qui pega al gos, pega a l'amo.
Qui pega s'ha de disposar a rebre.
Qui pel novembre cava, perd el temps.
Qui penja serà penjat.
Qui pensa en demà, desconfia de Déu.
Qui pensa malament, el cap li caigui.
Qui per a ell treballa, jornals no mira.
Qui per frau nou, per frau pereix.
Qui perd la nit, perd el dia.
Qui perd, paga.
Qui perdona cria lladres.
Qui pets envia, merda espera.
Qui planta l'aromer, mort primer.
Qui planta per l'advent, guanya un any de temps.
Qui pledeja no assossega.
Qui poda per Sant Albí sempre té vinya i mai té vi.
Qui podria enganyar un enamorat?
Qui polseja i fuma, quan és mort, no hi veu.
Qui poques pipes compra, poques pipes menja.
Qui posa diners en abelles s'arrisca a gratar-se les orelles.
Qui posa les estovalles sempre hi perd.
Qui pot el més, també pot el menys.
Qui pregunta, saber vol.
Qui pren, no es mor.
Qui primer arriba, primer rep.
Qui protesta, ja ha perdut.
Qui puto és i puto es fa, són dos putos junts.
Qui regals pren, altres en ven.
Qui reparteix s'endú la millor part.
Qui res ha de menester, està molt bé.
Qui res no té, amb poc s'alegra.
Qui res té i res deu és mig ric.
Qui resa el sant rosari, mai li falta el necessari.
Qui reté, té.
Qui riu tot el dia t'enganya nit i dia.
Qui roba una arrova de roba no roba l'arrova, que roba la roba.
Qui roda el món, troba la mona.
Qui s'abaixa, Déu l'alça.
Qui s'aixeca tard, ni va a missa ni menja carn.
Qui s'arramba a sotana, quasi sempre guanya.
Qui s'esgarrapa allà on li fa picor, guanya quaranta dies de perdó.
Qui s'està al portal d'Amunt, veu passar més d'un difunt.
Qui s'està al portal d'Avall, prou farà més d'un badall.
Qui s'ha menjat les figaflors s'ha de menjar les agostenques.
Qui s'ha penjat!
Qui santifica les festes ha de fer coses honestes.
Qui sap un niu i el diu, piu, piu.
Qui savi pot enviar, no li cal castigar.
Qui se l'ha calat, que se la llevi!
Qui se'n va a dormir amb pecat dorm amb el dimoni al costat.
Qui sembra en mala terra no en pot treure bon fruit.
Qui sembra odis, recull venjances.
Qui sempre vol ser el primer, es queda el darrer.
Qui siga lladre, que siga valent.
Qui sua, caga, pixa i ho fa tot.
Qui t'ha fet palangrer, sent ton pare pastor?
Qui t'ha parit que et governi.
Qui t'hi posa?
Qui té a Déu, tot ho té.
Qui té a prop el molí, mol abans que el seu veí.
Qui té amics en cort, guanya el plet.
Qui té barquera, que li vagi al darrere.
Qui té bon costat ho té tot arreglat.
Qui té bon porc a la salera, bon Nadal se li espera.
Qui té bona pastera, l'hivern no l'espaterra.
Qui té buida la caixa la cara porta baixa.
Qui té cames que les tregui.
Qui té casa i es casa només ha de cercar pa.
Qui té castanyetes balla al so d'elles.
Qui té cor i cap ho té tot.
Qui té deutes té mal temps.
Qui té diners, en un poble, sempre fa rogle.
Qui té el cavall en llaurança, és sempre ric d'esperança.
Qui té el dol fa el que vol.
Qui té fort coratge no té por.
Qui té gos i fura, cacera segura.
Qui té gos i no té pa, es mereix una «assotà».
Qui té i reté, sempre té.
Qui té la mà al pandero el pot repicar.
Qui té llengua ha de tenir fets.
Qui té mà domina el joc, si el joc es deixa dominar.
Qui té mal el treu a veure.
Qui té mare, té amiga.
Qui té més seny que se'n valgui.
Qui té molta barba, té molta força.
Qui té oli de pericó no li cal metge ni doctor.
Qui té pa no mor de fam.
Qui té pa, que se'l mengi, qui no en té, que en cerqui.
Qui té paciència va a la vela.
Qui té parents en cort no és pobre del tot.
Qui té pins, té pinyes.
Qui té poc quefer, prompte acaba.
Qui té por es gita amb els pares.
Qui té por fa la sepultura de merda.
Qui té prat, té forques.
Qui té prou temps sempre li'n falta.
Qui té rates que compri moixos.
Qui té ruda a l'hort, té el remei ben a prop.
Qui té salut ho té tot.
Qui té set, somia fonts.
Qui té someres, té pollins.
Qui té terra s'enterra.
Qui té trèvol a casa no es casa.
Qui té un art, té una heretat.
Qui té un sou pot deturar el sol, si vol.
Qui té un sou tot el món remou.
Qui té vinya, té duros.
Qui té, que doni a qui no té; i, si no, que barati.
Qui té, sempre reté.
Qui tem la mort, no frueix de la vida.
Qui tem, alguna cosa ha fet.
Qui terreja menja terra.
Qui tinga por que no isca de casa.
Qui tingui ous a ferrar, que els ferri.
Qui tira serà tirat.
Qui tot ho comença, res acaba.
Qui tot ho creu, tot s'ho beu.
Qui tot ho llença, poc pensa.
Qui tot ho menja tot ho paeix.
Qui tot ho menja, tot ho caga.
Qui tot ho vol veure, tot s'ho ha de beure.
Qui tots els dies fa festa, no té diumenges en tot l'any.
Qui trasteja, menjoteja.
Qui treballa a les festes, sempre serà pobre.
Qui treballa el dia de Cap d'Any, treballa tot l'any.
Qui treballa i estalvia, de fortuna està en gran via.
Qui treballa l'espart mai no va fart.
Qui treballa malament, enganya la gent.
Qui treballa no badalla.
Qui treballa per l'Ascensió mai no farà res de bo.
Qui un hoste et lleva, no et vol mal.
Qui usa no abusa.
Qui va a Baixàs en torna pas.
Qui va a Oix en surt ben moix.
Qui va a Tavertet perd el tamboret.
Qui va a caçar el dia dels morts no caça res.
Qui va a llocs alts, té bona mirada.
Qui va a missa major, o té molts quartos o molta devoció.
Qui va a vega, no sopa.
Qui va al davant obre el barranc, qui va darrere tanca la barrera.
Qui va allà... ell dirà.
Qui va allà?
Qui va contra Déu, va contra seu.
Qui va contra la seva panxa res no avança.
Qui va davant porta la càrrega.
Qui va davant, camina; qui va darrere, trota.
Qui va de pressa no té fred.
Qui va de pressa, entropessa.
Qui va i ve, cadira no té.
Qui va inventar de fugir era pas bèstia.
Qui va net, net se'n torna.
Qui va sobre fang, llenega, i qui s'asseu sobre aigua, es nega.
Qui va sol, va on vol.
Qui vagi a Andalusia, camini la nit i dormi de dia.
Qui ven fe compra infern.
Qui vingui darrere, que arree.
Qui viu d'esperances, mai no fa bones anques.
Qui viu massa refiat, menja les sopes fredes.
Qui vol bastó sempre en troba ocasió.
Qui vol bon any, que sembri cada any.
Qui vol bona aigua que vagi a la font.
Qui vol criats, que criï moixos.
Qui vol foc amb sos dits el cerca.
Qui vol mal, mal li ve.
Qui vol regar quan plou ha de fer la presa quan fa sol.
Qui vol, pot.
Qui vulgui anar per mar sense perillar pel juny o pel juliol s'ha d'embarcar.
Qui vulgui estar ben servit, que tracti bé els criats.
Qui vulgui estar tan bé com a casa que no es mogui de casa.
Qui vulgui greix, que mati un porc.
Qui vulgui honra, que se la guanyi.
Quid pro quo.
Quin desastre, pollastre!
Quin poc món!
Quin sol més ric!, diu el gall quan es lleva.
Quin vent et porta per aquí?
Quina gràcia, farmàcia.
Quines coses que passen!
Quinto ronyós, soldat pollós.
Quinze són quinze, quinze, quinze, quinze, quinze són quinze, quinze, quinze són.
Raig a raig.
Rajar el most.
Rajar les canals.
Ralet, ralet, ralet... pica dineret!
Rall amb rall no fan pilota.
Ram de boig.
Ram de fil.
Raons, els meus collons.
Ras de seny.
Rascar les tripes.
Rata per quantitat.
Ratlla curta, pilota llarga.
Rebaixar la tara.
Rebre amb rams i palmes.
Rebre bé.
Rebre els sagraments.
Rebre la primera notícia.
Recades sense cistella, per a la vella.
Recitar la bonaventura.
Recollir els fruits.
Recollir un debitori.
Reconciliar-se amb l'església.
Reconèixer per fill.
Recordar-se de l'any de la fam.
Recordar-se'n de l'any de l'aiguat.
Recórrer la memòria.
Redimir la vexació.
Reduir a plata.
Refer la màrfega.
Refer les malles.
Refia't d'en Magarola, que et traurà de mal si no te n'hi posa.
Refiar-se de la Mare de Déu del Corredor.
Refrescar el vent.
Regal o esglai.
Regirat com un cuc.
Reguers, forts i valents.
Reiniciar-li el Windows.
Rellampecs al Port, aigua al foc.
Rellotge de repetició.
Remenar els colzes.
Remolí de gent.
Remoure els humors.
Rendició de comptes.
Rendir les armes.
Renego de la madrastra i de la seva casta.
Renéixer de les cendres.
Renovar la memòria.
Rentar la llana negra.
Repartir el pes de la romana.
Repartir les pitances.
Repassar la lliçó.
Repassar la teulada.
Repicar les campanes.
Repicar-li els alls.
Reprimir el geni.
Res és més expressiu que un sentiment callat.
Res esperis mai de mal quan un home és molt formal.
Res fa més neci que no voler ser-ho.
Res no fa aturar tant la gent com el soroll d'argent.
Resar i estudiar és molt mossegar i poc engolir.
Respira, pres, que el jutge dubta.
Resseguir la teulada.
Retallar les plantes.
Retirar-se de la platja.
Retret destrueix benifet.
Ric com un grill.
Ric, ric, em rebento si no ho dic.
Rient, rient, ens faràs plorar.
Riure pels seus dintres.
Riure per dins.
Riure's d'un enterrament.
Riure's de la processó.
Rius i camins són mals veïns.
Roba foradada no té durada.
Roba neta, sol espera.
Robeu, pobres, robeu, que per més que robeu, pobres sereu.
Roda de la fortuna.
Roda més que un duro fals.
Roda, roda, moliner. Si em fas caure, et mataré.
Rodó com la lluna plena.
Rodó com un meló.
Rodó de cara.
Rogle de lluna, de cada cent en plou una.
Roí present deshonra son amo.
Roig com una rosella.
Rojor amb el sol alçat, senyal de temps mullat.
Rompre els ullals.
Rompre la mar.
Rompre per tot.
Rondalla explicada, rondalla acabada.
Rondalla va, mentida ve, no us cregueu res del que diré.
Rondalla va, rondalla ve, si no escolteu, no us la diré.
Ros de mal pèl.
Rosa de tot l'any.
Rosegar la codonyeta.
Rubí, robar, matar, assassinar, cara de deure i no pagar.
Ruc com un sabatot.
Ruda, ruda, el temps es muda.
S'armà un cacau!
S'armà un teler!
S'ha acabat el xavo!
S'ha acabat l'arròs.
S'ha acabat la festa!
S'han de tornar més comptes a la gent que a Déu.
Sa cingla li fa campana.
Sa faixa de general.
Sa pigota no vol guapa cap al·lota.
Sabates noves i entropesses?
Saber a la pega.
Saber amb certesa.
Saber com els gasta.
Saber com es mata el peix.
Saber com l'oli de tenda.
Saber de bona part.
Saber dos sons i una ballada.
Saber el parenostre del pare Llop.
Saber el que es diu.
Saber el que es fa.
Saber el que no està escrit.
Saber fer l'allioli sense morter.
Saber fer unces dels xinxons.
Saber l'andola per on va.
Saber les beceroles de l'amor.
Saber les tresqueres.
Saber lligar-se els pantalons.
Saber mal no és mal saber.
Saber més bo.
Saber més lleis que un advocat.
Saber més que el Brillant.
Saber més que un mestre d'escola.
Saber molt de ballar i ballar malament.
Saber on es toca.
Saber on fa la llenya.
Saber per on va el carro.
Saber què és el carabassí i la sal.
Saber què hi ha davall terra.
Saber un punt més que el dimoni.
Saber vides alienes.
Saber-ho tot com el beabà.
Saber-ne ballet i sardanes.
Saber-ne un so i tres ballades.
Sabut el flac, ja està en el sac.
Sac arnat, rem usat, cep i jonc.
Sac de bondat.
Sac de carbó.
Sac de carn.
Sac de fàstics.
Sac de mal profit.
Sac de mentides.
Sac de nervis.
Sac de nous.
Sac dels cops.
Sac i soga.
Sac portes? Blat vols.
Sacerdot sense oració, nau sense timó.
Salar la festa.
Salardú, vila tancada, els cucuts li fan albada.
Salmó, allí on cauen.
Salt de mata.
Saltar a terra.
Saltar el vent.
Saltar per les parets.
Saltar-li a la cara.
Saltar-li els ulls.
Salut i ben lluny!
Salut i béns alegren el cor, però més el sant amor.
Salut i benzina!
Salut i feina i menjar per a l'eina.
Salut i feina.
Salut per a mi i feina per al meu home!
Salva el temps ara que el tens.
Salvar el cap.
Salvar un error.
Salvar-li el coll.
Salvat per la campana.
Salvo el guant.
Sang de nap.
Sant Antoni, el ruc al rec.
Sant Bartomeu del Grau, tretze o catorze?
Sant Elm a coberta brilla, tanca ben bé l'escotilla.
Sant Felip Neri no hi ha sant sense misteri.
Sant Feliu del Pinyó.
Sant Fortià, passa a mig sembrar.
Sant Francesc el raïm porta i Sant Josep se l'emporta.
Sant Galdric, el poble d'en Rapinya.
Sant Genís gran era comediant i el seu germà era escrivà.
Sant Grau, doneu-nos marit, si us plau.
Sant Jaume buida la carabassa.
Sant Jaume de Frontanyà, l'orinal del cel.
Sant Joan de Malta, l'un darrere l'altre.
Sant Joan i Sant Pere, adeu, primavera.
Sant Joan o barres?
Sant Joan revoltós, Sant Pere plujós.
Sant Llorenç és desgraciat: cada any hi ha un ofegat.
Sant Mamet porta barret.
Sant Marc porta ventera; si no la duu al davant, la duu al darrere.
Sant Martí Sarroca, puja a cavall i toca!
Sant Mateu de Mira a Bages.
Sant Miquel gloriós porta la lloga dels pastors.
Sant Miquel i Sant Rafel donen aigua del cel.
Sant Miquel sense lluna, de cent fedes, se n'escapa pas una.
Sant Miquel, qui s'aixeca no s'asseu.
Sant Miquelet, el fanalet.
Sant Necessari no hi és al calendari.
Sant Nin, sant Non, carregats de son!...
Sant Pancràs, patró dels obrers.
Sant Pau gloriós!
Sant Pau mullat, tot l'any esgarriat.
Sant Pere canvia els mobles de lloc.
Sant Pere duu nou fires al darrere.
Sant Pere fa endreça.
Sant Pere fa les portadores netes.
Sant Pere ha obert les aixetes.
Sant Pere mou els mobles del cel.
Sant Pere plujós, durarà un dia o dos.
Sant Pere remena les calaixeres.
Sant Pere té la bufa darrere.
Sant Pere ve i va, si un dia s'hi està, el juliol tornarà.
Sant Pere, Sant Pere, si el foc ha pres, que no torni enrere.
Sant Pol, gent de manta.
Sant Ponç guarda de xinxes.
Sant Privat, col i nap. El Mallol, nap i col.
Sant Roc! Doneu-me foc, ni massa ni poc.
Sant Vicent clar, pa fart; Sant Vicent obscur, pa per a ningú.
Sant de paper d'estrassa.
Sant de pasta de lluna.
Sant pel carrer i diable a casa.
Sant vell no fa miracles.
Santa Cecília clara, tot l'Advent emborbollada.
Santa Creu i el nom de Maria aigües i vents ens envia.
Santa Creu, un dineret.
Santa Elena gloriosa, trobadora de la creu.
Santa Perpètua de Mogoda, els del país de l'oca.
Santa Rita, advocada d'impossibles.
Santa Rosa de Lledó, sol i vent i aigua no.
Santa Tecla de fusta que té pixera!
Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins, què tenim avui per dinar? —Espineta amb caragolins.
Santificar les festes.
Santvicenter, bord i punyeter.
Sap més que li han ensenyat.
Saps que sé que són les set.
Saquejar la maleta.
Sastre que pel desembre no cus, el diable se l'enduu.
Satanàs era fill de Castellserà.
Savi com en Rogent, que sap comptar fins a cent.
Savi en dret.
Savi és l'home que només sap santificar-se.
Se li veu que vil és.
Se'n moren més de joves que de vells.
Se'n recull més amb el nas que amb una aixada ampla.
Sec com els cavalls d'en Malla.
Sec com un buscall.
Sec com un canyís.
Sec com un carquinyoli.
Sec març, plujós maig.
Segament de cames.
Segar molt terrer.
Segar-li la vida.
Segar-li les cames.
Segar-se la roba.
Segellar amb plom.
Segle de ferro.
Segle de plata.
Segó, segó, torna al caixó.
Segons com anirà.
Segons com pinta el dau.
Segons el bosc, la llenya.
Segons el cul, les calces.
Segons el peu, el calçat.
Segons el peu, la sabata.
Segons el pot, l'olor.
Segons els fems, la collita.
Segons és el rei és la llei.
Segons es veu.
Segons l'esquer, la pesca.
Segons l'ocell, l'ou.
Segons l'ocell, la cua.
Segons la bota serà el vi.
Segons la gent, el tractament.
Segons la paga, la sega.
Segons la pregunta, la resposta.
Segons llei i raó.
Segons siga el teu cabal, vestiràs més bé o més mal.
Seguir amb els ulls.
Seguir com un gos.
Seguir el seu curs.
Seguir el temps.
Seguir el vent.
Seguir la instància.
Seguir la veta.
Seguir-li el joc.
Seguir-li els passos.
Seguir-li la bandera.
Seguir-li les petjades.
Segur està en Pere, amagat al mig de la plaça.
Sembla que li deguin i no li paguin.
Sembla una cucafera.
Semblant a mareperla.
Semblar Déu i tot el món.
Semblar de Bovera.
Semblar el Déu de la terra.
Semblar el cor de la ràbia.
Semblar el sant de Sants.
Semblar en Liró.
Semblar en Mauri de les dècimes.
Semblar l'olla de mossèn Serà.
Semblar la Marieta enfarinada.
Semblar la música de Bufali.
Semblar la patum.
Semblar la torta de Tuïr.
Semblar que l'han maleït.
Semblar que li han arrencat un queixal.
Semblar que vagi a cercar la mort.
Semblar un ababol.
Semblar un àngel bufarell.
Semblar un bacallà.
Semblar un cel.
Semblar un encanteri.
Semblar un galliner.
Semblar un gripau.
Semblar un hospital.
Semblar un indiot.
Semblar un isard.
Semblar un mussol.
Semblar un perol esquerdat.
Semblar un seminari.
Semblar un xut.
Semblar una Clàudia.
Semblar una bota.
Semblar una bruixa.
Semblar una comèdia.
Semblar una esquella esquerdada.
Semblar una granera.
Semblar una màrfega.
Semblar una merla.
Semblar una persona criada en la Figuereta del Nuc.
Semblar una pilota de ping-pong.
Semblar unes calces d'hostaler, que mai cauen bé.
Semblar uns àrguens desclavats.
Semblar-se a sa mare.
Sembra bledes en començar maig i per Nadal encara en menjaràs.
Sembra quan puguis i batràs com els altres.
Sembrar amb llavor de filferro.
Sembrar de sal.
Sembrar la zitzània.
Sembrar tardà és sembrar en va.
Sèmola amb llardons, menjar dels bons.
Sempre cau soldat.
Sempre es topa on es té mal.
Sempre fan les sopes del meu pa.
Sempre hi ha àngels que diuen amén.
Sempre hi ha hagut pobres i rics.
Sempre hi ha qui corre més.
Sempre humil, però mai vil.
Sempre ix a repicar matines.
Sempre la raó confon.
Sempre parla qui més ha de callar.
Sempre plou allà on hi ha saó.
Sempre plou quan es té bugada.
Sempre plou quan es tenen mossos.
Sempre ponent i els ous cars!
Sempre queden raïsses quan es pasta.
Sempre quietes, sempre inquietes. Dormint de dia, de nit despertes.
Sempre s'emporta la mala fama aquell que no la té gaire bona.
Sempre seràs pel que tindràs.
Sempre ve bé.
Sencer com una ametlla.
Sense aixeta ni pipó, d'on treus el vi de la bota, Rabassó?
Sense amor no es viu.
Sense anar-l'hi ni venir-l'hi.
Sense autoritat no hi ha societat.
Sense cacau no es fa xocolata.
Sense cap treball.
Sense casa ni fogassa.
Sense diners no hi ha dinades.
Sense dir paraula.
Sense dolor no hi ha amor.
Sense faltar una coma.
Sense fer embuts.
Sense fer res, perdràs salut i diners.
Sense fer soroll.
Sense fer testament.
Sense fotre brot.
Sense fre ni esperó, quin cavall hi ha bo?
Sense gasoil ni gasolina, no es pesca la sardina.
Sense humilitat no hi ha grandesa.
Sense moure un peu.
Sense música no es pot ballar.
Sense necessitat, no descobreixis el pecat.
Sense pa no es troba bo cap menjar.
Sense pensar-hi gaire.
Sense pic, repic, ni repicó.
Sense poder respirar.
Sense un cèntim.
Sense voler es toca la llaga.
Sentir la ferum.
Sentir olor a les calces.
Senyals de vida.
Senyar-se amb seny.
Senyoret de mig cul.
Senyoret, per la jaqueta li corre un pollet.
Separar de la parròquia.
Separar la plata.
Ser Peret, el de les matinades.
Ser Sodoma i Gomorra.
Ser al pou.
Ser amic del rei David.
Ser blau el fester.
Ser bon cristià.
Ser bon oficial.
Ser bonic perquè sí.
Ser brou de llengües.
Ser caixa tancada.
Ser cas negat.
Ser cavall de dues selles.
Ser com bací i cadena.
Ser com comparar pomes amb peres.
Ser com donar palla a la mula.
Ser com el febrer.
Ser com el nan del carrer del Llop.
Ser com el vicari d'Olot, que renega si pot.
Ser com la «Maria ves-te'n d'aquí».
Ser com la tramuntana, que no és bona ni és sana.
Ser com un beduí.
Ser com una ostra, dura per fora, tova per dintre i amb perla.
Ser contes tàrtars.
Ser cosa de l'edat.
Ser cosa dura.
Ser cosa fina.
Ser cosa llarga.
Ser cul i braga.
Ser d'olis pesats.
Ser de Déu.
Ser de Madrid.
Ser de Pego.
Ser de Sant Tornem-hi.
Ser de Sant Torni.
Ser de Tírig.
Ser de Vistabella.
Ser de barra.
Ser de can Milà i Camps.
Ser de casa, com el forrellat.
Ser de cotó fluix.
Ser de creure.
Ser de darrere de rostoll.
Ser de dir.
Ser de fiar.
Ser de gel.
Ser de genis encontrats.
Ser de la Plana de Vic.
Ser de la cria esguerrada.
Ser de la fe d'Abraham.
Ser de la mateixa telerada.
Ser de les ànimes.
Ser de mala llavor.
Ser de munició.
Ser de profit.
Ser del carrer Sant Josep.
Ser del darrer que li parla.
Ser del poble de la mera.
Ser del ram de la tòria.
Ser del ram.
Ser del temps de les xapes.
Ser dels de la xàquera vella.
Ser devot de sant Pere Regalat.
Ser dues ànimes en un cos.
Ser el benjamí.
Ser el capitost.
Ser el correu de Tossa.
Ser el curiós d'en Nofre.
Ser el dia del gos.
Ser el gall del poble.
Ser el gat de la barcada.
Ser el manso.
Ser el pitjor del pitjor.
Ser el que portà el pessic al món.
Ser el quid de la qüestió.
Ser el tot.
Ser en Nofre Llonze.
Ser espectadors de primera fila.
Ser espigolat a mala banda.
Ser estudiant de la sopa.
Ser filat del mateix cànem.
Ser fill de Tossa.
Ser fill de sa mare.
Ser home fet.
Ser l'aleta del cor.
Ser l'amo de l'auca.
Ser l'amo de les ametlles.
Ser l'amo del comú quan no hi ha ningú.
Ser l'amo del tros.
Ser l'amo del trull.
Ser l'amo i senyor.
Ser l'ample de Pals.
Ser l'home de l'auca.
Ser la Calderona.
Ser la Paula dels llaços.
Ser la cama del mal.
Ser la casa d'en Garlanda.
Ser la costella.
Ser la flor.
Ser la imatge.
Ser la sal de la terra.
Ser mà-llarg, -a.
Ser mal vell.
Ser massa bo.
Ser materialment impossible.
Ser menester la creu i els ganfarons.
Ser menester uns ternals.
Ser menys que en Gira-rocs.
Ser més gos que la jaqueta d'un guàrdia.
Ser més mal de passar que un sisó roí.
Ser més roín que la carn de coll.
Ser més roín que les veces.
Ser molt Pere.
Ser molt blau.
Ser molt intrínsec.
Ser músic d'ofici, de vocació i de vici.
Ser músic de vora.
Ser o no ser, aquesta és la qüestió.
Ser o no, res!
Ser passat Empúries.
Ser pecat i porqueria.
Ser petit per patge.
Ser pitjor que la Inquisició.
Ser pluja d'abril.
Ser pobre i honrat té molt de mèrit.
Ser públic i notori.
Ser repelós a.
Ser ric és massa i ser pobre, massa poc.
Ser senyora i majora.
Ser solfes i mifes.
Ser tan car com un ou un sou.
Ser tan mort com els morts del cementiri.
Ser tants com en van darrere dels gegants.
Ser tingut de.
Ser tingut per.
Ser tot de Déu.
Ser tot un home.
Ser trau i botó.
Ser tret d'oli.
Ser un «desespero».
Ser un Benet.
Ser un Casanova.
Ser un Joan Doneta.
Ser un Marimon.
Ser un Parsifal.
Ser un Pere Llefres.
Ser un Pere Pau.
Ser un Pere Viret.
Ser un Pere.
Ser un Proteu.
Ser un Salomó.
Ser un Tartarí.
Ser un afaneta.
Ser un afaram.
Ser un aguiló.
Ser un aladroc.
Ser un alarb.
Ser un alficòs.
Ser un al·leluia.
Ser un analfabet.
Ser un animal.
Ser un animalot.
Ser un aniversari que no es canta.
Ser un armari.
Ser un arpellot.
Ser un artista.
Ser un atordiment.
Ser un aturat.
Ser un atzucac.
Ser un babaia.
Ser un baboia.
Ser un bacorer.
Ser un bagasser.
Ser un baladrer.
Ser un bàlsam.
Ser un banau.
Ser un bàrbar.
Ser un bardaix.
Ser un barroer.
Ser un baticor.
Ser un batusser.
Ser un beat.
Ser un beco.
Ser un benaventurat.
Ser un besuc.
Ser un betzol.
Ser un boixet.
Ser un bombó.
Ser un bon Pep.
Ser un bon apòstol.
Ser un bonàs.
Ser un bony.
Ser un borratxo.
Ser un bossot.
Ser un botiguer.
Ser un bòtil.
Ser un botxí.
Ser un bou.
Ser un bragasses.
Ser un bufó.
Ser un burxeta.
Ser un burxó.
Ser un ca de feina.
Ser un cabeçut.
Ser un cafre.
Ser un cagaire.
Ser un cagalatxa.
Ser un cagarina.
Ser un caguerri.
Ser un caluix.
Ser un calvari.
Ser un camanduler.
Ser un cananeu.
Ser un caníbal.
Ser un caparràs.
Ser un capdanser.
Ser un capet.
Ser un captaire.
Ser un carabassot.
Ser un carca.
Ser un carram.
Ser un cas.
Ser un cataplasma.
Ser un catxasses.
Ser un cavall en pompa, que sempre corre i mai arrenca.
Ser un cavallot.
Ser un censal.
Ser un ceptrot.
Ser un cícero.
Ser un clatellut.
Ser un codony.
Ser un coent.
Ser un colom sense fel.
Ser un conco.
Ser un corn.
Ser un cornell.
Ser un cossatge.
Ser un covard.
Ser un crac.
Ser un cretí.
Ser un cuc.
Ser un dandi.
Ser un dàtil.
Ser un deixat.
Ser un descregut.
Ser un desgavell.
Ser un desgraciat.
Ser un desllenguat.
Ser un desmanyotat.
Ser un dèspota.
Ser un desvergonyit.
Ser un diable.
Ser un diabló.
Ser un diastre.
Ser un dictador.
Ser un dimoni.
Ser un dir.
Ser un disbarat.
Ser un doner.
Ser un doneta.
Ser un dormilega.
Ser un dormís.
Ser un dotor.
Ser un drapaire.
Ser un elefant.
Ser un embolic de cordes.
Ser un embolic.
Ser un empastre.
Ser un emprenyador.
Ser un encongit.
Ser un energumen.
Ser un epuló.
Ser un eremita.
Ser un ermità.
Ser un esbirro.
Ser un escanyat.
Ser un esclafit.
Ser un escorniflaire.
Ser un escurçó.
Ser un espatotxí.
Ser un esquizofrènic.
Ser un estaferm.
Ser un estaquirot.
Ser un estirat.
Ser un estorinat.
Ser un estret.
Ser un estruç.
Ser un estúpid.
Ser un fa i calles.
Ser un faldiller.
Ser un faldilletes.
Ser un fals.
Ser un faltat.
Ser un fanaler.
Ser un fantotxe.
Ser un faranduler.
Ser un farfant.
Ser un fartaner.
Ser un fastigós.
Ser un favot.
Ser un felló.
Ser un femer.
Ser un fetiller.
Ser un filisteu.
Ser un flaó.
Ser un foc etern.
Ser un follet.
Ser un forn.
Ser un fredolic.
Ser un fregall.
Ser un fresseta.
Ser un fumeta.
Ser un furoner.
Ser un furor.
Ser un gafarró.
Ser un galàpet.
Ser un gallaret.
Ser un gallet.
Ser un gamberro.
Ser un ganassa.
Ser un ganut.
Ser un garlaire.
Ser un gavarro.
Ser un gil.
Ser un glaç.
Ser un golondro.
Ser un gorrer.
Ser un gos perdiguer.
Ser un gos.
Ser un gracioset.
Ser un gran cor.
Ser un graponer.
Ser un gripau.
Ser un gros.
Ser un home d'anys.
Ser un home nou.
Ser un home que val per dos.
Ser un home sense fe.
Ser un homenet.
Ser un hospital.
Ser un idiota.
Ser un ignorant.
Ser un individualista.
Ser un infeliç.
Ser un inútil.
Ser un ja-ja.
Ser un janot.
Ser un joc d'ous.
Ser un joc.
Ser un jueu.
Ser un linx.
Ser un liró.
Ser un lladre.
Ser un lladregot.
Ser un llaminer.
Ser un llec.
Ser un llefiscós.
Ser un llefuc.
Ser un lleganyós.
Ser un llepa.
Ser un llepaire.
Ser un llépol.
Ser un llibre obert.
Ser un llimac.
Ser un llonze.
Ser un llunàtic.
Ser un mac.
Ser un macarró.
Ser un mafiós.
Ser un malcriat.
Ser un malvat.
Ser un mamarratxo.
Ser un manefla.
Ser un maremàgnum.
Ser un màrtir.
Ser un marrec.
Ser un matament.
Ser un maula.
Ser un mec.
Ser un met.
Ser un meula.
Ser un microbi.
Ser un miserable.
Ser un misser.
Ser un moc.
Ser un mofeta.
Ser un moix.
Ser un moneiot.
Ser un monstre.
Ser un monyicot.
Ser un mort.
Ser un morrut.
Ser un mosquit.
Ser un nap.
Ser un neci.
Ser un negat.
Ser un negrer.
Ser un nervi.
Ser un obtús.
Ser un orellut.
Ser un pagès.
Ser un paio.
Ser un pallasso.
Ser un pàmfil.
Ser un pampana.
Ser un pàmpol.
Ser un pas de rodolí.
Ser un patufet.
Ser un pecador.
Ser un pèl.
Ser un pelat.
Ser un pet tibat.
Ser un petarrell.
Ser un piano sense tecles.
Ser un pidolaire.
Ser un pigmeu.
Ser un pillo.
Ser un pipioli.
Ser un pirat.
Ser un pirata.
Ser un pispa.
Ser un ploraner.
Ser un pobret.
Ser un podrit.
Ser un purgatori.
Ser un putxinel·li.
Ser un qualsevol.
Ser un rave.
Ser un rentacares.
Ser un rodamon.
Ser un rondaller.
Ser un rufià.
Ser un saboc.
Ser un sabut.
Ser un sac.
Ser un salvatge.
Ser un sant Benet.
Ser un sastrinyoli.
Ser un sàtrapa.
Ser un secall.
Ser un secardí.
Ser un siboc.
Ser un soca.
Ser un socó.
Ser un sonso.
Ser un subnormal.
Ser un tabal.
Ser un tafaner.
Ser un tafur.
Ser un tanasi.
Ser un tap.
Ser un tarat.
Ser un tarot.
Ser un taumaturg.
Ser un tibat.
Ser un timorat.
Ser un tinyeta.
Ser un tinyós.
Ser un tomany.
Ser un tossut.
Ser un tou.
Ser un trampista.
Ser un tribulet.
Ser un trinxa.
Ser un trompa.
Ser un trompet.
Ser un trompeta.
Ser un tronc.
Ser un tronxo.
Ser un truà.
Ser un verderol.
Ser un verro.
Ser un viri.
Ser un virolet.
Ser un vividor.
Ser un xafa.
Ser un xarlatà.
Ser un xarnego.
Ser un xarxot.
Ser un xoriço.
Ser un xot.
Ser una Babilònia.
Ser una àliga.
Ser una andròmina.
Ser una aventura.
Ser una bacora.
Ser una baga boja.
Ser una bagatel·la.
Ser una baldritxa.
Ser una bestiesa.
Ser una bestiota.
Ser una bomba.
Ser una bruixa.
Ser una bugadera.
Ser una burla.
Ser una cabronada.
Ser una caca.
Ser una cagada.
Ser una campana badada.
Ser una campana.
Ser una carabassa.
Ser una carronya.
Ser una catracòlica.
Ser una ceba.
Ser una collonada.
Ser una comèdia.
Ser una conilla.
Ser una coseta.
Ser una creu.
Ser una disbauxa.
Ser una donota.
Ser una druda.
Ser una espingarda.
Ser una fardassa.
Ser una fembra comuna.
Ser una fembra folla.
Ser una fembra vil.
Ser una fletxa.
Ser una flor d'estiu.
Ser una foca.
Ser una gardenya.
Ser una garsa.
Ser una gentada.
Ser una gitanada.
Ser una gitanalla.
Ser una golfa.
Ser una guilla.
Ser una gusarapa.
Ser una harpia.
Ser una joia.
Ser una lleona.
Ser una llima.
Ser una llumenera.
Ser una mala eruga.
Ser una màrfega sense punts.
Ser una marioneta.
Ser una marmota.
Ser una martingala.
Ser una maturranga.
Ser una meravella.
Ser una mona.
Ser una mort.
Ser una mostela.
Ser una pàmfila.
Ser una passada.
Ser una patuleia.
Ser una peladilla.
Ser una pelleringa.
Ser una pepa.
Ser una pereta en dolç.
Ser una pesta.
Ser una prostituta.
Ser una quera.
Ser una rabosa.
Ser una rampoina.
Ser una rata.
Ser una reina.
Ser una rifada.
Ser una rucada.
Ser una runa.
Ser una serp d'estiu.
Ser una simbomba.
Ser una somera.
Ser una tasseta de plata.
Ser una tia Jana.
Ser una tia.
Ser una tortuga.
Ser una trompeta.
Ser una tropa.
Ser una vaca.
Ser una vergonya.
Ser una xarlotada.
Ser una xerrameca.
Ser una ximpleria.
Ser-hi de més.
Ser-li cent cavalls.
Ser-ne el burlot.
Serà lloança vertadera, si el que alaba es queda enrere.
Serdinyà en té tant d'orgull, per un xic de vi que cull.
Sermons curts mouen cors, sermons llargs mouen culs.
Servir a la pàtria.
Servir al noble, anc que sia pobre.
Servir de pantalla.
Servir per cordill.
Serra, serra, serrador.
Serradura i cola, i vaja l'andola.
Serrar una barrina.
Ses al·lotes de Costitx totes eren mamelludes.
Ses garotes de Codera, s'han de menjar amb cullera.
Set canes sota terra.
Set ceps cecs i set xicres xiques.
Set claus, set panys.
Set de pardal.
Set de venjança.
Set i el batlle.
Set pagesos, set reis, set lleis, set dimonis.
Setembre de secada, bolet a l'ombrada.
Setembre plover, podreix el sequer.
Setembre plujós, gener polsós.
Setembre, octubre i novembre, busqueu qui vos governe.
Setmana Santa marcera porta la fam al darrere.
Setze quinzets de fetge fregit.
Seure a la banqueta.
Seure al llit.
Si Nadal cau en dimarts, festes a sarpats.
Si Panxa planxa amb quatre planxes, amb quantes planxes planxa Panxa?
Si a Bellús vas, pregunta pel Pare Sant.
Si a Déu t'encomanes, mira què li demanes.
Si a bodes no m'hi vols, convida'm el dijous.
Si a l'olla no s'hi afegís, mai seria plena.
Si al cel volem anar, a Déu hem d'estimar.
Si al so que toquen ballo, ni peco per curt, ni per llarg tampoc.
Si al teu marit vols mal en gran, dona-li cols per Sant Joan.
Si algú et ve a tocar el botet, tu fes el paper de met.
Si algú no us convé, l'envieu... a la pesca.
Si altre menja a ton plat, sols prendràs del teu costat.
Si amb el diable has de dinar, cullera llarga et caldrà.
Si amb els dits et vols mocar, amb senyors no et pots tractar.
Si amb vent mestral ploure sents, agarra't bé la gorra, que en vindrà més.
Si aneu a Castellars, de cap per avall segaràs.
Si arriba a ser un bou...
Si badalla un, també badallaran els altres.
Si bo és el temor, és més bo l'amor.
Si bona xocolata vols no et cansis de remenar.
Si caiem, de terra no passarem.
Si canten els de Palau, mal temps, adeu-siau.
Si cola, cola.
Si creus aquell qui t'ama mai no perdràs la fama.
Si d'algú et vols revenjar, has de callar.
Si d'altre no vols dir bé, no digues mal.
Si d'una unça en fa xinxons, ja li pots donar expressions.
Si de paraules t'enamores, pots ser molt bé enganyat.
Si de prunes te'n fas un tip, aniràs a can Felip.
Si de rendes vols «gosar», aprèn bé d'estalviar.
Si demanes de més, t'exposes a no aconseguir res.
Si demostres tenir ardits, no et faltaran pas amics.
Si desembre no venia, l'any nou no arribaria, i el món s'acabaria.
Si dic que sí, ai de mi! Si dic que no, hi ha por.
Si dos octubres un any tenia, la gent es moriria.
Si el batall no pica, la campana no sona.
Si el cuc no canta per l'abril o està malalt o es vol morir.
Si el cuc viu està, per l'abril el tenim ací ja.
Si el dijous el sol es pon entre núvols, pluja abans de tres dies.
Si el fi és bo, l'obra és millor.
Si el jove sabia i el vell podia...
Si el mal vols deturar, poc menjar.
Si el metge no és com cal, pobre malalt.
Si el setembre la terra banya, la baciva dels bous és a muntanya.
Si el vell pogués i el jove sabés, tot aniria bé.
Si els penedits haguessin d'anar a Roma, les carreteres n'anirien plenes.
Si em punxen no em trauen sang.
Si era blanc, busca-ho negre.
Si és de Déu.
Si és possible.
Si és procedent.
Si és servit.
Si és valencià, ell cantarà.
Si et cases, fas bé, i si no et cases, també.
Si et cau oli a la porta vol dir desgràcia.
Si et fa mal el cap, faixa't els peus.
Si et fa mal la tripa, ves-te'n al riu i esbandeix-la.
Si et fa mal, estreny el cul.
Si et fa mal, xucla.
Si et vols jubilar, papers sense parar.
Si ets blanc, no et facis negre.
Si ets pobre, sempre seràs pobre.
Si ets res bo, fes-te ençà; si ets res de mal, fes-te enllà.
Si ets servit.
Si fa bo per Sant Mateu, prepara les botes i l'arreu.
Si fa vent, el bolet fuig rabent.
Si fas cara a tots els vents, no m'agraden tos intents.
Si fas el que vols no et queixis del que et passi.
Si fas mal, als Reguers no trobaràs res.
Si fora un bou!
Si fos de...
Si fuges de polseguera, cauràs en fanguera.
Si governes la boca, governaràs la bossa.
Si ho encerto, bé; i si no, també.
Si jo consento el pecat, consento ser condemnat.
Si l'abril és eixut, el maig serà ben florit.
Si l'enveja fora música, quants de Mozart i Beethoven hi hauria.
Si l'has perdut blanc, busca'l negre.
Si l'òliba canta, prepara la manta.
Si la Mariola fa cassola, agarra espart i fes sola.
Si la barrera és a ponent, canvi de vent.
Si la collita és bona, que plogui quan vulgui.
Si la figuera obre l'ull, no dormis de cap ull.
Si la llenya fa brasa, senyal de vent o d'aigua.
Si la lluna fa tana, aigua per la setmana.
Si la lluna porta la corona de la Mare de Déu, aigua o neu.
Si la mar en lloc d'aigua fora vi... tot el món seria marí.
Si la pena fora un sou!
Si la porta tens tancada, tindràs la testa guardada.
Si la roba és bona, els pedaços també ho són.
Si la teua suor s'ha de tornar aigua, no sues.
Si les mirades matessin...
Si llaminer vols ser, de Músser has de ser.
Si llampa per la mar, vent a la terra.
Si llampega a Rocacorba, no tarda tres dies a ploure.
Si llampega a la marina, ventolina.
Si llampegà al Macià, pluja demà.
Si llampega cap al nord no vulguis sortir del port.
Si m'haguessin sagnat no m'haurien tret ni una gota de sang.
Si mai l'abril venia, mai la pluja arribaria.
Si març marceja, al racó es pixa la vella.
Si marxes ja tornaràs.
Si matines, veuràs; si treballes, tindràs.
Si mor la saba, mor l'arbre. Si mor la llengua, mor el poble.
Si no basta, posa-hi el bast.
Si no en gastes un, n'estalvies dos.
Si no entres, no cal que isques.
Si no et fa res.
Si no ets bo per tu, no ho seràs pas per ningú.
Si no ets bon enraonador, no siguis llarg parlador.
Si no fa saó, no és ploure.
Si no haguéssim de menjar, no caldria treballar.
Si no hi és.
Si no ho veig, no ho crec.
Si no parla, rebenta.
Si no s'han mort, encara hi són.
Si no t'arriben, fes nusos.
Si no te l'ha feta te la farà.
Si no tinc raó me la tallo i em faig monja.
Si no vols perdre, no juguis.
Si no vols que es presenti el dimoni, no l'anomenis.
Si no vols treballar, fes-te soldat o capellà.
Si pagues a un deutor, fes que firmi taló.
Si passes per la terra dels vells no parlis de la teva joventut.
Si pel desembre neva bé, eixampla el graner i el paller.
Si pel febrer no fa fred, la resta de l'any se'n ressent.
Si pel juliol aigua cau, neu a l'hivern serà.
Si pel juny plou, el bon temps es remou.
Si pel març sents tronar, ven els bous i menja't el pa.
Si pel març trona, la collita serà bona.
Si per Sant Climent fa vent, bon hivern.
Si per Sant Vicenç està clar, hi ha bona collita de vi i pa.
Si per l'abril no ha aplegat, a Déu i als santets m'he encomanat.
Si per la Candelera neva, trenta dies més estarem amb ella.
Si perd i riu el marxant, és boig o no vol pagar.
Si piquen les mosques i es llepen els gats, aigua a grapats.
Si plora el xirlot reial, farà temporal.
Si plou brusques dins l'agost, esclata-sangs a voler.
Si plou el primer divendres de mes, abans de vuit dies hi haurà saó.
Si plou pel gener, tot l'any va bé.
Si plou per Sant Bernabé, pluja tot l'estiu que ve.
Si plou per l'Ascensió, s'infla el codony.
Si plou, perquè plou; si no plou, perquè no plou.
Si pobre vols ser, ven el vell i compra el novell.
Si porta capell, no et fiïs d'ell.
Si put la claveguera, la cort i l'aigüera, l'aigua ve al darrere.
Si quan plou crida l'òliba o el mussol, aviat es veurà el sol.
Sí que la penjarem ben alta!
Si resar veus en Bernat, penses que és en veritat?
Si segueixes al gos i al gat, no moriràs ni gelat ni acalorat.
Si t'agafo, no tindràs fred!
Si t'agarra embarcat el vent de terra, tindràs guerra.
Si tenim diners comprarem porrat, una guitarreta i tocarem raspat.
Si tens bé, bé faràs.
Si tens diners, a tot arreu manaràs.
Si tens diners, et pots riure de tot.
Si tens l'as, no t'espantis pas.
Si tens mal de ventre, toca-te'l sempre.
Si tens massa forasters, t'acabaran els diners.
Si tens prou diners, faràs la guerra al rei.
Si tens res de bo és de Déu; tan sols el pecat és teu.
Si ton bé és amenaçat, si no el tot, treu la meitat.
Si ton pare és pobre i vell, no deixis que mostri la pell.
Si torna Sant Jordi, torna el blat i l'ordi.
Si trenques un mirall porta mala sort.
Si trona aviat, estigues a tot preparat.
Si trona pel febrer, molt mal en ve.
Si tu ho dius!
Si tu no parles, rebentes.
Si un dia per l'altre veus el vent, bona vista tens.
Si un remei et va bé, segueix-lo, que et convé.
Si us plau, aigua de Viladrau.
Si vas a Roma amb diners, Papa pots ser.
Si vas al Puig, veges la Mare de Déu i fuig.
Si vas al bosc, no hi faces foc.
Si ve gent d'Ainet, traieu el ganivet.
Si veus que la broma s'arrossega per la muntanya, pastor, no deixis la capa.
Si vols anar bé, tracta amb gent de bé.
Si vols bé al marit teu, dona-li cols per Sant Andreu.
Si vols bon allar, deixa un dia de sembrar.
Si vols bon aller sembra'l pel març o pel febrer.
Si vols bon company, ni més savi, ni més guany.
Si vols collir pèsols, sembra'n tots els mesos.
Si vols conèixer l'ase, posa-te'l a casa.
Si vols criats, a la plaça en lloguen.
Si vols el corral guardat, passa'n el forrellat.
Si vols estar bé, fes el que vegis fer.
Si vols fer bona parella, la sabata amb la sabata i l'espardenya amb l'espardenya.
Si vols fer ventositats, menja castanyes.
Si vols gos de caça, busca-li la raça.
Si vols patir, ix de casa.
Si vols pau a la vila, calla i mira.
Si vols porc, posa-hi.
Si vols prosperar, has de matinar.
Si vols que et duri la caseta, no facis obres d'oreneta.
Si vols que mori el vedell, mata-li la vaca.
Si vols que plogui, emblanquina.
Si vols saber algú qui és, dona-li poder i diners.
Si vols saber si fa fred, mira't aquest!
Si vols saber, escandalla.
Si vols ser amic del gat, grata-li el cap.
Si vols ser ric, lleva-t'ho del «pic».
Si vols tall, posa't la mà al cul.
Si vols tenir bon meloner, sembra'l per Sant Soter.
Si vols tenir bons cans, que en vinguin de casta.
Si vols tenir un tresor, l'estalvi val més que l'or.
Si vols tindre a on anar, fes pimentonar.
Si vols una bona col, planta-la pel juliol.
Si vols veure un home mort, compra-li l'hort.
Si vols veure un moixó estarrufat, canvia'l de forat.
Sí! Botifarra negra.
Sí, senyor; i anava a soles.
Sia com sia.
Sia el que sia.
Sia en hora bona.
Sia o no sia.
Sia poc o sia res, al donat, grans mercès.
Sies sempre del partit que guanya.
Sigues home de bé i no et faltaran treballs.
Sigues pacífic i moriràs vell.
Sigui el que sigui ja se sabrà.
Sigui pansa, sigui figa, que sigui de la Garriga.
Siguin negres, siguin rosses, no et fiïs de certes mosses.
Silenci, que a dalt escriuen!
Simater i fill de frare!
Síndrome de Diògenes.
Sine qua non.
So de corn.
So de fons.
Sobrar segon delme.
Sobre desgràcia, fortuna.
Sobre gustos molt s'escriurà i encara tot no es dirà.
Sobreeixir-li el fel.
Soc vell, però tinc el mateix cascavell.
Soc vella, però tinc la mateixa tavella.
Socarrats de Fontdepou.
Socórrer la plaça.
Sofregir la carn.
Sofrir mort i passió.
Sol amb barba encarnada, terra mullada.
Sol amb trompa, senyal de música.
Sol barbut, bufarut.
Sol barbut, tramuntana.
Sol com un cucut.
Sol d'abril, obre la mà i deixa'l anar.
Sol d'hivern, ix tard i es pon prompte.
Sol i cerç i aigua no, bon temps per al teuler.
Sol i serena fa tornar la gent morena.
Sol i vent, bo per al forment.
Sol i vent, salut i poc turment.
Sol voltat, ventat o mullat.
Sol, sol aniràs i mussol tornaràs.
Soldats, bagassa i criats, tres enemics ben pagats.
Solta el tros!
Soltar la boixa.
Soltar una espècie.
Som atrapats si les gates no fan gats.
Som esclaus de les nostres paraules però amos dels nostres fets.
Som pas de Bula.
Són de gran autoritat justícia i benignitat.
Són més xafarderes que ses bugaderes!
Són monyicots, no ho entenen; van a la mar i s'ofeguen.
Són poques i ballen bé; tenen la panxa arrugada com la manxa d'un ferrer.
Sonar a retraure.
Sonar bé.
Sonar-li els plats com si foren les tapadores de perol.
Sonen arpes, lires i flautes!
Sopa amb oli no val un dimoni.
Sopa de tres vents: qui no hi correrà, no hi serà a temps.
Sopar de cabasset.
Sord de conveniència.
Soroll rar: Lloros.
Sorollar les posts.
Sortir a llum.
Sortir a parlar de.
Sortir a plaça.
Sortir al camp.
Sortir amb globus.
Sortir bé.
Sortir com un pinyol de cirera.
Sortir de misèria.
Sortir de son pas.
Sortir del dia.
Sortir el nas.
Sortir el sol.
Sortir-li bromera per la boca.
Sortir-li del cor.
Sortir-li els ulls del cap.
Sota la cura de.
Sota terra hi ha la guerra.
Sota terra sigui!
Sua el llaurador per a l'acaparador.
Suar com un malaurat.
Suat com un poll.
Suau alegria, exercici moderat i taula parca.
Suca, mulla i guarda el pa.
Suca, suca, Marieta, que val més el suc que la sardineta.
Suplicar en revista.
Surar com l'oli.
Suspendre el judici.
Tabac, joc i vi, amb taxa distreuen, sense ella, són verí.
Tabaleter és el meu marit, Déu me'l va donar i així me'l vaig quedar.
Tal com el boig pensa, així ho escampa la campana.
Tal és Pere com el qui li ve darrere.
Tal es canta com alegre el cor està.
Tal és en Pere, tal és com era.
Tal estimat, tal avorrit.
Tal m'estic com m'estava.
Tal música, tal dansa.
Tal n'escup que en menjaria.
Tal qual vegada.
Talla i cus.
Tallar el rotllo.
Tallar la pilota.
Tallar un bosc arreu.
Tallar-li el clatell.
Tallar-li el fil de la vida.
Tallar-se la cueta.
Tan aviat com pugueu.
Tan aviat com sigui possible.
Tan aviat plora com riu.
Tan bé que hem vist i ara amb ulleres!
Tan bona cara fa quan diu mentida com quan diu veritat.
Tan cert com la claror del dia.
Tan cert com sant Pere va parir.
Tan llarg com és.
Tan prompte com.
Tan sols qui no fa res és qui s'equivoca.
Tanca la porta i entra per on vulgues.
Tanca la porta per fora.
Tancar la lloca al porxo.
Tancar la porta amb barres.
Tant a tant.
Tant aquí com a Siam, sense diners, molta fam.
Tant cada cala, va dir el pescador, i només treia alga.
Tant com hom més desitja la mort, aitant més li dura la vida.
Tant com més sabràs, més valdràs.
Tant com plou, en Pere no es mou.
Tant de bé a vegades no convé.
Tant de lletres com de pa no ho fa tot el menjar.
Tant diràs, que em convenceràs.
Tant en sé com en sabia.
Tant hi ha de Petra a Pasqua com de Cinquagesma a Algaida.
Tant hi ha, tant hi direm.
Tant hi hagi com jo hi sé.
Tant hi va el vell com el novell.
Tant li és passejar el gat com fer busques de rellotge.
Tant li és.
Tant m'és fotre com fer llum.
Tant m'és pa com peix.
Tant me fa sis com mitja dotzena.
Tant per tant, del canut.
Tant per tant, queda per al sant.
Tant profit et faça, com els perdigons a les guatlles.
Tant s'hi val.
Tant se val quatre com dos parells.
Tant se val sagnies com ventoses.
Tant van pegar a sant Pere, que els va córrer al darrere.
Tanta força va fer, que es cagà sense voler.
Tants esclaus, tants enemics.
Tants melons duc a la plaça, que algun m'ix carabassa.
Tap de suro.
Tapar els conductes.
Taradell, poble pic i gran bordell.
Tartareu, cua de guineu.
Tartareu, vila pomposa.
Tarragona, ciutat morta.
Tau a tau.
Taula de Barcelona, un pa per persona.
Te'n pots alabar.
Te'n recordaràs de mi.
Teixint a Sabadell hi deixaràs la pell.
Teixir i desteixir.
Temps d'abril, temps de flors.
Temps d'eleccions, temps d'inauguracions.
Temps de vent, temps de res.
Temps del car de fora, tràngol a les platges.
Temps hi ha de comportar i altre temps de riure i de plorar.
Temptar a Déu.
Tendre com l'aigua.
Tendre com un enciam.
Tendre com un pèsol.
Tenir a Déu davant dels ulls.
Tenir a Déu i buscar ronya.
Tenir a joc.
Tenir a la boca el que es té al cor.
Tenir a qui semblar.
Tenir a son favor.
Tenir al cap més fusta que el pinar de Moià.
Tenir al punt.
Tenir algun desig.
Tenir alguna altra cosa en el pap.
Tenir blat a cambra.
Tenir bon aspecte.
Tenir bon braó.
Tenir bon camatge.
Tenir bon rotllo.
Tenir bon ventrell.
Tenir bona bossa.
Tenir bona embocadura.
Tenir bona gamba.
Tenir bona grapa.
Tenir bona grípia.
Tenir bona orella.
Tenir bona premsa.
Tenir bones bigoteres.
Tenir bones cames.
Tenir bones finques a la Bordeta.
Tenir bones tragadores.
Tenir bons dits.
Tenir bons perns.
Tenir bons quatre quartos.
Tenir bony o bua.
Tenir cara de ciment armat.
Tenir compte en el menjar.
Tenir coneixença de.
Tenir cor de tigre.
Tenir diners que mai no han vist el sol.
Tenir el ball de sant Vito.
Tenir el cap ben posat.
Tenir el cap com una enclusa.
Tenir el cap gros.
Tenir el cap ple d'aire.
Tenir el cap ple de serradures.
Tenir el cap ple.
Tenir el cap tou.
Tenir el clarinet a la màniga i l'himne a la boca.
Tenir el cor adormit.
Tenir el cor en un fil.
Tenir el cor petit.
Tenir el cor trencat.
Tenir el cos com una campana.
Tenir el cuc solitari.
Tenir el cul feixuc.
Tenir el fetge adormit.
Tenir el geni fort.
Tenir el pa llescat.
Tenir el pa pastat.
Tenir el seu drapet a la roscada.
Tenir el seu què.
Tenir el tel de la llengua ben trencat.
Tenir el telèfon mal penjat.
Tenir els anys de Crist.
Tenir els cascavells pansits.
Tenir els collons a tires.
Tenir els ossos molls.
Tenir els ous a la gola.
Tenir els palangrons calats.
Tenir els peus com un glaç.
Tenir els ulls clavats a terra.
Tenir els ulls de multiplicar.
Tenir els ulls de pop i la boca de rap.
Tenir en contra.
Tenir en memòria.
Tenir en poc.
Tenir gallarets al cap.
Tenir ganes de cops.
Tenir ganes de jugar.
Tenir grius dins el cap.
Tenir l'aigua com un cistell.
Tenir l'ànima penjada d'un fil.
Tenir l'edat de Crist.
Tenir l'enterrament pagat.
Tenir l'esquena a dos aiguavessos.
Tenir la boira.
Tenir la bugada estesa.
Tenir la busca a les dotze.
Tenir la cara folrada.
Tenir la closca al cul.
Tenir la closca dura.
Tenir la cosa.
Tenir la mà a la farnera.
Tenir la mà lleugera.
Tenir la màrfega plena.
Tenir la paga de ca Clavell.
Tenir la panxa bruta.
Tenir la panxa envernissada.
Tenir la pell com un setí.
Tenir la pipa plena.
Tenir la regla.
Tenir la renda d'en Malagrida.
Tenir la sang d'aigua.
Tenir la sang molt roja.
Tenir la seva gràcia.
Tenir la solitària.
Tenir la tia Maria.
Tenir la vareta de la virtut.
Tenir la veu trencada.
Tenir la vista cansada.
Tenir les dents de conill.
Tenir les galtes enceses.
Tenir les galtes vermelles.
Tenir les lletres molt grosses.
Tenir les lliçons avançades.
Tenir les mans tacades de sang.
Tenir les orelles de suro.
Tenir les orelles plenes de cotó.
Tenir les regnes.
Tenir les sangs fluixes.
Tenir les tripes com els canons de l'orgue.
Tenir llengua per setze.
Tenir llit i taula parada.
Tenir mal beure.
Tenir mal de canyó.
Tenir mala grapa.
Tenir mania persecutòria.
Tenir merda a la corretja.
Tenir més arròs que una baldana tortosina.
Tenir més béns que l'emperador de la Xina.
Tenir més cara que el rei de la Duana.
Tenir més coratge que Caro.
Tenir més coratge que en Prim.
Tenir més fam que un llop en dejú.
Tenir més fetge que un bou.
Tenir més gana que un ganivet nou.
Tenir més llengua que setze.
Tenir més notes que un burro amb potes.
Tenir més orgull que diners.
Tenir més perill que un formatge del senyor de Bicorb.
Tenir més pretendents que en Just de les ametlles torrades.
Tenir més punts que el sermó de Santa Anna.
Tenir més punts que una capa de sastre.
Tenir més set que la calç.
Tenir més son que un lladre.
Tenir més tramús que un teuladí de niu.
Tenir més vista que un soriguer.
Tenir molt de coll.
Tenir molt mal sembrat.
Tenir molt saler i poca sal.
Tenir molt tros de camí fet.
Tenir molta «mili».
Tenir molta comèdia.
Tenir molta fusta al cap.
Tenir molta gola.
Tenir molta lletra.
Tenir molta merda al gec.
Tenir molta palla i poc blat.
Tenir molta tafarra.
Tenir moltes mans.
Tenir moltes tecles.
Tenir neta la menjadora.
Tenir on agafar-se.
Tenir orelles com fulles d'enciam.
Tenir orelles de llebre.
Tenir os de jueu i cordeta de penjat.
Tenir pa per a dies.
Tenir pa per la vida.
Tenir pacte amb el dimoni.
Tenir part amb el dimoni.
Tenir pèls a les mans.
Tenir per davant.
Tenir per igual.
Tenir per mà.
Tenir peuets de perdiueta.
Tenir plena la cartera.
Tenir poc esperit.
Tenir poca sal a la mollera.
Tenir poca son.
Tenir poques barbes.
Tenir quatre pèls de rata.
Tenir què dir.
Tenir refranys per a tot.
Tenir set de moixó.
Tenir set pams a Son Tril·lo.
Tenir set pèls en guerrilla.
Tenir tancat amb cent claus.
Tenir tant de seny com la granera.
Tenir temps de rosegar un pinyol d'oliva.
Tenir temps i diners.
Tenir tots els moixos fermats.
Tenir ulls de poll.
Tenir un art parat.
Tenir un atac de banyes.
Tenir un bon passar.
Tenir un bonyigo en lloc de cervell.
Tenir un calfred.
Tenir un carrer de cases a Barcelona.
Tenir un cul com un cabàs.
Tenir un cul com un pandero.
Tenir un cul com una panera.
Tenir un déu al cos.
Tenir un geni com una pólvora.
Tenir un no sé què.
Tenir un oncle a l'Havana.
Tenir un pensament.
Tenir un peu al cementeri.
Tenir un peu al clot.
Tenir un pic a l'estómac.
Tenir un préssec al mitjó.
Tenir un raconet.
Tenir un sentiment de mort.
Tenir un tel als ulls.
Tenir una aventura.
Tenir una barra d'or dins el cap.
Tenir una bona mort.
Tenir una bona ratxa.
Tenir una bona ventada.
Tenir una brossa a l'ull.
Tenir una cama al cementiri.
Tenir una cara com la lluna quan fa el ple.
Tenir una ceba.
Tenir una edat.
Tenir una enganxada.
Tenir una hora curta.
Tenir una llengua com un tallant de carnisser.
Tenir una panxa com un guitarró.
Tenir una pensada.
Tenir una perdigonada.
Tenir una ramalada.
Tenir unes dents tan llargues.
Tenir ús de raó.
Tenir veu de canya badada.
Tenir vuit creus.
Tenir-hi els ulls.
Tenir-hi partit pres.
Tenir-ho al cap de la llengua.
Tenir-ho ben pastat.
Tenir-ho mal parat.
Tenir-ho negre.
Tenir-ho tot al punt i al so.
Tenir-li bones o males absències.
Tenir-lo al puny.
Tenir-lo de la mà.
Tenir-lo de sa part.
Tenir-lo en bona opinió.
Tenir-ne el pap ple.
Tenir-ne les calces plenes.
Tenir-ne tants com Nostre Senyor germans.
Tenir-ne un feix.
Tenir-se d'un fil.
Tenir-se el temps.
Tenir-se per les parets.
Tens més claror en els ulls, que foc el sol d'Alacant.
Tenyir de púrpura.
Tercer en discòrdia.
Terra que no s'hi fa herba, mai sia meva.
Terra roja, terra boja.
Terra sense aigua, cos sense ànima.
Tes que tes.
Timoner que no marca, mal guia la barca.
Tinc cap i no tinc peus, i fuges així que em veus.
Tinc cap, ull i cos, i no tinc carn ni cap os.
Tinc migranya, piranya.
Tindrà plet qui demana més de son dret.
Tindre manco honra que el gos d'un cec.
Tinguem o no diners, tots naixem nuets.
Tinguem pau i morirem vells.
Tinguen-lo tres, que quatre no poden.
Tingues diners, teus o dels altres.
Tip com un rènec.
Tira'n deu, que deia en Moret.
Tirant i fugint.
Tirant, tirant, s'acaben.
Tirar a la soca.
Tirar a matar.
Tirar a muntanya.
Tirar bona pedrada.
Tirar de dalt la trona.
Tirar de veta.
Tirar del tros.
Tirar guitzes contra l'agulló.
Tirar la barra.
Tirar la barretina.
Tirar la conilla al conill.
Tirar la corda fins que es trenqui.
Tirar la corda.
Tirar llances a mar.
Tirar més que l'ungüent de canonet.
Tirar most al vi.
Tirar per algun estat.
Tirar per elevació.
Tirar un cable.
Tirar una mà.
Tirar una maneta.
Tirar-ho a Arenys.
Tirar-ho a la bassa.
Tirar-ho a la brossa.
Tirar-li al fetge.
Tirar-li una puntada.
Tirar-s'ho tot al pap.
Tirar-se a la piscina.
Tirar-se a les banyes del bou.
Tirar-se al tren.
Tirar-se de la moto.
Tirar-se el capell.
Tirar-se el cartell per terra.
Tisores són tisores.
Toc a morts.
Toc de morts.
Toc de queda.
Toca i nosaltres ballarem.
Toca trons, que demà plourà!
Toca't el cul i balla.
Toca't el nas!
Toca, toca, i no et gires.
Tocar a ànimes.
Tocar a bateig.
Tocar a bon temps.
Tocar a combregar.
Tocar a comunir.
Tocar a festa.
Tocar a l'oració.
Tocar a mal temps.
Tocar a ranxo.
Tocar a terra.
Tocar a vespres.
Tocar al tro.
Tocar de prop.
Tocar el Tiroriro.
Tocar el blanc.
Tocar el cel.
Tocar el clarinet amplificat.
Tocar el flabiol.
Tocar el vint-i-nou.
Tocar i tocar.
Tocar la dolçaina.
Tocar la rauta.
Tocar la tanda.
Tocar les castanyoles.
Tocar les tecles.
Tocar pela llarga.
Tocar sense bordons.
Tocar sense paper.
Tocar totes les portes.
Tocar una tecla.
Tocar-li el quadre.
Tocar-li el rusc.
Tocar-li els nassos.
Tocar-li la corfa.
Tocar-li la nina de l'ull.
Tocar-li la pandereta.
Tocar-li la solfa.
Tocar-li la tanda.
Tocar-se del cap.
Tocar-se els ous.
Tocarà cítara?, ara «tic», ara «cot».
Tocat del bòlid.
Tocat del perol.
Tocat del violó.
Tocat per la tramuntana.
Tolba, la gossa pregona.
Tombar de quilla.
Ton pare no té nas.
Toquen a córrer.
Toqueu música balladora, que volem ballar!
Torcar-se les morrandes.
Torna-hi, cap vermell!
Tornar a agafar el fil.
Tornar a canviar.
Tornar a carregar.
Tornar a contar.
Tornar a la terra la carn.
Tornar a mudar.
Tornar a purgar el malalt.
Tornar a rentar.
Tornar un os a lloc.
Tornar-li la paraula.
Tornar-se vermell fins a les orelles.
Tornar-se'n els nervis.
Tornar-se'n les viandes.
Tort, obri l'altre ull.
Tortosa és mare dels forasters i madrastra dels tortosins.
Torrar-se la padrina.
Torre de vent.
Tot a poc a poc.
Tot bon amant s'equivoca.
Tot bon amor va per terra.
Tot burlant, burlant.
Tot ca lladra a sa porta.
Tot cantador és bevedor.
Tot consisteix en això.
Tot duu la seva música.
Tot eixirà en la colada.
Tot el bé està bé.
Tot el dia.
Tot el món i Bolulla.
Tot el que Déu fa, ben fet està.
Tot el que Déu vol és salvat.
Tot és estam.
Tot és estar-hi fet.
Tot és mal que mata.
Tot és mar i no tot és peix.
Tot està per fer i tot és possible.
Tot està subjecte a l'home.
Tot hi corro!
Tot ho converteix en substància.
Tot ho paeix.
Tot ho paga la poca roba.
Tot li és poc.
Tot li fa ventrell.
Tot li riu.
Tot m'agrada, menys l'era.
Tot mal és febre.
Tot no són glòries, que també hi ha algun rèquiem.
Tot pa revén sopes.
Tot passa, com als gats la tos.
Tot pecat neix d'amar-se a si mateix.
Tot per l'audiència, però sense l'audiència.
Tot plegat, pela de deu.
Tot pot tornar enrere menys els rius.
Tot reig és eixorc.
Tot rient, rient, els pengen.
Tot s'encomana menys la guapesa.
Tot s'ha de prendre com Déu ho envia.
Tot s'hi val.
Tot s'ho beu.
Tot s'ho creu, pareix Andreu, tot s'ho cala, pareix Cucala.
Tot se'n va amb pilotes i marxadors.
Tot serà que...
Tot sigui per amor de Déu: pa i trons.
Tot té el seu contrari.
Tot un Déu.
Tot va a l'oli.
Tot va per companys i companyes.
Tot ve que s'acaba.
Tota classe de tavella fes-la amb lluna vella.
Tota cosa és millor mercat quan és cara.
Tota cuca vivent.
Tota la claror és de dia.
Tota la santa nit.
Tota la vida i dos anys més.
Tota la vida.
Tota ovella ben llanada de l'hivern està guardada.
Tota vergonya és bona.
Totes les coses tenen la seua contra.
Totes les pregàries pugen al cel.
Totes les vegades que.
Totes les veritats són pas bones a dir.
Totes se les empesca!
Tothom neix plorant i ningú no mor rient.
Tothom sent el capellà, però ningú l'escolta.
Tothom té un preu.
Tots anirem a Can Torrella.
Tots duem una campana dalt del cap.
Tots els altres.
Tots els dies no moren canonges.
Tots els dies no són diumenges.
Tots els mestres han estat aprenents.
Tots els pobres del món!
Tots i cadascun.
Tots són bons fins que deixen de ser-ho.
Tou com un matalàs.
Tou com un perol d'arròs.
Tractar amb Déu.
Tractar de tu a tu.
Tractar de tu.
Tractar-se bé.
Tractar-se com un príncep.
Tramuntana blava, glaçada provada.
Tramuntana matinera, tres dies de carrera.
Tramuntana per Sant Miquel, octubre sec i serè.
Tramuntana per Sant Miquel, tot l'any miraràs el cel.
Tramuntana, cosa sana.
Tranquil com unes pasqües.
Trasplantar el julivert porta mala sort.
Traspuar el vi.
Trau-me a terra que em marege.
Través de dit.
Treballar com un ruc.
Treballar com una formiga.
Treballar en ferro vell.
Treballs d'altres maten l'ase.
Tremolar de por.
Trencar el cuc.
Trencar la baralla.
Trencar la guardiola.
Trencar pel mig.
Trencar un sou pel mig.
Trencar-li la crisma.
Trencar-li la dormida.
Trencar-li les cames.
Trencar-s'hi les banyes.
Trencar-se el coll el diable.
Trencar-se els tendrums.
Trencar-se la crisma.
Trenta-u de desembre, Sant Silvestre, que si es descuida ja no hi entra.
Tres per quatre, nou? I quatre botifarres, un sou.
Tres persones i un sol Déu són en un poder, fill meu.
Tres pics i repicó.
Treu cap, treu maga.
Treu-me d'aquí i degolla'm allí.
Treuen els gossos a cagar.
Treure a rodolins.
Treure a ús de la seva.
Treure de davant.
Treure de guerxesa.
Treure de l'opressió.
Treure de misèria.
Treure de possessió.
Treure de trumfo.
Treure del cau.
Treure del corral.
Treure del dubte.
Treure del forn.
Treure diners de la pols de la terra.
Treure el fel.
Treure el fum.
Treure el moll dels ossos.
Treure el pap.
Treure el peix de l'ostra.
Treure el pit.
Treure el segell.
Treure el tros.
Treure els golfos.
Treure fulla els arbres.
Treure la nata.
Treure la post del llit.
Treure la premsa.
Treure la rapa dels raïms.
Treure la sarna.
Treure la suarda.
Treure la substància.
Treure la verinada.
Treure la xena de la comuna.
Treure les arnes.
Treure les capes netes.
Treure les cataractes.
Treure les pedres.
Treure les tares.
Treure per la pinta.
Treure sos comptes.
Treure'l a la vergonya.
Treure'l de les grapes.
Treure'n llana neta.
Treure'n un pessic.
Treure's la careta de la cara.
Treure's la càrrega de damunt.
Treure's la màscara.
Treure's la palla de damunt.
Treure's les escates.
Treure's una espina.
Treure-hi el cap.
Treure-hi el nas.
Treure-l'hi de la boca.
Treure-li la carn de l'olla.
Treure-li la pols de l'esquena.
Treure-li la pols.
Treure-s'ho de sobre.
Triant, triant, et quedes amb les triadures.
Triar el millor per si.
Tric o trit.
Trobar bona pastera.
Trobar el jaç buit.
Trobar la clau de la collita.
Trobar la clau de volta.
Trobar la cuca dins del forat.
Trobar les Amèriques.
Trobar les índies.
Trobar pare i mare.
Trobar pèls al cul.
Trobar tac i bac.
Trobar tapadora per a tot.
Trobar-hi la punta.
Trobar-se amb altre de la seva faisó.
Trobar-se en dos llocs.
Trobar-se molts d'un mateix geni.
Trobar-se presa dintre les seves carns.
Trona de març, mal anirà.
Tronada de matinada, prompte finada.
Tronades a la muntanya i pedregades a l'Aragó.
Trons a Collserola, aigua a la mar.
Trons a Peramola, pluja al pla.
Trons a Riells, pluja a gavells.
Trons a l'abril, pagès feliç.
Trons a la muntanya, aigua a la plana.
Trons a muntanya, garbes a la cabanya.
Trons al matí, vent a desdir.
Trons d'hivern, senyal de bon any.
Trons de març, any de moscards.
Trons per Nadal, fred i fam.
Tronxo de col.
Tros d'imbècil acabat.
Tros de banc.
Tros de carn amb ulls.
Tros de fava.
Tros de figa.
Tros de merda.
Tros de soca.
Truc o tracte.
Tu em cites i em deus? Senyal que por em tens.
Tu ja m'entens.
Tu jugues l'as, tu pagaràs.
Tu me la pagaràs.
Tu no saps sinó un so i jo sé un so i una ballada.
Tu també, fill meu?
Tu, maca, que sola que vas...
Tururut pa amb oli!
U per u, primer jo que ningú.
Ull de la Marieta.
Ull de perdiu.
Ull és instrument del cor.
Ull negre i gros, què més voleu vós?
Ullets de perdiu.
Ulls com perles.
Ulls d'anguila de pou.
Ulls de besuc.
Ulls de bòtil.
Ulls de brívia.
Ulls de griva.
Ulls de guinda.
Ulls de multiplicar.
Ulls de pruna.
Ulls de serp.
Ulls de taronja.
Ulls que no veuen, gallina que m'emporte.
Ulls que s'estimen es veuen de lluny.
Un a altre.
Un abisme és cor de mare on sempre hi ha el perdó.
Un alguerés, d'un pa te'n fa tres.
Un amb altres.
Un any més que antany, com la mula del rector.
Un bast a l'ase, que dos ja és fava.
Un bescuit qualsevol se'l menja.
Un bon dia.
Un bon exemple dura sempre.
Un bonic bonet ha regalat a en Benet Bonet.
Un bony, dos bonys, tres bonys té el codony.
Un caçaire i un pescaire, un sastre i un sabater, quatre... mentiders.
Un cafís de.
Un camp llaurat que punta de rella no hi ha tocat.
Un cas siga!
Un cataplasma fet amb escorpí ben aixafat, cura la picada d'escorpí.
Un colló de.
Un convent de monges blanques i un frare que els repica les anques.
Un convidat més? Un pot d'aigua més a l'olla.
Un cop al dia, les tripes ronquen.
Un de tants.
Un dia per altre.
Un dia que altre.
Un em deia aigua de mar i, l'altre, ceba marina.
Un escolta val cent lliures.
Un esperit sa en un cos sa.
Un exemple val per mil paraules.
Un feix de.
Un femer de.
Un fotimer de.
Un fum de.
Un gavadal de.
Un i altre.
Un ja farem sempre és tard.
Un la fa i altre la paga.
Un llençol apedaçat que punta d'agulla no hi ha tocat.
Un muntó són tres.
Un músic és un mag.
Un neci semblarà orat si amb savis vol alternar.
Un per altre.
Un per un.
Un poc de.
Un quintar de bròquil no fa una unça de greix.
Un ram de.
Un rap i una tenca, la rapitenca.
Un riu de.
Un roc al mig del rec, ric, roc, va rodant riu avall.
Un sou sempre és un bon company.
Un té vol un do.
Un ull li mira a Sant Esteve i l'altre a Sant Joan.
Un xic de.
Un xinxer de.
Una altra cosa és llonganissa.
Una bona resposta val molt i poc costa.
Una brossa no fa niu, ni una gota no fa riu.
Una cançó de fil i cotó.
Una capseta blanca, que s'obre i no es tanca.
Una carretada de.
Una caterva de.
Una cosa és l'escultura i l'altra l'arquitectura.
Una cosa petita com una poma, que no cap a Barcelona.
Una cosa porta l'altra.
Una cosa va per l'altra.
Una cosa, rodona com un plat. Xip-Xap!, ja s'ha amagat.
Una de dos, més val catarro que tos.
Una de dues.
Una desgràcia a qualsevol passa.
Una en la vida i altra en la mort.
Una espurna crema una casa.
Una estesa de.
Una faixa, a l'hivern, és de bon govern.
Una garba de.
Una gràcia per caritat!
Una i bona.
Una i oli!
Una llaga incurable fa la vida miserable.
Una llei posterior deroga l'anterior.
Una llum llunyana llueix lliure lliscant enllà.
Una mà amb cinc dits ja pots portar guants.
Una me'n faràs, però no més.
Una nau val un bou; i dos, cinc sous; i tres, no valen res.
Una riada de.
Una senyora s'està al terrat amb la cua verda i el vestit morat.
Una tracalada de.
Una val mil i mil no valen una.
Una vegada a l'any i encara amb dany.
Una vegada a l'any no fa mal.
Una vegada era un rei...
Una vegada no es compta.
Una vegada posat.
Una vegada que.
Una vella amb una dent que fa córrer a tota la gent.
Una volta feren una nora de pedra, i encara parlava.
Una, quan va néixer, ja ho era.
Ungla de bruixa.
Ungles llargues, gorrina o gossa.
Unir-se en matrimoni.
Uns el treball apliquen i altres se n'aprofiten.
Uns fan el mal i altres ho paguen.
Uns juguen i uns altres paguen.
Uns manen i altres menen.
Uns mengen i altres dejunen.
Uns tant i d'altres tan poc.
Uns tenen la fama i altres els doblers.
Untar per sobre.
Untar-li el palmell de la mà.
Usar de son dret.
Útil sigues, que no et faltarà qui et vulga.
Va a fer llum o va de carrabina?
Va callar perquè tenia culpa.
Va com va i no com voldria.
Va com va.
Va dir el tambor: també soc músic!
Va el joc.
Va i ve.
Va molt moll, el pobre.
Va per baix, llangardaix.
Va per dalt, pardal.
Vaga de fam.
Vagi amb qui vaig.
Vagi en descompte dels meus pecats.
Vagi en nom de Déu.
Vagi una cosa per altra.
Vaig i vinc i res no tinc.
Vaig sentir que ballaven, i ballava un gos enmig la plaça.
Val la pena dir...
Val més a la presó que al cementiri.
Val més a poc a poc que la mort.
Val més arriscar la mà que el cap.
Val més baralla clara que amistat fingida.
Val més ben fet que ben dit.
Val més bleda ací que pernil allà.
Val més callar.
Val més dejunar que a l'infern anar.
Val més donar guany al carnisser que a l'apotecari.
Val més donar un tomb pel plat que per la plaça.
Val més el suc que la sardina.
Val més fer flaire viu que mort.
Val més fer goig que llàstima.
Val més foraster que forat.
Val més fugir que morir.
Val més la salsa que els clavells.
Val més mà de jutge que abraçada d'advocat.
Val més menjar que anar d'apotecaris.
Val més meu que nostre.
Val més morir dret que viure de genolls.
Val més pagar que deure.
Val més quedar amb apetit que haver d'anar al llit.
Val més sentència de metge que de jutge.
Val més ser estimat que temut.
Val més ser mall que enclusa.
Val més ser pobre i bo, que ric i traïdor.
Val més ser pobre que lladre.
Val més ser pobre que mentider.
Val més ser pobre que miserable.
Val més ser un petit pagès que un gran masover.
Val més tenir mala mare que bona madrastra.
Val més un bon preu que una bona collita.
Val més un bonic barret que deu casquetes.
Val més un dia d'estiu, que tot l'hivern sencer.
Val més un pedaç foraster, que un forat del terreny.
Val més un poc honrat que un molt robat.
Val més un prompte que cinc tossuts.
Val més un tall de gallina que una bona medicina.
Val més un veí a punt que un germà lluny.
Val més una costelleta que una sardineta.
Val més una mala avinença que un bon plet.
Val més vergonya que diners.
Val qui té, i qui no té, no val res.
Valen més els diners a la caixa que el fiador a la plaça.
Valent gat parí sa mare!
Valer el seu pes en or.
Valer un Perú.
Valga'm sant Aleix sota l'escala i sant Tet sota la cadira.
Valgui el que valgui.
Valia més morir com a cavallers que no deixar-se prendre com a moltons.
Van i venen i no es detenen.
Vatua el món!
Vatua el ret de la Sila!
Vedells i minyons tot l'any són bons.
Veges per a on!
Vell amb amor, hivern amb flor.
Ven al fiat i restaràs pelat.
Vendre i comprar a casa, fan casa.
Vendre masos per comprar valors és canviar l'or fi pel vil plom.
Vendre una notícia.
Vendre'l, com Judes a Nostre Senyor.
Vendre's la camisa.
Venir a la boca.
Venir a llum.
Venir amb solapes.
Venir d'un badall de grill.
Venir d'un pensament.
Venir d'una ungla de cavall.
Venir de camí.
Venir de dalt.
Venir de la Bordeta.
Venir de pas.
Venir de pau.
Venir en bona ocasió.
Venir les coses rodades.
Venir molt armat.
Venir ses nesples.
Venir-li els andorrans.
Venir-li joc.
Vent de Sanahuja, posa't sota la pluja.
Vent de gregal? Mal!
Vent de migjorn fa venir son.
Vent de migjorn, no hi torn.
Vent de ponent, post el sol, post el vent.
Vent manresà, no plou ni plourà.
Vent marí és com el pastor: al darrere duu el sarró.
Vent morellà, ni plou ni plourà.
Vent que dina i sopa, una quinzena.
Vent segarrenc, missatger d'hivern.
Ventar a colze.
Ventar la destral.
Ventar sense vent fa perdre la feina i el temps.
Verd com un lloro.
Verd en el bosc, negre en la plaça i roig en la casa.
Verificar-se la condició.
Veritat no demana cantons.
Veritat sabuda i bona fe guardada.
Veritat volem nua i tothom la vesteix.
Veritats com el punt.
Vermell com la sang.
Vermell com un gra d'all.
Vermell com un titot.
Vermell com una cirera.
Vermell com una gamba.
Vermellor a la posta, mal temps porta.
Vermellor al matí, la pluja és aquí.
Ves a cobrar a can botifarra de la Roca.
Ves a contar-ho a ta tia!
Ves a fer pastetes!
Ves a la teua i no faces cas.
Ves a saber!
Ves a ta mare que et bolque, monyicot.
Ves al Reart a pelar canyes!
Ves al cel.
Ves al cul de ta mare.
Ves amb la pau de Déu.
Ves i fila!
Ves i toca't el nas.
Ves i toca't els collons!
Ves-te'n amb tanta pau com descans ens has deixat.
Vesprada de març, el teu ramat aplegaràs.
Vestir a l'ample.
Vestir de púrpura.
Vestir-se les armes.
Vestit mal fet.
Vet aquí una altra que no ha filat d'avui.
Veu de piula.
Veu, ou i calla, i lluny de la canalla.
Veure el frare darrere la porta.
Veure el plet.
Veure els bous des del cadafal.
Veure la claror al final del túnel.
Veure la cosa mal parada.
Veure miloques volar.
Veure un tort mai no ha dut cosa bona.
Veure's a cames.
Veure's el plet.
Veure-ho tot amb ulleres d'augment.
Veure-li el cul a la taleca.
Veure-se'n un brut.
Veure-se-li la ceba.
Vi begut amb porró, poc i millor.
Vi bo de Vimbodí.
Vida de canonge.
Vida de negres.
Vinaròs, trosset de cel.
Vinga juny fresc, clar el Carme i abrasit Sant Jaume.
Vinguin processons si cauen xinxons.
Vint-i-nou de lluna.
Visites curtes, amistats llargues.
Visqui vostè molts anys.
Vista la porta, sabuda la gent.
Vistabella del Maestrat, a un pas del cel.
Viure a Llofriu; i sense moure's del poble, esmorzar a Figueres.
Viure a compte de.
Viure a l'Argenteria.
Viure al carrer Gran.
Viure al carrer de la Palla.
Viure al carrer dels quatre vents.
Viure amb la cama en alt.
Viure com una bèstia.
Viure de l'altar.
Viure de propina.
Viure del tros.
Viure en l'edat de pedra.
Viure en l'opulència.
Viure en la pau de l'àngel.
Viure en pecat.
Viure en un cau.
Viure és caminar cap a la mort.
Viure és morir.
Viure més que Sarna.
Viure pla i pensament sa.
Volar la terra.
Voler de vells, acaba en les pells.
Voler el gos i el collar.
Voler el niu i la mareta.
Voler el sant i el pedestal.
Voler el sou i el bou.
Voler l'estopa i el cul calent.
Voler molta sal.
Voler ser l'abat.
Voler-ne una maneta.
Vols callar, bacallà?
Vols tenir al vespre alegria? Obra bé tot el dia.
Voltant i girant...
Voltar més que la cansalada a l'olla.
Vuit dies ençà, vuit dies enllà, l'aigua de Sant Marc no pot faltar.
Vuit dies endavant, vuit dies endarrere, Sant Ponç guanya la quartera.
Xafar-se les orelles.
Xarrupa, que vessa!
Xe, xe, general de l'Albufera.
Xerta alerta, figa oberta!
Xerrar com una bugadera.
Xerrar més que un advocat.
Xerrar més que un mallorquí.
Xerrar més que unes bregadores.
Xic forat fa anar la nau a fons.
Xic i malparit.
Ximple amb xeix.
Ximple de natura, no té cura.
Ximples i obstinats fan rics els advocats.
Xiula, xiula, que pruna eres.
Xiula-li que és guatlla.
Xiula-li, que té agonia!
Xuclar del pot.
Xuplar-se el dit.
Zero a l'esquerra.
—A on vas Lluc? —A vendre el ruc.
—A on vas? —A buscar el cabàs.
—Ai! —Cebes amb tall!
—Això què és? —Una peralta. —Una peralta? —Una merda així d'alta!
—Ca! / —Cussa per anar a caçar.
—Cagarrines. —De les fines.
—Calle! —Calle és un carrer.
—Carai! —Conill, que hi ha més tai!
—Cauen gotes! — No cauran pas totes!
—Cinc i cinc? —Deu. —Ensuma el cul de la guineu!
—Cinc i cinc? —Deu. —On trobes merda fica el peu.
—Claret. —Claret, claret, com el pare Claret.
—Collons! —Bona fusta per fer botons!
—Collons! —Fregits són bons.
—Com criaries els teus fills? —Volent els més xicotets.
—Com estam? —Pocs diners i molta fam!
—Com esteu? —Patint i rabiant.
—Com estic? —Com una bèstia sota el llit!
—Com et sents? —Sense dents!
—Com et trobes? —Calces noves!
—Com et trobes? —Per les coves!
—D'allò... —D'allò en fan taps!
—D'on són? —D'Avinyó. —Cireretes i pa.
—D'on vens? —De collir fems.
—D'on vens? —De veure el temps.
—De què vas, bordegàs!
—Digues no. —No. —Menja merda amb un canó!
—Digues sí. —Sí. —Menja merda amb un bací!
—Diuen que a Sant Francesc n'hi ha tants... —De què? —De cagarros blancs!
—Dos i dos? —Quatre. —Agafa el ruc i ves a batre.
—Dotze i dotze? —Vint-i-quatre. —Ensuma el cul de la Cleopatra!
—Ecs, un pèl! —Senyor Miquel!
—Eh? —Entra i seràs ase.
—Eixe d'on és? —D'Are. —D'Are? —De la figa sa mare.
—Em fa mal aquí. —Doncs posa't allà.
—Era conya, cigonya!
—Eres de fora o has vingut a festes?
—És d'or! —Del que cague el bou.
—Escolta. —Un escolta val un sou.
—Fetge. —De la burra d'aquell metge.
—Fils i vetes i botons per les braguetes.
—Gràcies! —No es mereixen!
—Gràcies! —No s'ho val.
—Gràcies! —Tu les tens totes!
—Gràcies! —Un ca se'n va morir de gràcies.
—Has trobat la caixa? —Quina caixa? —La que puja i baixa.
—Has vist al Martí? —Quin Martí? —El que arrossega els collons pel camí.
—I no hi era el Ferran? —Sí, el que arrossega els collons per davant!
—La vida és dura. —I no dura!
—Mare, què hi ha per dinar? —Un plat d'aigua amb forquilla.
—Mentidera! —L'any passat ja ho era!
—Més amunt de l'INRI. —I on és l'INRI? —Al capdamunt del cap de Déu.
—Mestressa. —Dels pets i de la fressa.
—Molt bé! —Molt bé diu, senyor Feliu!
—Morena! —Agafa una merda i berena!
—No puc, no puc! —Això diu la puput!
—No. —Amorra't al canó.
—On vas, bé? —On més en sé.
—Pel pa et voldria. —Jo per la coca et deixaria.
—Per on passa el tren? —Per la via. —Calla, ruc. que ja ho sabia.
—Per què es diu Verges? —Perquè al costat té la Tallada.
—Peresa, vols sopes? —Ja estan fetes?
—Quan? —Quan Solivella sigui Montblanc.
—Quant t'ha costat? —Diners i paraules!
—Quants anys tens? —Set i les dents.
—Quatre i quatre? —Vuit. —On vegis merda, clava-hi el dit.
—Què busques? —Un cagarro amb dues fustes.
—Què diu? —Que la figa és per al piu!
—Què dius? / —Que sense menjar no vius.
—Què et fa mal? —El cul i la canal.
—Què fa el teu pare? —Roba.
—Què fas aquí dalt, Fèlix? —Pelo Pèsols. —Pèsols peles, Fèlix?
—Què fem, por o fugim?
—Que ha entrat un ca?
—Que has vist el llop?
—Què hem de fer? —Tots a proa.
—Què hi ha de nou? —Que la vaca ha parit un bou.
—Què hi ha per a dinar? —Pets amb merda i bacallà.
—Què hi ha per dinar? —Gresos. —Què són? —Els cagarros dels francesos.
—Què hi ha per dinar? —Llavor de preguntadors.
—Què hi ha per dinar? —Llecs —Què són llecs? —Cagallons secs.
—Què hi ha per sopar? —Barbassos. —Què són barbassos? —Cagarros com braços.
—Què mana? —Nas de campana.
—Què mires? —Els pets que et tires.
—Què mires? —Que no ets miradora? —No. —Posa el cap a la cagadora!
—Què n'hi ha? —Kènia, capital Nairobi.
—Què passa: —Un ruc per la plaça menjant carabassa!
—Què passa? —Carabassa!
—Què passa? —El carro de la bassa.
—Què passa? —Que la banda està borratxa.
—Què passa? —Una iaia per la plaça, passa un camió i l'esclafa.
—Què sembres? —Llavor de filferro.
—Què serà?, què serà? —Una merda «empaquetà».
—Què vols? —Caragols amb bunyols.
—Què? —Un cagarro sencer.
—Qui hi ha? —Teniu foc? —Ni llum tampoc!
—Qui hi ha? —Un burro que vol entrar.
—Qui toca les campanes? —Les sargantanes.
—Qui? —Quico el del molí!
—Quin Jordi? —Aquell que no hi ha ningú que se'n recordi!
—Quina hora és? —L'hora de passar cabrons.
—Quinze i quinze? —Trenta. —Qui no caga rebenta.
—Ruc! —Somera! —Besa'm el cul, que tinc caguera!
—Saps què? —La vaca va fer un be.
—Sí. / —Amorra't al bací.
—Te'n recordes? —De quan el burro feia cordes.
—Tens gana? —Balla la pavana!
—Tomàs? —Quin Tomàs? —El de la pipa al nas.
—Tornem? —No, que caurem.
—Tu pots? —Pots i llandes.
—Una i una? —Dos. —Moca't, mocós.
—Una merda. —Per a tu ben tendra.
—Vas fi, Serafí!
—Vint i vint? —Quaranta. —Quan ton pare pixa, ta mare canta.
—Vols sopes? —Fes-te'n.
—Xarrupa que vessa. —Mala peça!
—Xocolata! —De la que caga la gata.
—Xufes? —El cul em bufes.